Educació

La UdG, tancada i virtualitzada

repte

La comunitat universitària, unes 18.000 persones, afronta el repte de mantenir vius, teletreballant, el curs acadèmic i la institució, un fet inèdit

Amb la impossibilitat d’acabar el curs presencialment, alumnes, investigadors i docents s’adapten a les noves exigències

“Aquesta situació no l’hem escollit i n’hem d’aprendre entre totes i tots”

La Uni­ver­si­tat de Girona (UdG) afronta un dels rep­tes més impor­tants des de la seva fun­dació en pas­sar abrup­ta­ment de ser una uni­ver­si­tat pre­sen­cial a una a distància. Més de 15.000 alum­nes, 1.200 pro­fes­sors –inclo­ent-hi inves­ti­ga­dors, repar­tits en qua­tre grans cen­tres de recerca– i 600 de per­so­nal d’admi­nis­tració i ser­veis han de tirar enda­vant aquest curs des de casa. A aquest repte s’hi afe­geix la impos­si­bi­li­tat dels inves­ti­ga­dors d’acce­dir als labo­ra­to­ris. Una situ­ació, arran de la Covid-19, que els aboca a no poder aca­bar pre­sen­ci­al­ment el curs. I tot això sense renun­ciar a la seva vocació de pre­sen­ci­a­li­tat.

Una situ­ació sense pre­ce­dents que, segons explica José Anto­nio Donaire, vice­rec­tor de comu­ni­cació, els va aga­far per sor­presa amb l’estat d’alarma i con­fi­na­ment: “Afor­tu­na­da­ment feia set­ma­nes que tre­ballàvem diver­sos esce­na­ris amb el 5, el tan­ca­ment per­llon­gat.” Una adap­tació traumàtica que ha tin­gut les seves par­ti­cu­la­ri­tats en funció del grau. Àngel Quin­tana, degà de la Facul­tat de Lle­tres, explica que es va fer un tre­ball intens per reco­llir infor­mació sobre com cada pro­fes­sor impar­ti­ria les clas­ses i així man­te­nir la qua­li­tat de la docència, sem­pre pen­sant en un con­fi­na­ment llarg. “A diferència d’Edu­cació, en què les pràcti­ques són pre­sen­ci­als, en el nos­tre cas, aques­tes han estat més assu­mi­bles pel fet d’estar lli­ga­des a opci­ons de tele­tre­ball, com ara comu­ni­cació cul­tu­ral”, des­taca Quin­tana, que afe­geix: “Un dels rep­tes és fer arri­bar mate­ri­als, perquè hem de tenir pre­sent que les bibli­o­te­ques estan tan­ca­des.” En aquest sen­tit, Xavi Sánchez, estu­di­ant del grau de comu­ni­cació cul­tu­ral, des­taca: “És un fet que al nos­tre grau s’han pre­pa­rat per al pit­jor i ens han des­car­re­gat tota la feina que cre­uen que cobrirà aques­tes set­ma­nes tan com­pli­ca­des”, explica, i hi afe­geix: “Per­so­nal­ment encara em falta acos­tu­mar-m’hi, sobre­tot tenint en compte que sem­bla que tots els pro­fes­sors s’hagin posat d’acord en el fet que la nos­tra feina con­sis­teix a lle­gir.”

Un tema a part és la Facul­tat de Medi­cina. Joan San, el seu degà, explica que han hagut de fer un esforç titànic, fins i tot “èpic”, per pro­te­gir els alum­nes volun­ta­ris, que estan en pri­mera línia, així com els met­ges pro­fes­sors que també estan llui­tant con­tra la Covid-19 i tenen difi­cul­tats per ava­luar. Un tema sem­blant passa, per exem­ple a la Facul­tat d’Edu­cació amb les pràcti­ques. Emma Compaña, estu­di­ant del grau de mes­tre en edu­cació infan­til a la UdG, des­taca els pro­fes­sors que han estruc­tu­rat les set­ma­nes pre­vis­tes de con­fi­na­ment amb feina autònoma cada set­mana.

Albert Ruda, degà de la Facul­tat de Dret, admet que cada cen­tre pre­senta rep­tes i pro­ble­mes dife­rents, però des­taca el paper de les vide­o­con­ferències, les quals s’han inten­si­fi­cat per poder coor­di­nar-se: “Hem fet un màster de cop, pel que fa al tele­tre­ball.” Aquest cri­teri el com­par­teix Àngel Quin­tana, que hi veu opor­tu­ni­tats de cara al futur. Amb tot, segons Ruda, hi ha al davant un esce­nari incert i can­vi­ant: “Ara estem bus­cant eines per ava­luar.” Maxi­mi­lian Leo­nardo Krumm és un estu­di­ant de dret que valora l’esforç dels docents, des­taca els alts i bai­xos entre ells, però qüesti­ona que alguns només el pas­sin el manual i poca cosa més i, a més, els exàmens són més difícils i amb menys poc temps.

A l’Escola Politècnica Supe­rior, Maria Àngels Pèlach, la direc­tora, des­taca que s’escolta l’estu­di­ant a través dels seus dele­gats i dele­ga­des i es coor­dina tot el que va sor­gint.” I una cosa impor­tant és que des de la direcció de l’escola s’ha dema­nat: “Apli­quem el sen­tit comú i com­par­tim els dub­tes. Aquesta situ­ació no l’hem esco­llit i n’hem d’apren­dre entre totes i tots.”

Recerca i docència

Sílvia Simon, mem­bre del grup de recerca Mode­latge Mole­cu­lar i Meto­do­lo­gia Meca­noquàntica, de l’Ins­ti­tut de Química Com­pu­ta­ci­o­nal i Catàlisis, explica que la recerca en temps de con­fi­na­ment pot estar afec­tada de manera molt dife­rent, i per tant, en més d’una ocasió com­porta un gran replan­te­ja­ment. “Aquest no és el meu cas par­ti­cu­lar, ni el dels meus com­panys i com­pa­nyes com­pu­ta­ci­o­nals. Aquesta recerca està total­ment ali­ne­ada amb el tele­tre­ball, sense tenir en compte la com­pli­cació que com­porta el tele­tre­ball quan hi ha fills o les con­ne­xi­ons no són òpti­mes”, mani­festa.

Un altre aspecte és el de la docència. A parer de Simon s’està cre­ant un gran debat en la docència uni­ver­sitària perquè de cop tot­hom ha de tre­ba­llar i estu­diar en línia. Per això, i des del depar­ta­ment de química, i sobre­tot en les assig­na­tu­res dels pri­mers cur­sos, ja fa molt que s’apli­quen les direc­trius del pla Bolo­nya; és a dir, els alum­nes han de ser prou autònoms per adqui­rir els conei­xe­ments a par­tir de mate­rial de suport que els podem ofe­rir. Simon, però, posa sobre la taula con­cep­tes com ara: és exac­ta­ment igual, per tant, la docència? I per tant, els pro­fes­sors pot­ser tam­poc són tan relle­vants? Simon entén que sí, que són relle­vants. “El paper del pro­fes­sor no és de trans­mis­sor de con­tin­guts, perquè aquests estan per tot arreu, sinó d’acom­pa­nya­ment en l’apre­nen­tatge d’aquests”, valora. “L’autèntic valor afe­git d’un pro­fes­sor, sobre­tot, és aquest acom­pa­nya­ment, que si és pre­sen­cial es mul­ti­plica per uns quants ordres de mag­ni­tud. En les meves vide­o­con­ferències no veig els alum­nes, ja que poden ser més de cin­quanta, però sí que per­meto que ells em vegin, per, d’alguna manera, con­tra­res­tar l’efecte fred de la tru­cada”, con­clou.

“Preparem articles científics per publicar”

J.T

Teresa Puig, professora i investigadora en l’àmbit de l’oncologia, lidera la unitat d’oncologia del grup de recerca Noves Dianes Terapèutiques (TargetsLab) de la Facultat de Medicina i explica com treballen des del confinament.

Quin és ara el seu treball?
En aquests moments de confinament, com que els investigadors del grup de recerca no podem anar al laboratori, i els metges i metgesses que formen part del grup tenen, com és evident, molta feina als hospitals, el que estem fent és reorientar la recerca. Per altra banda, la docència al grau de medicina, màster i grau d’enginyeria biomèdica la faig com puc i com me’n surto, en línia utilitzant els recursos que ens proporcionen a la universitat.
Com seria, doncs, aquesta recerca?
Bibliogràfica, més centrada en la publicació dels resultats que hem generat els darrers mesos en forma de publicació per a revistes científiques nacionals o internacionals. Ara estem en un període en què analitzem les dades generades del grup de recerca; de fet, aquesta pausa la podem aprofitar per a tasques bibliogràfiques perquè, la veritat, al llarg del dia a dia, immersos en la recerca ja més de laboratori, costa trobar aquests moments de pausa per analitzar les dades, graficar-les, entre d’altres.
Com és el dia a dia?
Fem teletreball. Mantenim reunions periòdiques a través d’una plataforma en línia per discutir els resultats i comentar-los. A la vegada estem preparant projectes per poder-los enviar a properes convocatòries nacionals i europees, entre d’altres.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia