Societat

SORAYA REAL

DIRECTORA DE LA RESIDENCIA VERGE DEL REMEI

“Millorem, però ha estat un tsunami”

“S’ha actuat massa tard i també ara amb els tests”

“El drama social és que s’han aïllat residents sense fer-los proves”

A la residència d’avis que dirigeix, hi han mort una desena d’avis, de què tres van ser diagnosticats de Covid. Una desena de treballadors també han hagut d’agafar la baixa.

Fa un mes que està confinada. Com es troba?
Ara, bé. Durant vuit dies, vaig tenir tots els símptomes. La tos és el que em va costar més de marxar, perquè també soc asmàtica. Vaig saber que tenia el virus quan treballava i l’equip d’Oriol Mitjà ens van fer els tests per fer el tractament i prendre la medicació. El pitjor ha estat quan ja m’he trobat bé i l’espera per fer els tests, que ens hem hagut d’anar a fer als hospitals, amb el neguit de sortir de casa i no saber si pots contagiar. Ara, espero fer el cinquè PCR i que doni negatiu per tornar a la feina, tot i que no he desconnectat i rebo els missatges d’ànims de tots ells.
Com estan els avis?
Millorem, però ha estat un autèntic tsunami. Vam ser dels primers a la zona a tenir contagis, entre què la doctora. No va ser fàcil traslladar el primer avi aïllat amb febre. Els protocols ens deien que no calia portar mascaretes, però vam anar fent amb les cinquanta que havia aconseguit comprar per internet. S’ha anat tard, i ara està passant amb els tests.
S’han pogut fer als residents?
Ara, sí, però vam intentar que es fessin abans per fer el trasllat a un hotel de Caldetes que l’Ajuntament s’oferia a llogar. Només es van fer els tests als avis sense símptomes i van ser quatre els negatius. Així que es van portar a la residència Sant Martí en comptes de portar-los l’hotel. El drama social és que s’han aïllat residents sense fer-los proves. D’un dia a l’altre, tanquem persones amb demències, acostumades a fer activitats i rutines, que només passen a rebre visites de persones camuflades d’astronautes. Per molt bé que els cuidis, n’hi ha que ens han deixat de menjar i veus que s’han acabat morint de pena. S’hi haurà de reflexionar. Avis que en algun moment van tenir febre, que és el més habitual en la gent gran, i no sabrem mai si va ser per la Covid.
Ha demanat la intervenció de la residència i d’Open Arms.
No ens escoltava ningú més enllà de l’Ajuntament, que feia el que podia, i els avis i nosaltres anàvem caient com a mosques. Salut ara s’ha posat les piles i tenim un referent amb qui coordinar-nos i reclamar material, però es va molt tard a tot.
I les famílies?
Els qui han perdut algun familiar estan tristos, com és normal, però no he rebut cap queixa. Saben que no han estat sols en cap moment, tot i no poder-se acomiadar. Ha estat molt dur per a tots.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.