El virus tenia fronteres

Doncs el coro­na­vi­rus sí que ente­nia de fron­te­res, i ahir les va fer aflo­rar a dins mateix de Cata­lu­nya. Una patru­lla dels Mos­sos a l’N-240, al límit entre la regió sanitària del Camp de Tar­ra­gona i la de Lleida –és a dir, entre les fases 1 i 0 de la deses­ca­lada– n’era a quarts d’onze del matí la prova més evi­dent. A un cos­tat, a Vim­bodí, la gent ja es podia reu­nir en grups de fins a deu per­so­nes, aga­far el cotxe per visi­tar amics de la regió o anar a les boti­gues sense cita prèvia. És clar que, per veure la diferència a sim­ple vista, calia mirar les ter­ras­ses. Al bar de la plaça Major, tan­cada. Al Solé, també, tot i que la Maite ja tras­teja al magat­zem annex. “L’Ajun­ta­ment tot just ens ho va comu­ni­car ahir a la tarda, i ho volem con­sul­tar amb la ges­to­ria, hem de nete­jar… A més, el temps tam­poc acom­pa­nya, pot­ser demà”, es jus­ti­fica. Cer­ta­ment, la tem­pesta de la nit ante­rior ha pas­sat, però el dia s’ha lle­vat fred i ventós, i això no con­vida gens a seure al car­rer. Tota una metàfora d’una emergència de què no serà tan fàcil des­em­pa­lle­gar-se... “Si hem pas­sat dos mesos a casa, ja no vindrà d’un dia”, con­clou.És clar que no pensa el mateix el Jordi, que s’ha ins­tal·lat a l’entrada del bar El Caliu, uns metres més enllà, on ja hi toca el solet. “He vin­gut expres­sa­ment perquè ho he sen­tit al matí a la ràdio”, explica, amb la mas­ca­reta abai­xada. “Hau­rien de tenir un forat per fumar!”, s’exclama. “Tro­bava a fal­tar els nos­tres tes”, comenta, diver­tida, la San­dra, la cam­brera, de dins estant. En un dia nor­mal, les deu del matí seria l’hora de més acti­vi­tat, però avui encara ha pas­sat poca gent. A poc a poc s’ani­marà. “L’Ajun­ta­ment ens ha donat totes les faci­li­tats del món, s’està por­tant molt bé”, agra­eix la Tebas, també des de dins, un comen­tari que serà comú a tots els pobles visi­tats. Això sí, no les té totes que tot torni a ser igual. “Els hàbits can­vien”, augura. “Jo he vin­gut per pro­var, però les ganes de sor­tir ens les han tret”, pun­tu­a­litza el Jordi.

Tot just un parell de quilòmetres fron­tera endins, el para­dor de car­re­tera de Tarrés està tan­cat i bar­rat. D’allà surt un tren­call al nucli, que és a pocs metres. “És molt fort que a Vim­bodí ja puguin posar ter­ras­ses”, lamenta el Pere, que regenta el res­tau­rant bar El Sin­di­cat. “Si d’aquí al límit de terme pot­ser no hi ha ni 500 metres!”, exclama, men­tre recorda que al poble, de 98 habi­tants, no hi ha hagut cap cas. “No entenc que no tin­guem les matei­xes con­di­ci­ons; l’alcalde ha pas­sat abans i també m’ha dit que no ho troba just”, recalca. I és que el Pere i la Montse, per a més inri, van aga­far el local tot just el 10 de març. El van obrir l’11… fins al 13. Fa una set­mana han obert una petita part d’agro­bo­tiga ampli­ada, i en entrar estan fent trac­tes amb la Judit, que els porta licors de la des­til·leria que té –una de les poques que hi ha al país– al poble veí de Fulleda. “Cos­tarà tor­nar a començar, la gent té doble recança, de sor­tir i de gas­tar, perquè no hi ha un duro”, lamenta ella. Fent un tomb pel poble, costa tro­bar algú. La Dolors estén la roba en uns bai­xos men­tre vigila la filla petita, que juga al car­rer. És mes­tra en un ins­ti­tut a Reus, i com que fa tele­tre­ball, es pot que­dar amb ella. “Aquí la vida no dife­rirà gaire quan can­viem de fase, només hi ha una botiga al poble”, con­firma.La Conca de Bar­berà té fron­tera amb les Gar­ri­gues, però també amb l’Urgell. Just a tocar de la rat­lla hi ha Bell­tall, sobre la car­re­tera C-14, que és un cas ben curiós, perquè els veïns poden anar indis­tin­ta­ment al CAP de Mont­blanc o al de Tàrrega. Així, a quina regió sanitària per­ta­nyen? El fet que tro­bem obert l’hos­tal Feli­uet ens res­pon automàtica­ment la pre­gunta. “No et pen­sis, ho vam haver de bus­car a l’Ajun­ta­ment, que érem a la de Tar­ra­gona, perquè no ho teníem clar!”, exposa el Ricard, que es pre­para per fer menús si algú para a dinar, tot i que la cir­cu­lació viària en un i altre sen­tit només està per­mesa per a casos de neces­si­tat. De fet, només hi pas­sen cami­ons, alguns dels quals fins i tot el salu­den. “L’Ajun­ta­ment ens va dir que podem anar a com­prar a Tàrrega”, remarca. Tot fent un tallat, explica que ha vin­gut poca gent fins a aque­lla hora. “Al matí estàvem a sis o set graus només”, cons­tata. I cer­ta­ment fa un vent fred. És hora de bus­car una altra fron­tera.

La Baixa Segarra cons­ti­tu­eix tot el nord de la Conca de Bar­berà, però iden­titària­ment i geogràfica­ment és una rea­li­tat dife­rent. També sanitària­ment, ja que els seus set muni­ci­pis s’inte­gren a la regió de la Cata­lu­nya Cen­tral. Per això avui, com mai abans, hi ha una fron­tera que par­teix la comarca en dos. De fet, hi ha un altre con­trol poli­cial a les Piles que també en dona tes­ti­moni. A un cantó, el bar de Roca­fort de Que­ralt resta tan­cat, tot i que podia obrir. I l’única botiga del poble està en obres… “Estem igual que ahir, no hem notat res”, resu­meix la Maria del Carme, a qui, això sí, l’emergència ha can­viat espe­ci­al­ment la vida, perquè tre­ba­lla en una empresa de la vila veïna de Sar­ral que fabrica mate­rial sani­tari. “Tinc 64 anys i per pri­mer cop estic fent torn de nit; sem­pre hem tre­ba­llat, però mai tant”, exposa, tot just lle­vada.

A l’altre cantó de la fron­tera, a Conesa, passa el con­trari: el bar de la plaça volia obrir i no ha pogut. En un petit parc, el David i la Juani peda­len en una mena de bici­cleta estàtica. “Aquí s’hi està molt bé, i la gent surt igual a totes hores”, recal­quen. Això sí, con­fes­sen que són de Tor­re­dem­barra i no estan empa­dro­nats al poble, així que des d’avui hau­ran de des­a­fiar els límits regi­o­nals si volen tor­nar a casa. “Ara tot just som 50 o 60 per­so­nes, la majo­ria són sego­nes residències, que en gene­ral han fet bon­dat i no han vin­gut”, indica Rosa Beren­guer, l’alcal­dessa, a la porta de casa. Fran­ca­ment, li és igual ser a la fase 0 que a la fase 1 o fins i tot a la 2, perquè en el dia a dia del poble “no hi haurà cap diferència”. “Fins fa uns anys, depeníem del Pius Hos­pi­tal de Valls, i de fet el 90% de la gent encara hi té l’his­to­rial mèdic, però quan van fer el nou d’Igua­lada vam pas­sar a depen­dre d’allà”, explica el Joan, un tre­ba­lla­dor muni­ci­pal. Men­tre par­lem, s’atansa a poc a poc una gui­neu que no sap que avui encara no obren les ter­ras­ses. “Té gana, ja fa uns dies que apa­reix”, comenta amb total nor­ma­li­tat la Rosa, que li va a bus­car el men­jar que sol donar al gat.

La capi­tal de la sub­co­marca és Santa Coloma de Que­ralt, on tot i seguir en fase 0 és aquest matí que per pri­mer cop ha recu­pe­rat el mer­cat a la plaça Major. Res, qua­tre o cinc para­des de frui­tes i ver­du­res. “Ha vin­gut poca gent, avui tot­hom recull més aviat”, expli­quen els llei­da­tans de La Parada del Dídac, que de moment han tram­pe­jat la crisi gràcies al fet que no s’han parat del tot en altres pobles. En un racó de la plaça, pin­ten dins del bar La Caixa, que apro­fita per fer refor­mes men­tre està tan­cat. “Teníem ganes d’obrir, però ja ens havíem fet a la idea que encara no podríem si deci­dia la Gene­ra­li­tat, estant com estem a la regió d’Igua­lada”, exposa el Jordi, que diu que ara “ja no ve d’un dia”. A l’octu­bre, que és quan pen­sava fer vacan­ces, enguany ja no tan­carà... El comer­ci­ant es recolza en un car­tell amb un lema des­a­fi­a­dor: “Dona’m la mà.” “És una cam­pa­nya que vam enge­gar uns quants boti­guers per ani­mar la gent i aga­far con­fiança”, des­criu, men­tre mos­tra un vídeo que van pen­jar a les xar­xes. “Tro­bem a fal­tar la vida de poble que tant ens agrada”, diu en un moment donat la veu en off, que subrat­lla: “El con­fi­na­ment ens ha ense­nyat com seria Santa Coloma sense comerç: un poble trist i sense vida.” Una gran veri­tat que val per a totes les viles i bar­ris del país. Allà encara hau­ran d’espe­rar uns dies, però, poc més al sud, des d’ahir ja són una mica més ale­gres i vitals.