TURISME

“Aquest virus que ningú sap gaire bé d’on ve ha posat en relleu la fra­gi­li­tat del sis­tema i que la natura no la podem con­tro­lar. Això ens ha posat sobre la taula que hem de refle­xi­o­nar més sobre com hem de cui­dar l’eco­sis­tema, i no com fèiem fins ara, que sem­blava que nosal­tres podíem i ho dominàvem tot”, manté Marian Muro, direc­tora gene­ral de Turisme de Bar­ce­lona. Asse­gura aquesta experta amb una llarga experiència en el món del turisme que la gent “ha vist que cal no ser tan agres­siu amb la natura” i que quan viatgi “inten­tarà bus­car mit­jans de trans­port més sos­te­ni­bles cap a les grans ciu­tats i moure’s per les urbs amb mit­jans de trans­port públics o alter­na­tius, la bici­cleta o el pati­net, per exem­ple”. En aquest sen­tit, creu que la crisi del coro­na­vi­rus fa que es pugui pen­sar ja en un futur “cada vegada més res­pectuós amb el medi ambi­ent”.

Muro opina que aquesta crisi ja està fent que hi hagi un canvi de con­cepte pel que fa al turisme. Per començar, diu, es repen­sa­ran les des­ti­na­ci­ons. Com a experta en el turisme a la capi­tal cata­lana, Marian Muro diu que les ciu­tats hau­ran de tenir molt pre­sents els objec­tius de les Naci­ons Uni­des quant a sos­te­ni­bi­li­tat i fis­ca­li­tat. “Bar­ce­lona ha de ser sos­te­ni­ble però el cli­ent que ens visita també. El cli­ent que ens visiti haurà de ser res­pectuós amb els nos­tres cos­tums, la nos­tra forma de ser, l’eco­sis­tema, la neteja..., amb la nos­tra des­ti­nació”, sosté.

En aquest punt coin­ci­deix el pro­fes­sor Joan Miquel Gomis, de la UOC, que ho deixa molt clar: “En un moment en què ara es replan­teja el rol de la glo­ba­lit­zació amb pro­ces­sos de relo­ca­lit­zació de sec­tors bàsics, el turisme ha de reu­bi­car-se en el marc d’eco­no­mies diver­si­fi­ca­des, en un entorn en què els turis­tes han de pas­sar a con­si­de­rar-se, més que mai, com a resi­dents tem­po­rals, amb drets però també obli­ga­ci­ons, que com­par­tei­xen la mateixa idea de des­ti­nació turística, entesa com a espai ter­ri­to­rial vital, amb els resi­dents habi­tu­als.”

Gomis creu que la reac­ti­vació del turisme després d’aquesta paràlisi “es plan­teja com un rei­nici pro­gra­mat amb ins­truc­ci­ons reno­va­des per a un nou esce­nari en què s’acce­le­ren debats exis­tents en la fase pre-Covid, tots rela­ci­o­nats amb la sos­te­ni­bi­li­tat”. Diu aquest pro­fes­sor de la UOC que entre els debats que ara s’enfo­ca­ran amb una pers­pec­tiva hi ha el flygskam (la “ver­go­nya de volar” com a dilema ètic) o la mas­si­fi­cació turística. “Una visió opti­mista ens pre­senta aquest rei­nici com una opor­tu­ni­tat per defi­nir el paper mul­ti­pli­ca­dor del turisme per desen­vo­lu­par altres sec­tors econòmics en un món, però, de recur­sos finits”, diu. I hi afe­geix: “Les solu­ci­ons, en un nou marc de gover­nança, han de venir per la via de la inno­vació i la cre­a­ti­vi­tat amb l’impuls de la tec­no­lo­gia, en un moment en què oferta i demanda, gestió pública i pri­vada han pri­o­rit­zat la reflexió sobre el que és essen­cial, un replan­te­ja­ment que pot tenir efec­tes sobre l’escala de valors de per­so­nes i ins­ti­tu­ci­ons.”