Platges sense la ressaca

A les vuit del matí, la platja de Mataró era un desert. Només els ope­ra­ris feien anar, com cada dia a la mateixa hora i sense cap reforç addi­ci­o­nal, les màqui­nes per gar­be­llar la sorra men­tre hi arri­ba­ven els pri­mers banyis­tes. Tenien més camp que mai per córrer i deci­dir on cla­var la cadira. D’un extrem a l’altre, es podien comp­tar amb els dits de les mans grups reduïts de joves, uns més endor­mis­cats que d’altres, que mira­ven d’allar­gar la nit de festa. Se’ls havia fet encara més curta sense alter­na­tiva per després del sopar i sense revet­lles popu­lars. Els més atre­vits feien l’últim bany, amb calçotets o sense, abans de posar els peus al llit.

Dins de l’aigua, no fal­ta­ven a la seva rutina una colla d’amics per anar nedant fins a les boies. Des del con­fi­na­ment que no han dei­xat de que­dar ni un sol dia per sor­tir a mar i ahir no va ser l’excepció. “No hem vist ni un petard”, es feli­ci­tava l’Oriol, que enfun­dat en el neoprè i amb ulle­res adver­tia que cada dia tro­ben més mas­ca­re­tes sub­mer­gi­des al mar.

A les 10 del matí, s’acti­vava el ser­vei de socor­risme a les plat­ges i els trenta infor­ma­dors con­trac­tats per l’Ajun­ta­ment es pas­se­ja­ven entre els banyis­tes per reco­ma­nar distància i prudència per evi­tar nous con­ta­gis. Ho feien pro­te­gits amb mas­ca­re­tes, de les poques que es veien a pri­mera línia de mar entre els qui eren a punt de llançar-se a l’aigua. Les patru­lles moto­rit­za­des de la poli­cia muni­ci­pal no van tri­gar a fer acte de presència i es con­fir­mava que reo­brien el pas­seig marítim als cot­xes, tot i que ja feia dies que els con­duc­tors se sal­ta­ven les senya­lit­za­ci­ons per apar­car-hi. “Per fi l’obren”, cele­brava Est­her Gar­cia, pro­pietària d’una de les guin­gue­tes de la platja de Sant Simó, que tenia la ter­rassa buida després d’una nit de revet­lla que no havia anat millor. Tant ella com els col·legues d’ofici van deci­dir tan­car la para­deta abans de la mit­ja­nit. Alguns a peu de la sorra per estal­viar-se pro­ble­mes ni van obrir. “Al cen­tre, no hi cor­ria gent i aquí, amb les plat­ges tan­ca­des, no bai­xava ningú”, deia resig­nada l’Est­her, que con­ti­nua el negoci fami­liar de fa 40 anys. Con­fia que el que queda d’estiu puguin remun­tar una tem­po­rada que arran de la pandèmia està fent estralls en l’hos­ta­le­ria.

Una pata­cada encara més expo­nen­cial en muni­ci­pis turístics com ara Cale­lla, on els autòctons cami­nen per car­rers buits de turis­tes. La revet­lla va man­te­nir les plat­ges ober­tes, però van ser menys els qui s’hi van des­plaçar i no va cal­dre regu­lar afo­ra­ments o acces­sos. L’Ajun­ta­ment va reforçar la vigilància amb més agents i infor­ma­dors, com també van fer a Canet de Mar, que dei­xava accés lliure a les plat­ges però hi pro­hi­bia l’encesa de fogue­res. Alguns van apro­fi­tar per fer el bany noc­turn abans de tor­nar cap a casa. A Cale­lla, abans-d’ahir, van enlles­tir la neteja i reduïen a la mei­tat les dues tones de brossa de la revet­lla de l’any pas­sat.