“Hi ha un discurs antiracista que perpetua el racisme i l’explotació”

L’assassinat de George Floyd ha posat el racisme en el focus mediàtic i s’entén per l’impacte de la imatge: un home és escanyat per un policia i ningú no fa res per impedir-ho. Però la majoria dels missatges que circulen per les xarxes són molt superficials: “Mireu què ens fan els blancs als negres.” No es va al fons.

Anar al fons seria prendre consciència de l’origen i el perquè es manté el racisme estructural, fortíssim als Estats Units i present a molts països, per què perviuen les jerarquies socials i les discriminacions, per què es valora més unes persones que d’altres. Penso que és un tema de classes, d’explotació de l’ésser humà i d’espoli de recursos que s’intenta legitimar per la suposada superioritat/inferioritat de races com se’n deia abans o de cultures com se’n diu ara.

Les races no existeixen, són un invent per classificar homes i dones en millors o pitjors i discriminar els més vulnerables donant-los la culpa de tot. Però existeix el racisme perquè instrumentalment és útil. En realitat, com diu l’Aya, la lluita és de classes i no entre blancs i negres. En una entrevista li van preguntar al raper Asap Rocky sobre la brutalitat policial i va dir que a ell això no li passava.

És clar, és famós i té un alt nivell adquisitiu. El blanc que viu a Palau segur que ni es relaciona amb el que viu a Salt però si en té l’oportunitat es farà la foto amb Michael Jordan. Els temporers dormen al carrer no pel fet de ser negres, sinó pel fet de ser pobres, de no estar regularitzats, i això sí que ho considero una mostra de racisme institucional.

La principal discriminació és la pobresa que no permet gaudir dels mateixos drets quant a salut, educació, treball, habitatge. Això va més enllà del color de la pell i ens hauria d’unir per lluitar per la igualtat i la justícia social; si no, patirem més abusos i violències. D’altra banda, l’explotació i el racisme l’han practicat i el practiquen molts pobles, també a l’Àfrica, on les diferències entre rics i pobres són brutals. Em desespera veure com a les xarxes socials hi ha molt clixé, molts prejudicis a totes bandes i poc debat polític i social.

Es va crear una imatge distorsionada sobre els blancs que encara perdura: són rics, intel·ligents, estudien, no tenen problemes..., considerats en bloc, com si tots visquessin en les mateixes condicions. Una imatge equivocada però comprensible per la divisió establerta pel colonialisme des d’un punt de vista material i psicològic. Els van inculcar un complex.

Fruit d’això hi ha la gran contradicció que es percep entre la reivindicació de la negritud, de tot el que és afro, i, a la vegada, la negació de trets propis. La mateixa dona que clama contra el racisme dels blancs es posa productes per descolorir-se. Es reivindica però no s’accepta, és molt dur!

El problema és que se senten atacats i reforcen a la defensiva allò que els connecta amb els orígens però des d’una visió que pot arribar a ser tancada i excloent. I aquesta frustració interna fa que sovint es vegin manifestacions de racisme a tot arreu seguint els discursos que ara mateix són hegemònics en les xarxes i que finalment aboquen a un ressentiment que no porta enlloc.

L’argument principal és que totes les persones blanques són privilegiades respecte a les racialitzades (tal com s’anomenen), un plantejament molt simplista. Quina mena de privilegi té una família treballadora d’aquí?

L’any passat em van entrevistar sobre els matrimonis forçats –tant la Mariama com jo som referents de l’associació Valentes i Acompanyades, que treballa per la seva erradicació– i la periodista em va preguntar com em sentia parlant malament de la meva comunitat i donant peu que els racistes instrumentalitzessin les meves paraules. Vaig quedar molt sorpresa... Estan en joc els drets humans! Hauríem de callar i deixar les joves en la indefensió?

No podem perdre l’esperit crític. Ara que està demostrat que les races no existeixen, no les tornem a recuperar per definir-nos des de la queixa i la victimització; és una forma de tancar-nos, de segregar-nos i de construir guetos físics i mentals que no ens deixaran avançar. Hi ha un discurs antiracista que cau en la trampa de perpetuar el racisme i l’explotació perquè posa l’accent en aspectes superficials de la nostra existència i no en les desigualtats i injustícies que patim com a éssers humans amb independència del color de la nostra pell.