Retrobament a l'Alguer

Era de Reus i feia de cònsol espa­nyol a Càller. Va saber que a l'illa hi havia una ciu­tat en la qual es par­lava català. Érem a finals dels cin­quanta, en ple fran­quisme. Va anar a l'Alguer i va com­pro­var que la gent par­lava cer­ta­ment com ell. Però la gent de l'Alguer es va sor­pren­dre més encara: un senyor de fora els par­lava alguerès sense gaire difi­cul­tats. La notícia va arri­bar a algú de Bar­ce­lona. Pere Català Roca va viat­jar a Sar­de­nya. Un lli­bre i diver­sos arti­cles publi­cats a Des­tino ens feren conèixer la sor­pre­nent fide­li­tat dels habi­tants de la petita ciu­tat a la llen­gua dels seus rebesa­vis. En un món que els par­lava italià o sard, ells con­ti­nu­a­ven par­lant la llen­gua que havien here­tat dels pobla­dors que arri­ba­ren al segle XIV, quan la ciu­tat fou con­que­rida i Pere el Ceri­moniós subs­tituí total­ment el veïnatge per asse­gu­rar el con­trol del port davant la com­petència de Gènova.

L'agost del 1960 un vai­xell que havia sal­pat de Bar­ce­lona va dur a l'Alguer uns cen­te­nars de cata­lans –polítics i intel·lec­tu­als del Prin­ci­pat, València i les Illes– que volien abraçar els seus ger­mans de l'illa. Per obte­nir els per­mi­sos, es va inven­tar el lliu­ra­ment d'una imatge de la Verge de Mont­ser­rat. Es duien senye­res, vin­gu­des d'ama­gat de Per­pinyà. En digue­ren el retro­ba­ment i va ser una gran festa. Milers d'algue­re­sos espe­ra­ven al moll per rebre els viat­gers que desem­bar­ca­ven en peti­tes embar­ca­ci­ons, perquè la nau no podia entrar a causa de les seves dimen­si­ons.

Ara, cin­quanta anys després, quan de fa temps Rya­nair ha posat l'Alguer a pocs euros de Girona i de Bar­ce­lona, s'està orga­nit­zant un viatge com­me­mo­ra­tiu d'aque­lla tro­bada històrica. Un vai­xell sor­tirà un altre cop de Bar­ce­lona, el 23 de juny –demà pas­sat, si tot va bé–, i els expe­di­ci­o­na­ris cele­bra­ran amb un seguit d'actes cul­tu­rals i fes­tius el nou retro­ba­ment. Val a dir que l'ani­ver­sari no serà fins a l'agost, però els orga­nit­za­dors han entès que, en ple estiu, a Sar­de­nya tenen els hotels plens i feina llarga per aten­dre els nego­cis turístics dels que hi viuen majo­ritària­ment. El sen­tit comú ha fet avançar els actes al pont de Sant Joan.

El direc­tor de l'Espai Llull de l'Alguer, Joan- Elies Adell, va ser a la Fun­dació Valvi i ens va expli­car el pro­jecte. La xer­rada es va titu­lar L'Alguer i la cata­la­ni­tat i ens féu conèixer la situ­ació real de la ciu­tat, on avui més d'un 80% de la població uti­litza l'italià com a llen­gua habi­tual, men­tre que un 3% usa el sard, però encara un 14% parla nor­mal­ment el català.

El senyor Adell no va pas fer cap referència a la con­questa cata­lana, que va ser dura. Podríem dir que va ser un Viet­nam –o un Afga­nis­tan– que va fre­nar l'expansió cata­lana. De tot allò, avui ja no se'n recorda ningú.