Un plat calent, el 1928 i el 2010

Tortosa té pobres, gent que passa gana de veritat. Una realitat colpidora que la crisi econòmica ha agreujat amb l'aparició de nous pobres. Gent que fins fa pocs anys, fins fa pocs mesos, tenien una vida benestant i estabilitzada. Aquesta situació ha obligat Càritas a obrir fa un mes un menjador social a l'antic col·legi Sant Josep, al complex que l'Ajuntament havia previst comprar a la congregació dels germans operaris per rehabilitar-lo i fer-hi pisos, però que la mateixa crisi ha ajornat sense data. De fet, l'acord entre Càritas i els Josepets és per tres anys, que és el temps que han calculat que no caldrà aprofitar l'edifici per a una altra cosa que no siga atendre els més desfavorits. «Tant de bo haguéssem de plegar abans, perquè voldria dir que ja no ens cal donar aquest servei», afirmava aquest dimarts el president de Càritas Interparroquial de Tortosa, Lluís Lamote.

La nova pobresa ha fet necessària l'obertura del menjador social de Càritas, i ens ha vingut a la memòria una fotografia que Ramon Borrell va fer l'any 1928, amb motiu de la inauguració del Comedor de Pobres del carrer del Vall. Podem veure homes vells amb la roba del camp i dones grans, amb mocador negre al cap i faldilles de pagesa. Una dona té un rosegó de pa a la mà esquerra i amb l'altra sosté la cullera, com l'altra dona que té a la vora, potser fent veure que estan menjant un plat de sopa. La realitat és que els plats encara són buits, i sembla que tothom està posant i esperant la fotografia, amb un gest de vergonya i humilitat. Només hi ha un home més jove, que mira cap al fotògraf amb desconfiança, just davant de la monja de la Consolació que està dreta al mig de dues noietes que semblen ajudants. En primer pla hi ha un home amb la boca oberta, potser mossegant una molla de pa, que mira cap a dalt com si estigués atent a una tele. Però és el 1928 i és històricament impossible que hi hagués una pantalla en algun punt del menjador.

El Menjador dels Pobres del carrer del Vall va ser una iniciativa de l'Associació Tortosina de la Caritat, que va encarregar el seu funcionament a les germanes de la Consolació, amb l'objectiu de combatre la mendicitat que hi havia als carrers. Era l'època de l'alcalde Bau, uns anys en què Tortosa celebrava banquets multitudinaris i luxosos, però que una forta sequera i les crisis agrícoles havien omplert de pobres. En una mateixa plana del Correo de Tortosa del 19 de gener de 1928, hi trobem la notícia d'un banquet en homenatge al director general d'Agricultura, i una altra que anuncia als possibles proveïdors la propera inauguració del Menjador dels Pobres. En el mateix diari, ja l'endemà, sabem quins eren els membres de la junta de l'associació benèfica –hi figura un Gerardo Vergés, no sabem si el pare o l'avi del poeta, com a vocal–, i que el menjador tenia una capacitat per a 40 persones. Gràcies a la premsa històrica, fins i tot sabem que el primer menú, servit el 23 de gener de 1928, va ser costejat pel reverend Juan Piquer, president de l'Associació Tortosina de Caritat, en memòria dels seus pares, i que estava format per un «potaje de garbanzos con longaniza» i «un bistec». A més, Piquer va aprofitar la inauguració del menjador per anunciar que els pobres, a més «del pan para el cuerpo», també rebrien conferències que servirien per alimentar-los l'ànima, l'esperit i el cor.

Una altra curiositat és que, en els dies posteriors, el Correo de Tortosa anava informant del que menjaven els pobres («potaje de arroz con habichuelas y coliflor» i «dos pedazos de bacalao»; dels benefactors que costejaven els menús, i dels donatius rebuts. Per exemple, 5.000 pessetes, una llauna de sardines en conserva o verdures per a uns quants dies. Més de vuitanta anys després, el menjador de Càritas funciona arran de la contractació d'un servei de càtering professional. Però tenir un plat calent a taula és tan important i necessari en aquest 2010 com ho era l'any 1928.