L'imam de Cunit nega que amenacés Ghailan i diu que ella el va insultar i li va escopir

Per des­men­tir que habi­tu­al­ment actua com a inter­me­di­ari entre el col·lec­tiu mar­roquí i l'admi­nis­tració local, l'imam de Cunit, Moha­med Ben­bra­him, va insis­tir en el judici cele­brat ahir a l'Audiència de Tar­ra­gona que no es dedica «ni a acon­se­llar ni a asses­so­rar els seus com­pa­tri­o­tes», sinó que es limita a «pre­di­car la fe». El pro­ces­sat –que s'enfronta a 5 anys de presó per haver coac­ci­o­nat, calum­niat i amenaçat la medi­a­dora cul­tu­ral de la població, Fàtima Ghai­lan– va afe­gir que no sap exac­ta­ment qui­nes són les tas­ques que desen­vo­lupa la denun­ci­ant al con­sis­tori, tot i que va reconèixer que era cons­ci­ent que hi havia gent dis­con­forme amb la seva acti­tud i per això va sig­nar un escrit de queixa el novem­bre del 2008 que van donar a l'alcal­dessa. «Jo no el vaig redac­tar. Només el vaig fir­mar perquè es millorés el ser­vei i el tracte dis­pen­sat per la medi­a­dora, si bé no volia que la fes­sin fora.»

Per la seva banda, el minis­teri fis­cal i l'acu­sació par­ti­cu­lar van defen­sar que el 22 de novem­bre del 2008 Ghai­lan va ser amenaçada per l'imam, que anava acom­pa­nyat de la seva filla. En tro­bar-se al car­rer, ell, pre­sump­ta­ment, li va dir que «no dura­ria ni un dia més a Cunit» i que li faria la vida impos­si­ble a ella i els seus fills. La versió de l'home, però, és dife­rent. «Ella em va esco­pir dos cops i em va insul­tar recri­mi­nant-me que robava diners a la gent i que els agents vin­drien a bus­car-me.» El decla­rant va recor­dar que aquest epi­sodi va suc­ceir men­tre es reco­llien fir­mes al car­rer en con­tra de l'acti­tud de la medi­a­dora i, després d'aquesta tensa tro­bada, ell va «denun­ciar els fets a la poli­cia».

Durant el judici, també va decla­rar la filla de l'imam, Hafssa Ben­bra­him, que va rati­fi­car el relat del seu pare i va asse­ve­rar que Ghai­lan creia que el seu pro­ge­ni­tor robava diners «perquè el va veure reco­llir els dona­tius per pagar el cen­tre on els mar­ro­quins van a resar a Cunit». Va acla­rir, a més, que ella va par­ti­ci­par en la redacció del polèmic escrit ja que li ho va dema­nar un grup de dones de la comu­ni­tat que van acu­dir a ella perquè escriu bé el cas­tellà. «Esta­ven moles­tes perquè Ghai­lan no els par­lava de forma ade­quada o no els aju­dava a fer alguns tràmits. Fàtima, però, va rebre una infor­mació mani­pu­lada i es va pen­sar que la meva família era qui va impul­sar la queixa.»

Després de l'inci­dent a la via pública, l'alcal­dessa, Judith Albe­rich, va citar Ghai­lan, l'imam i el pre­si­dent de l'asso­ci­ació islàmica de Cunit, Abder­rah­man el Osri, per escla­rir què havia pas­sat i quins eren els pro­ble­mes sor­gits entorn a la medi­a­dora. Amb relació a aquesta reunió, Ben­bra­him va negar que tant El Osri com ell comen­tes­sin a Albe­rich que Ghai­lan fal­si­fi­cava infor­mes d'arre­la­ment social ni que infor­mava a l'admi­nis­tració dels béns que tenien els mar­ro­quins per impe­dir-los acce­dir a aju­des esta­tals, tal com man­te­nen les parts denun­ci­ants. Amb tot, cal recor­dar que tant la fis­ca­lia com l'acu­sació par­ti­cu­lar dema­nen 5 anys de presó per a l'imam; 4 per al pre­si­dent de l'asso­ci­ació islàmica per coac­ci­ons i calúmnies, i 2 per a la filla i la dona de l'imam per coac­ci­ons. A més, exi­gei­xen una indem­nit­zació de 2.000 euros per a Ghai­lan per danys morals i la pro­hi­bició que els acu­sats s'hi apro­pin a menys de 500 m.