La crisi social aboca les entitats a treballar en xarxa per “reactivar-se”

El Baròmetre del Tercer Sector Social de Catalunya analitza cada any la situació i l’evolució de les entitats socials catalanes i el seu impacte en la societat. Per primera vegada l’estudi es fixa en la realitat de les entitats socials de la metròpolis de Barcelona i l’impacte que ha tingut per a les organitzacions la Covid els primers mesos. En el pitjor moment de la pandèmia es van atendre un 49,2% més d’usuaris, i l’atenció a persones amb discapacitat i en situació de pobresa i exclusió social va créixer un 90,4% i un 56,9%, respectivament.

La presidenta de la Taula del Tercer Sector, Francina Alsina, lamentava durant la presentació de l’estudi que la crisi ha evidenciat un cop més com la pobresa “s’acarnissa” amb les dones, que representen el 61,8% de les persones ateses. El baròmetre social en l’àmbit metropolità mostra “la bona salut i el suport de la ciutadania” a les associacions, que segons Alsina es van “abocar” a atendre l’emergència. Segons l’estudi, a partir de les enquestes i entrevistes a 123 entitats, el repte per promoure el dinamisme de les entitats, especialment després de la pandèmia, és treballar en xarxa amb les administracions. Per donar resposta a les necessitats socials s’ha d’insistir en les polítiques locals, assenyala Alsina, que reclama una llei per al tercer sector que posi en relleu la importància de la tasca que fan les entitats i les reconegui com a interlocutores. I així ho recull l’estudi, que assenyala la necessitat d’avançar en la “coproducció de polítiques públiques”.

La vicepresidenta de l’àrea de Desenvolupament Social i Econòmic de l’Àrea Metropolitana de Barcelona, Montserrat Ballarín, va defensar que calen més recursos des de l’administració per avançar en aspectes vitals per a les entitats com per exemple la transformació digital, urgent en plena pandèmia. Segons recull l’enquesta, un 41% de les entitats van poder fer atenció telemàtica i només un 8% mantenien l’atenció presencial els primers mesos. “S’ha fet un esforç en els moments crítics per atendre la gent i reorganitzar-se”, assenyalava la responsable de l’AMB, que anunciava l’increment addicional de 16,6 milions del pla de suport als ajuntaments, dotat amb 30 milions fins al 2023. Els plans d’actuació tenen en compte un territori divers, amb petits municipis i d’altres amb alts índexs de vulnerabilitat. “Volem donar resposta i fer feina amb els municipis i reforçar la xarxa social, econòmica i fomentar la inclusió”, assenyalava Ballarín.