“A partir del mes de juny tornaran els turistes a Barcelona”

Em costa pensar que hi hagi un altre sector més afectat que el nostre. I, dintre del turisme, els que han patit més són els destins urbans. Quan diem que l’estiu passat a la Costa Brava es va fer el 70% del que s’havia fet l’any 2019, hem de pensar que a Barcelona es va fer el 10% de la temporada anterior.

Hi havia un 25% dels hotels oberts a Barcelona, que han facturat un 20% del que van facturar el 2019. Per tant, estem parlant que en general s’ha facturat entre un 5% i un 6% del que s’havia facturat l’estiu anterior.

Bé, quan al juny es va sortir del desconfinament va ser quan van obrir aquest 25% d’hotels que deia, uns cent. Al juliol aquests hotels que van obrir van fer un 30% i ja pensàvem que a l’agost es podria començar a remuntar. I no: aleshores va venir el rebrot de l’estiu i no es va remuntar res. Al final, al juliol es va acabar facturant el doble que a l’agost. I cada mes ha sigut una mica pitjor. El Nadal no ha sigut bo, però hi ha hagut un repunt de gent que ha volgut fer les celebracions en hotels. Però el pitjor mes va ser el novembre.

El 80% de la gent que venia a Barcelona i hi pernoctava arribava en avió. La caiguda del trànsit aeri ens ha tocat de ple. Aquí ens ha quedat només la gent que ve necessàriament per feina i el barceloní i el català que ha vingut als hotels de Barcelona per fer alguna sortida.

Sí, i tant. El Barcelona Christmas Tour, per posar un exemple, la ruta nocturna en autobús de dos pisos per descobrir els espais de la ciutat amb decoració i il·luminació nadalenca, ha tingut molt èxit. Però no ens enganyem: no supleix de cap manera el turista que ha deixat de venir. En el sector del comerç i la restauració la gent d’aquí ha pogut ajudar una mica a remuntar, però això no ha estat així si parlem d’allotjaments. Aquí qui ha patit de debò és qui té dependència del turisme de fora, perquè el comerç i la restauració als barris més o menys van poder anar fent, però al centre de la ciutat no.

Aquest primer trimestre serà com els últims mesos, per tant, molt dolent, però a partir del juny hi haurà un increment de la confiança gràcies, sobretot, a les campanyes de vacunació i als efectes de les restriccions d’ara, que hauran fet baixar la corba de contagis. Remuntarem quan es treguin les restriccions i hi hagi vols. Pensa que ara, per entrar a Espanya, s’exigeix una PCR negativa feta 72 hores abans, cosa que fa inviable l’arribada de turistes. També perquè a la resta d’Europa, i del món, els mercats emissors estan igual de malament. Quan es tregui l’obligatorietat de fer PCR per entrar i hi hagi alguna altra prova més ràpida i barata, la cosa canviarà. Ja veurem si s’acaben fent els tests d’antígens, perquè ara mateix no estan validats per Europa.

El que ens diuen línies aèries, Aena, les plataformes, és que la demanda hi és perquè hi ha moltes consultes. Per tant, en el moment que s’aixequin les restriccions, estem convençuts que tornarà la gent. Preveiem que si el 2020 hem estat a un 30% de l’activitat, tenint en compte que els tres primers mesos estaven intactes, a partir del juny hi haurà un increment important de l’activitat turística i podríem acabar l’any amb un 55% de les xifres del 2019 i podríem arribar el 2022 a un 80% del que es va fer el 2019.

Pot ser que alguns hotels no tornin a obrir, sobretot en el territori, però a Barcelona crec que la gran majoria seguiran actius. Què pot passar? Doncs que hi hagi molts hotels que són d’empresaris catalans que se’ls acabi quedant un fons estranger. Tot això perquè hem de tenir en compte que la normalitat, entenent com a normalitat tal com estàvem el 2019, tardarà dos o tres anys a tornar, i en aquest temps hi haurà empresaris que tiraran la tovallola. Aleshores vindran fons estrangers i s’ho quedaran, cosa que no és el millor per a la ciutat, perquè sempre és millor el teixit propi que no estar pendents d’empreses que prenen les decisions lluny d’aquí.

Hi ha dos tipus de fons que el sector necessita. En primer lloc, calen uns primers ajuts que han de ser assistencials. Aquí s’han fet els ERTO i s’han donat crèdits ICO, però amb això no n’hi ha prou, perquè es necessitaran ajudes directes si es vol mantenir el teixit productiu. Aquests fons no són els europeus, són els que han de venir de més endeutament de part de l’Estat. Les organitzacions empresarials no han parat de demanar al govern que perdi la por al dèficit i doni aquestes ajudes, com s’han donat a altres països europeus. Per un altre cantó hi ha els fons de reactivació que s’han posat en marxa a Europa. No seran assistencials sinó que tenen un objectiu transformatiu, han de transformar l’economia.

Hi ha dues línies: una és la digitalització i l’altra, la sostenibilitat. En aquest sentit, hi ha molta feina a fer per part de les destinacions. Posem l’exemple de Barcelona: el nostre destí genera molta demanda (tenim una cultura, un clima, una arquitectura, una gastronomia...), però aquesta demanda la gestionen majoritàriament les grans plataformes tecnològiques: Booking, Tripadvisor o d’altres... Les destinacions no dialoguem amb la demanda que generem, qui dialoga són aquestes plataformes, i aquesta és una assignatura que tenim pendent. Per això els fons que vinguin d’Europa ens donaran una gran oportunitat per desenvolupar-nos tecnològicament de manera que com a destinació tinguem les eines per dialogar amb el client.

Hem de crear un hub de dades digital que ens permetés dirigir-nos al client. Una persona, per decidir d’anar a una destinació, fa una mitjana de dinou consultes a diferents pàgines web, i la destinació, ara mateix, quan la persona està prenent aquesta decisió, no hi intervé. Si la destinació pogués parlar amb el client, podríem descongestionar el centre de la ciutat i disseminar els visitants tant a Barcelona com al territori, tenint en compte que el turisme és un element de cohesió. I aquí hi ha una segona assignatura pendent: el diàleg entre Barcelona i el territori.

Barcelona ha de ser la porta d’entrada del territori. A partir d’aquí hem de ser capaços de disseminar el visitant perquè faci les estades més llargues i que complementi l’oferta de Barcelona amb altres punts del territori. Per això cal una col·laboració més intensa entre operadors i administracions. Et posaré un exemple: sabem que hi ha el Museu Episcopal de Vic, que conserva una col·lecció de romànic i gòtic català sensacional, però el visitant de fora no hi va. Tindria molta potència promocionar Vic des de Barcelona i que hi hagués una connexió amb el MNAC.

Mira, l’any 2019 a Catalunya ens vam gastar 50 milions d’euros per promocionar el territori: 25 l’Agència Catalana de Turisme, 20 les diferents diputacions i 5 Turisme de Barcelona. Jo crec que, per ser més eficaços, tots els diners s’haurien de posar sota la palanca Barcelona, perquè és la marca potent i que ven. És a partir de Barcelona que s’ha de vendre el territori. Això ho han d’entendre les administracions i els empresaris.

Serviria per dirigir-nos al client i, un cop fem aquest diàleg amb els operadors i l’administració, per potenciar aquestes col·laboracions. Les grans plataformes, que van al benefici pur, no promocionaran el Museu Episcopal de Vic perquè no en treuen res que vagin a visitar-lo una cinquantena de persones al dia, però mirat des del nostre territori, cinquanta persones cada dia en aquell museu poden marcar la diferència. O podem portar cinquanta persones cada dia a fer tast de vins a Falset, on hi ha els millors vins del món. Hi ha aspectes en què les grans plataformes no hi tindran cap interès però nosaltres sí, i com que interaccionarem amb el visitant, l’hi vendrem. Això sí, haurem d’arribar a acords amb les grans plataformes.

Volem sortir una mica del relat de sol i platja i festa i anar més a buscar el relat cultural, de ciència i innovació, d’emprenedoria..., els valors de Barcelona. Cal potenciar la salut i la sostenibilitat, la Barcelona ciutat global. Sense menysprear cap turista, perquè nosaltres hem d’acollir a tothom, hem d’atreure un nou visitant que respecti la ciutat i els seus habitants, que se senti un veí més durant uns dies, que ens aporti. També volem cuidar el visitant que ve uns mesos a emprendre un negoci, que beneficia el nostre teixit productiu, o el que ve a fer un doctorat..., un turisme més personalitzat, per això necessitem la tecnologia. Ens agradaria que el barceloní estigués integrat en aquesta relació.

Hi estem treballant i amb la tecnologia podrem saber si un espai està més ple que un altre, per anar repartint la gent. Hi ha un altre tema: els congressos. En el futur seran més reduïts, però es tornaran a fer. De fet, fins a final d’any ja tenim un calendari molt dens d’esdeveniments. A Turisme de Barcelona gestionem el segell Safe Travels, promogut per la World Travel & Tourism, i cada cop hi ha més empreses que tramiten la sol·licitud per obtenir-lo. És un segell que reconeix i valida els protocols de prevenció i higiene davant la Covid-19 i que els té com a principal objectiu.

En aquest projecte de fons europeus en què ja estem treballant, a part de l’aposta digital, hi ha l’altra pota, que fa referència a la sostenibilitat. Europa està intentant potenciar molt l’economia blava i el turisme blau, de la persona que està molt conscienciada que no vol contaminar. Aquest client el que vol sobretot és que la seva petjada de carboni quan viatja sigui la menor possible, per això les destinacions hem començat a plantejar-nos fer factible aquest tipus de turisme. Hem de tenir un segell de negocis blaus que certifiquin que redueixen la seva petjada de carboni amb, per exemple, sistemes de refrigeració que generin menys emissions. Hi ha d’haver una altra opció per als negocis que potser no podran reduir emissions però que sí que podran participar en programes de regeneració del medi ambient, el restabliment de la posidònia, dels coralls, o la plantació d’arbres. Aleshores i en un futur pròxim, els turistes blaus sabran que al seu pas per la nostra ciutat han generat el mínim impacte contaminant possible o bé han col·laborat en programes mediambientals. El que avui ja és una realitat del nostre destí és el programa Biosphere, que potencia a les empreses les bones pràctiques en medi ambient i responsabilitat social.