Societat

Nou rècord d’estrangers i ja són el 16,2% de la població

Segons l’Idescat, l’1 de gener del 2020 hi havia 1.260.619 persones estrangeres a Catalunya, la xifra més alta de la història

El nombre de ciutadans arribats d’Amèrica del Sud és el que més ha crescut

Els ciutadans estrangers residents a Catalunya sumaven 1.260.619 persones l’1 de gener del 2020, el que representa el 16,2% de la població catalana. Aquesta és la xifra més alta de la història, superant el registre del 16% que es va aconseguir el 2010.

Segons ha informat l’Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat), el nombre d’estrangers que consten al padró municipal d’habitants s’ha incrementat en l’últim any en 101.192 persones en relació amb un any enrere, la qual cosa representa un augment d’un 8,7%.

Des del punt de vista territorial, setze comarques i l’Aran superen la proporció mitjana de població estrangera de Catalunya, i destaquen la Segarra (27,8%), l’Alt Empordà (24,7%), el Gironès (21,1%), el Barcelonès (21,0%), la Selva (20,7%) i el Baix Empordà (20,2%), seguides del Segrià, el Pla d’Urgell i l’Urgell, amb proporcions entorn del 19%.

Les menors proporcions de població estrangera es troben a les comarques del Moianès (9,2%), el Pallars Sobirà (9,2%), l’Anoia (9,3%), el Vallès Oriental (9,4%) i el Berguedà (9,9%). Per municipis, destaquen Guissona (52,3%), Castelló d’Empúries (44,0%), la Portella (40,8%) i Salt (39,3%).

En relació amb la localització de la població estrangera al territori, el 38,6% del total resideixen al Barcelonès (486.655 persones) i també destaquen les comarques del Vallès Occidental, amb el 8,6%, i el Baix Llobregat, amb el 7,3% d’estrangers. A Barcelona hi resideixen el 28,5% del total d’estrangers (359.087 persones) i el creixement l’últim any és del 12,1%, amb valors absoluts de 38.705 persones. Altres municipis que destaquen són l’Hospitalet de Llobregat, amb 61.348 persones de nacionalitat estrangera, i Badalona, que en suma 33.678.

Les variacions en el nombre d’estrangers estan afectades no només per la intensitat dels fluxos d’entrada i sortida de la migració exterior, sinó també per l’evolució del seu creixement vegetatiu i pel procés de naturalització d’aquesta població. Segons les dades de l’INE, 24.123 residents estrangers a Catalunya van obtenir la nacionalitat espanyola el 2019.

El perfil de la població estrangera que ha arribat per instal·lar-se a viure a Catalunya correspon a una població jove, amb una alta proporció de població en edats actives (80,8%) i amb una presència majoritària d’homes (51,6%). L’edat mitjana és de 34,3 anys, mentre que per a la població de nacionalitat espanyola és de 44,4 anys. El darrer any s’han registrat increments a totes les edats, amb més intensitat en el tram entre els 20 i els 54 anys. En conjunt, aquestes edats concentren el 69,5% de l’increment anual.

LA XIFRA

34,3
La mitjana d’edat dels estrangers, mentre que per a la població de nacionalitat espanyola és de 44,4 anys.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

ESPORT

Reconeixement al joc net i a l’exemplaritat en l’esport

GIRONA
SOCIETAT

La Fira Triumvirat es clou amb activitats de reconstrucció històrica

L’ESCALA
SOCIETAT

Èxit del Mercat de la Furgoteca de Salt

SALT
kenya

Les inundacions ja han provocat un mínim de 228 víctimes mortals

barcelona
successos

La Fira d’Abril es desvincula del tiroteig mortal

BARCELONA
brasil

Almenys 67 morts en els aiguats al sud del país

barcelona
medi ambient

Pla a Sitges per reduir les 52 colònies formades per 956 gats

SITGES
societat

Èxit de la pedalada per reclamar el dret dels infants a anar amb bicicleta

barcelona
medi ambient

Recorren durant tres dies l’entorn del riu Gaià per defensar-ne el cabal ecològic

salomó