Societat

JOAN ÀNGEL LLIBERIA

Propietari del celler Edetària

“La venda de vi ‘online’ pot ser una fal·làcia”

L’actual crisi posa en perill el patrimoni de la vinya vella que el pagès abandonarà per la baixa producció
El que, amb el confinament, no ha pogut anar al restaurant ha anat a buscar el vi a la botiga o al supermercat

Quan Joan Àngel Lli­be­ria va aca­bar Agrònoms se’n va anar a tre­ba­llar a França per conèixer a fons el sec­tor del vi. Ales­ho­res el seu pare li va pro­po­sar d’anar arran­cant les vinyes velles, que en aquell moment tenien al vol­tant de 30 anys, i can­viar-les per vinyes en pro­ducció que es podrien ges­ti­o­nar des de Bar­ce­lona, quan ell tornés. Ell li va dema­nar que no n’arranqués cap. D’això fa 32 anys, i aques­tes vinyes que ales­ho­res eren velles són les que encara pro­du­ei­xen els vins del seu celler.

Com ha afec­tat la pandèmia de la Covid-19 el sec­tor del vi?
Des del sec­tor, aquest any 2020 hem vist cai­gu­des als dis­tribuïdors i part­ners d’hos­ta­le­ria del 60%, i alguns cellers hem acon­se­guit sal­var les xifres perquè ens hem espa­vi­lat molt.
En el sec­tor sem­pre hi ha hagut una gran vocació expor­ta­dora.
I tant! Com que no hi havia manera de ven­dre aquí, els cellers sem­pre hem con­fiat en els mer­cats externs per ven­dre els nos­tres pro­duc­tes. Però ara a Nova York els res­tau­rants fa sis mesos que estan tan­cats i no hi ha ter­ras­ses. Això afecta tot­hom.
Diu que a Edetària han acon­se­guit sal­var les xifres. Com ho han fet?
Hi ha hagut dife­rents fases. La pri­mera va ser just després de sor­tir de l’estat de xoc nosal­tres; ens vam tro­bar que molts dels part­ners –dis­tribuïdor, impor­ta­dor– esta­ven ells matei­xos en estat de xoc i no tenien capa­ci­tat de veure-hi cap sor­tida. Alhora et tro­ba­ves amb gent que anava dient que s’havien d’obrir nous canals de venda.
En referència a la venda ‘online’?
Exacte! Però això és una fal·làcia hor­ro­rosa, perquè qui no està real­ment acos­tu­mat a tre­ba­llar en aquest canal no pot començar ara. En el nos­tre cas vam posar la cis­te­lla de com­pra al web, però què fem? Una venda al mes? És ridícul! I ales­ho­res ens diuen que hem de fer una estratègia de posi­ci­o­na­ment... I què val això? I què vendré?
Com van superar aquesta fase?
Quan vam sor­tir de l’estat de xoc vam entrar en la segona fase. En aquest moment vam començar a par­lar amb molta gent per detec­tar els que encara esta­ven en estat de xoc i fer-los veure que si havíem de sor­tir d’aquesta situ­ació ens havíem de donar la mà, perquè aquesta era la gent que creia en el nos­tre pro­jecte, cre­ien en el nos­tre pro­ducte i esta­ven al nos­tre cos­tat.
Com van fer aquests con­tac­tes?
Ho vam fer tot via Zoom, perquè tots estàvem en les matei­xes con­di­ci­ons. I va ser gràcies a aquests con­tac­tes que hem tro­bat un canal per entrar a petits super­mer­cats amb part­ners locals (res de grans cade­nes) a Califòrnia, al Canadà, a Sant Peters­burg...
Els ha obli­gat, això, a fer can­vis en el pro­ducte?
En algun cas hem hagut de posar tap de rosca a la gamma base, cosa que no teníem, però això ens ha permès reac­ti­var les ven­des i hem entès que valia la pena davant del con­text gene­ral.
Al final, a través del petit super­mer­cat i la botiga espe­ci­a­lit­zada aca­ben arri­bant al con­su­mi­dor del res­tau­rant.
Sí. La botiga espe­ci­a­lit­zada ja la teníem i l’hem pogut man­te­nir. El que no teníem era el pas següent, perquè ni tan sols teníem un por­ta­fo­lis enca­rat a aquest tipus de venda. Però en aquesta situ­ació estra­nya, a tot el món, el que no ha pogut anar al res­tau­rant ha bus­cat el vi a la botiga espe­ci­a­lit­zada o al super­mer­cat d’un cert nivell, i aquest super­mer­cat ha neces­si­tat tro­bar vins d’un cert nivell. La mateixa situ­ació que tenim aquí, a Cata­lu­nya, s’ha produït a la resta del món, i això ha obert una escletxa per a nosal­tres.
Es pot dir que ha des­a­pa­re­gut la venda a res­tau­rants però que el petit super­mer­cat ha equi­li­brat la situ­ació? Quin impacte té aquesta situ­ació?
Podem dir que ha explo­tat la venda. Hem vist que, si el 80% del nos­tre pro­ducte es venia al res­tau­rant, ara surt a través del sec­tor comerç. I l’impacte és molt clar: el preu mitjà no és el mateix. No tant pel marge, sinó perquè els grans vins no es venen als line­als. Ni tan sols s’hi intro­du­ei­xen. I nosal­tres els hem de con­ti­nuar fent perquè els grans vins que ven­drem d’aquí a tres o qua­tre anys els hem de fer ara. Per tant, ens tro­bem davant d’una escletxa difícil de ges­ti­o­nar.
És el pro­blema de l’estoc?
Sí. Tenim el pro­ducte d’aquest any a punt per embo­te­llar, però tenim un gran estoc d’ampo­lles de l’any pas­sat que no s’han venut. I això ens obliga a plan­te­jar-nos una situ­ació que els cellers no havíem pre­vist. Aquest pro­blema, jun­ta­ment amb la gestió del per­so­nal en aquesta situ­ació és el més com­pli­cat. Nosal­tres inten­tem estar molt a sobre de la gent ani­mant-la... Suposo que en empre­ses més grans és dife­rent, però quan som qua­tre gats, com en la majo­ria de cellers, la relació per­so­nal amb els tre­ba­lla­dors és molt impor­tant. Jo dedico moltíssim temps a estar amb la gent perquè ara hi ha un hàndi­cap, que és la por latent. Els dies del con­fi­na­ment me n’anava a podar amb els tre­ba­lla­dors, quan feia anys que no hi havia anat, però neces­si­tava que em toqués l’aire i també tenir el con­tacte amb ells.
Les inver­si­ons als cellers han que­dat atu­ra­des?
Les inver­si­ons, evi­dent­ment, s’han alen­tit, que no vol dir que s’hagin parat, perquè en un celler mai no pots parar d’inver­tir. Quan vaig estar tre­ba­llant a França sem­pre em deien: “Saps com fer una petita for­tuna? Tenint-ne una de gran i fent un château.” Ales­ho­res no ho ente­nia, però ara ja ho entenc.
Com creu que rever­tirà aquesta crisi en la figura del pagès?
Nosal­tres el que vam fer el 2020 va ser man­te­nir totes les vinyes top sense cap canvi; i a les vinyes més mar­gi­nals, que tots en tenim, vam optar per la des­pesa mínima. Si ho dei­xes un any, encara la pots reo­ri­en­tar, la vinya, però en alguns casos aquest és el pas previ a arren­car-la. I aquesta és una de les ame­na­ces que hi ha ara mateix en el sec­tor. Pot ser que hi hagi un aban­do­na­ment de cer­tes fin­ques per part de la page­sia. I el més greu és que s’aban­do­na­ran les vinyes més bones, perquè la vinya més vella és la que menys pro­du­eix, i la lògica del pagès és aban­do­nar les vinyes que menys ren­di­ment li donen. I això pot pro­vo­car una pèrdua de patri­moni molt impor­tant. I si aquest any no recu­pe­rem ven­des, no sé què pas­sarà, perquè l’amenaça actual és que els llops apro­fi­tin per com­prar a preus més bai­xos, com ja han fet enguany, i això pot tenir greus con­seqüències en el sec­tor.
A la Terra Alta el sec­tor està emer­gint.
A la Terra Alta fa quinze o setze anys l’Escola d’Agri­cul­tura estava buida. No hi havia ni un sol alumne. I ara està plena. Ara fan un mòdul de viti­cul­tura i un d’oli. A l’escola d’Espi­ells també hi ha hagut una impor­tant reac­ti­vació... I ara el perill és que hi hagi una recessió de tot això que començava a il·lusi­o­nar-nos, amb gent jove que tor­nava a aga­far trac­tors i començava a recu­pe­rar cellers i a acti­var algun viver d’empre­ses. Els que tot just han començat ara, que fan pro­duc­ci­ons molt bai­xes i amb un mer­cat poc con­so­li­dat, on ven­dran el vi?
El mer­cat inte­rior, el mer­cat de pro­xi­mi­tat, com està fun­ci­o­nant?
Mala­ment! Nosal­tres tenim el celler tan­cat. Vam deci­dir no rebre ningú. Si algú vol venir perquè ens ha de ven­dre alguna cosa, ho fem amb cita prèvia i sor­tim a fora per estar tots més segurs.
Per tant, han renun­ciat també a les acti­vi­tats eno­turísti­ques.
Està tot parat des de l’any pas­sat. I a més ara hem estat en con­fi­na­ment muni­ci­pal i tam­poc no hauríem pogut fer res. Els hotels de la comarca estan tan­cats. No es mou ningú. Ara hem de tenir clar que el nos­tre mer­cat és un altre, i això ens ho hem de plan­te­jar amb tran­quil·litat i amb les màximes garan­ties de segu­re­tat per a tots els tre­ba­lla­dors.
Què en que­darà? La gent con­ti­nuarà anant a com­prar el vi al super­mer­cat?
La mit­jana de preu al super­mer­cat està molt per sota de la del res­tau­rant, i amb molt poques pos­si­bi­li­tats de pujar. I això, per al sec­tor, és el pacte de la gana.
Per què els vins fran­ce­sos o ita­li­ans es venen sem­pre més cars?
Perquè aquí sem­pre estem pre­dis­po­sats a abai­xar el preu per ven­dre. Sem­pre pen­sem que el preu baix ens obre mer­cat, quan això no és així. Par­lant amb cli­ents, amb con­fiança, et retre­uen aquesta acti­tud perquè sem­bla que no ens ho cre­iem, que tenim un bon pro­ducte. I com que això al mer­cat inter­na­ci­o­nal se sap, tot­hom es veu en pre­dis­po­sició de pres­si­o­nar-nos a la baixa. I la gent abaixa el preu. En canvi, a Itàlia o a França això no passa.
Com afron­ten des d’Edetària el futur imme­diat en el sec­tor?
Nosal­tres portàvem una línia traçada amb l’objec­tiu d’ofe­rir un pro­ducte molt autèntic per a un mer­cat que veu el pro­ducte medi­ter­rani com una cosa sexi i que pugui sen­tir-se atret pel dis­curs de les vari­e­tats autòcto­nes. Això era un viratge res­pecte al que s’havia fet en la nos­tra història més imme­di­ata. Ningú no està lliure de la recon­versió de la vinya dels anys vui­tanta, quan al Penedès es valo­rava més el char­don­nay que el xarel·lo. Aquí, a la Terra Alta, encara ara, la segona vari­e­tat en pro­ducció és el syrah, no és la gar­natxa ni la cari­nyena.
Què és el que més el satisfà des que el 2003 van fer el celler nou?
Si en aquell moment m’hagues­sin dit on seríem ara, no m’ho hau­ria cre­gut. Hi hem inver­tit molt d’esforç. La solució no era el vi, sinó tota la feina de vari­e­tats, sòls, selecció de mate­rial vege­tal... Sal­var les vinyes velles reque­reix un gran esforç de deu o dotze anys. És una aposta a llarg ter­mini acom­pa­nyada a la fide­li­tat a la nos­tra manera de pen­sar. Les grans mar­ques con­so­li­da­des tenen molts anys de feina feta, nosal­tres no tenim aquest bagatge, i això ens obliga a dupli­car esforços en el mer­cat: esforços comer­cial i màrque­ting. Hem d’obte­nir més qua­li­tat i situar-nos a la part alta del mer­cat.
Al celler hen apos­tat per la viti­cul­tura ecològica. Busca un plus, el cli­ent?
Sí, nosal­tres sem­pre ens hem iden­ti­fi­cat amb l’agri­cul­tura ecològica i, alhora, hem apro­fun­dit tot el que hem pogut en els conei­xe­ments de la bio­dinàmica, i ens ado­nem que, quan apli­quem deter­mi­na­des coses, sobre­tot al celler, obte­nim un plus. Volem ser bio­dinàmics? No. Però si fer deter­mi­na­des coses ens dona un plus, ho podem fer entrar en joc. Per tant, jo crec que hem d’estar oberts a tas­tar molt i dei­xar de banda aquesta con­san­gui­ni­tat que ens empeny molt a tas­tar el que fem nosal­tres matei­xos o el veí, i el que hem de fer és tas­tar molt de tot arreu del món per enten­dre què podem apren­dre dels altres. Ara sem­bla que hem de posar segells de defensa de la bios­fera, de pro­ducte vegà, etc. El que importa no és posar segells a les eti­que­tes, sinó acon­se­guir els millors vins amb el nos­tre conei­xe­ment. Hem de trans­me­tre el que volem ser tant en el nos­tre dis­curs com en les nos­tres ampo­lles, i acon­se­guir que el nos­tre con­su­mi­dor s’emo­ci­oni quan està tas­tant el nos­tre vi. I aquest con­su­mi­dor exis­teix, i no és només aquí, és arreu del món.
No és molt més difícil trans­me­tre emo­ci­ons via Zoom?
Tot es des­com­plica quan es des­tapa l’ampo­lla. Jo, fins l’any pas­sat, viat­java a l’estran­ger 160 dies a l’any... I ara hem obert a Israel durant la pandèmia. El dis­tribuïdor que per­seguíem des de fa cinc anys ens va dir que ara neces­si­tava trans­me­tre il·lusió. I nosal­tres som aquesta il·lusió.

Varietats autòctones de vinyes velles

Quan Joan Àngel Lliberia es va posar al capdavant de l’empresa Edetària, ara fa 32 anys, va fer una aposta decidida per les vinyes velles de propietat i producció ecològica amb l’objectiu d’entrar als mercats més exigents, controlant tot el procés amb produccions molt baixes.

Actualment el celler treballa amb 60 hectàrees de vinyes velles (algunes amb més de 50 anys), que creixen en cinc tipus de sòls. Els seus vins s’elaboren a partir de raïm collit a mà de quatre varietats autòctones: garnatxa blanca, negra, peluda i carinyena. Combinant l’edat de les vinyes amb els sòls i les varietats han obtingut tres línies de productes: els Via Terra, Via Edetana i Edetària Gran Selecció, que permeten posar al mercat des de vins frescos i amb fruita fins als característics de les vinyes més velles passant pels equilibrats i minerals ideals per iniciar-se. Amb excel·lents puntuacions en concursos internacionals, el celler ha invertit grans esforços a situar-se en el mercat com una marca de qualitat, i ha fet de la necessitat exportadora un mèrit perquè a fora ha trobat més predisposició per valorar el seu producte.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia