Societat

Una igualtat que mai arriba

Les últimes polèmiques sacsegen la conservadora societat japonesa, amb lideratges femenins escassos

El confucianisme prioritza els homes i la gent gran, i per avançar calen lleis més ambicioses

Les dar­re­res set­ma­nes, el Japó ha vis­cut dues polèmiques impor­tants sobre decla­ra­ci­ons des­pec­ti­ves envers les dones que han tras­pas­sat les fron­te­res i han arri­bat a ràdios i tele­vi­si­ons de tot el pla­neta. La pri­mera, pro­ta­go­nit­zada pel pre­si­dent del comitè orga­nit­za­dor de Tòquio 2020, l’ex-pri­mer minis­tre Yos­hiro Mori, que va sug­ge­rir que les dones tenen pro­ble­mes per par­lar de manera con­cisa: “Quan s’incre­menta el nom­bre de dones mem­bres de l’exe­cu­tiu, si el seu temps de paraula no està res­trin­git fins a cert punt, tenen difi­cul­tats per aca­bar, fet que és molest.” Dies després, forçat per la pressió de l’opinió pública a les xar­xes, va dimi­tir. El segon cas, pro­ta­go­nit­zat pel secre­tari gene­ral del Par­tit Libe­ral en el poder, Tos­hi­hiro Nikai, que va pro­po­sar per­me­tre a cinc dipu­ta­des assis­tir a les reu­ni­ons com a obser­va­do­res en silenci. El diari Nikkei va mati­sar que mal­grat no poder par­lar durant les reu­ni­ons, podrien enviar opi­ni­ons per sepa­rat a la secre­ta­ria del par­tit.

Mal­grat que l’ante­rior exe­cu­tiu, del libe­ral Shinzo Abe, va con­si­de­rar que l’empo­de­ra­ment de les dones en la soci­e­tat era un dels pilars de l’estratègia de crei­xe­ment econòmic i va adop­tar el 2012 polítiques en aquest sen­tit, inclo­ent-hi l’obli­gació a les empre­ses i agències gover­na­men­tals d’esta­blir objec­tius rela­ci­o­nats amb l’ocu­pació feme­nina i aug­men­tar el nom­bre de dones can­di­da­tes a les elec­ci­ons, aques­tes polítiques no han fun­ci­o­nat ni tan sols en el seu propi par­tit ni en el govern.

El 2019 les dones ocu­pa­ven només el 14,8% dels càrrecs direc­tius a les empre­ses i en la funció pública, men­tre que la pro­porció de dipu­ta­des al país se situ­ava en el 9,9% al Par­la­ment i en el 14,3% als ajun­ta­ments. El gabi­net d’Abe només tenia dues dones minis­tres i l’actual pri­mer minis­tre, Yos­hi­hide Suga, no n’ha incre­men­tat pas la ràtio, mal­grat que el nou pla quin­quen­nal pro­posa arri­bar al 30% de càrrecs direc­tius “tan aviat com sigui pos­si­ble durant els anys vint”.

La pro­porció de dones del Japó amb fun­ci­ons direc­ti­ves és extre­ma­ment baixa en com­pa­ració amb altres països desen­vo­lu­pats. Al vol­tant del 40% d’aquests càrrecs són ocu­pats per dones als Estats Units i a Suècia, men­tre que la xifra de la Gran Bre­ta­nya i França era supe­rior al 30%, segons les estadísti­ques de l’Orga­nit­zació Inter­na­ci­o­nal del Tre­ball. En l’últim informe sobre diferències de gènere del Fòrum Econòmic Mun­dial del 2020, el Japó es va clas­si­fi­car en el lloc 121è dels 153 països del rànquing, entre els Emi­rats Àrabs i Kuwait, uns resul­tats nefas­tos com­pa­rats amb el 110è lloc de l’any ante­rior, i en el dar­rer lloc entre les prin­ci­pals eco­no­mies avançades.

El pro­fes­sor Fumi­nobu Okabe, expert en juris­prudència social japo­nesa i en lleis labo­rals i soci­als a Espa­nya i l’Amèrica Lla­tina a la Uni­ver­si­tat de Soka, va expli­car a El Punt Avui que l’ori­gen de tot ple­gat ve del con­cepte del con­fu­ci­a­nisme de Gorin Gojyo de res­pecte a la per­sona, que regeix els valors nipons i con­fi­gura “una cul­tura cen­trada en l’home i en la gent gran”. La inves­ti­ga­dora en polítiques de gènere Mikiko Edo, pro­fes­sora de ciències polítiques a la Uni­ver­si­tat de Hosei, coin­ci­deix amb Okabe en l’ori­gen cul­tu­ral de la desi­gual­tat: “En el con­fu­ci­a­nisme, la noció de drets humans no exis­teix i la desi­gual­tat humana és accep­ta­ble.”

Edo va expli­car que per inten­tar solu­ci­o­nar aquesta dis­cri­mi­nació de gènere, calen dues acci­ons: mesu­res polítiques i pressió de la soci­e­tat civil. “Com més fort es pro­nunciïn les dones que dema­nen més igual­tat de gènere, més actiu serà el govern en la rea­lit­zació de la igual­tat de gènere.”

Prac­ti­car els drets

Per la seva banda, Okabe dona molta importància a l’edu­cació: “Cal il·lus­trar i edu­car repe­ti­da­ment els valors dels drets humans.” I hi afe­geix: “Entre japo­ne­sos encara exis­teix la consciència que el pen­sa­ment dels drets humans és el mer conei­xe­ment introduït pels països occi­den­tals després de la Segona Guerra Mun­dial”, explica Okabe, que advoca no sols per estu­diar-los, “sinó per actuar i prac­ti­car-los un per un, per recla­mar la igual­tat de gènere”. A més, Okabe afirma que la raó per la qual la legis­lació japo­nesa que pro­mou la igual­tat no és prou efec­tiva és que “escas­se­gen les dis­po­si­ci­ons de sanció”. Asse­gura que la llei que el Japó neces­sita seria una legis­lació d’objec­tius d’alt nivell, com ara la llei per a la igual­tat efec­tiva de dones i homes espa­nyola.

14,8
per cent
dels càrrecs directius en empreses del sector públic són dones; un 40% als EUA. Les diputades, sols el 9,9%.

Estupor i tremolors a la xarxa

Si bé el concepte d’igualtat de gènere va arribar als anys vuitanta, no ha estat fins ara que les noves generacions han assumit la igualtat amb naturalitat, gràcies, entre altres factors, a l’educació i a les xarxes socials. Aquest darrer canal serveix molt sovint per denunciar comportaments impropis en els llocs de treball, especialment si és el cas de dones estrangeres al Japó, tal com ha verificat aquest diari. Assetjament sexual, salaris inferiors per a dones per la mateixa feina, tractes discriminatoris i vexatoris i menysteniment professional, entre d’altres, formen part d’una llarga llista d’abusos que moltes joves professionals –tant japoneses com estrangeres que treballen al Japó– ja s’atreveixen a denunciar per internet. A parer d’Okabe, “les xarxes socials són l’eina per incrementar aquest poder latent que tenen els joves”. Així, espera que gràcies a aquestes eines es formi “un nou ordre social basat en la consciència dels drets humans”.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.