Últimes cartes a Lola

“Esposa meva ado­rada, fills esti­madíssims, amors meus tan esti­mats... en els meus dar­rers moments de la meva vida...” Així comença l’última de les 149 car­tes que al llarg dels 15 mesos de reclusió Andreu Cam­pa­sols va fer arri­bar a la seva dona des de la presó, després de la Guerra Civil espa­nyola. Al cap de poques hores d’haver escrit aquells mots de comiat, la mati­nada del 27 de juny del 1940, el van afu­se­llar al cemen­tiri de Girona, junt amb nou homes més. Cam­pa­sols havia estat secre­tari del sin­di­cat agrari, mili­tant del PSUC i alcalde de Cor­nellà del Terri durant la guerra i, arran de la victòria fran­quista, el van dete­nir i acu­sar de dife­rents delic­tes, entre els quals, haver inter­vin­gut en l’assas­si­nat del secre­tari del poble, Benigno Feliu.

L’inves­ti­ga­dor banyolí Miquel Rus­tu­llet ha estu­diat tota aquesta relació epis­to­lar, que va ser pos­si­ble ama­gant els fulls entre la roba que Dolors Coro­nas, la dona del reu, por­tava i reco­llia regu­lar­ment de la presó. Tot aquest mate­rial va ser con­ser­vat per la família i des de fa un temps està dipo­si­tat a l’Arxiu Històric Comar­cal de Banyo­les. El tre­ball de Rus­tu­llet –que està resu­mint en unes col·labo­ra­ci­ons a la Revista de Banyo­les– s’emmarca en la recerca sobre la repressió fran­quista al Pla de l’Estany, que fa temps que fa en com­pa­nyia de l’his­to­ri­a­dor Jordi Galofré.

Bus­cant tes­ti­mo­nis a favor

Molts dels escrits de Cam­pa­sols inclo­uen indi­ca­ci­ons a la seva dona perquè vagi reco­llint tes­ti­mo­nis favo­ra­bles, de cara al con­sell de guerra. “Lola –escriu el 4 d’octu­bre del 1939–, has de tro­bar en Mau­rici [antic secre­tari muni­ci­pal, de la con­fiança de Cam­pa­sols] a soles i digue-li si l’Ajun­ta­ment ha fet res per mi, perquè tot depèn dels infor­mes del poble; no crec que pugui rega­te­jar-me mai per creure haver-me por­tat com home digne, de bones infor­ma­ci­ons.” En una de les mis­si­ves es nota pene­dit d’haver estat alcalde: “Si hagués cre­gut els teus esti­mats con­sells i parau­les avui no sofri­ries tu, ni jo tam­poc. Tenies raó de dir-me que s’arre­gles­sin i que no volgués ficar-me en res de càrrecs... Ja saps que era per fer el bé i evi­tar mol­tes coses, com en rea­li­tat vaig acon­se­guir, com tot­hom sap”, li diu, a la Dolors, al novem­bre.

Cam­pa­sols sem­pre va defen­sar la seva innocència en el cas de l’assas­si­nat de Benigno Feliu, i en algu­nes de les últi­mes car­tes a la Lola, quan ja intuïa que no se sal­va­ria, inclou un escrit adreçat al cap local de la Falange, Tomàs Pla, en què li retreu el seu paper deci­siu en l’acu­sació: “Quan rebeu aquesta carta jo ja hauré dei­xat d’exis­tir, vil­ment assas­si­nat per uns quants indi­vi­dus d’aquest poble, entre els quals he d’incloure’l a vostè.”