Set comarques, en contra de massificar les renovables
Reclamen, en un manifest, que s’escolti la veu dels pobles
Concentren el 60% dels parcs eòlics projectats
Set comarques d’interior, que ja havien fet accions prèvies de rebuig, s’han aliat en contra de la massificació de projectes d’energies renovables i han publicat un manifest conjunt en què reclamen que s’escoltin les veus dels municipis davant l’allau de propostes. L’Alt Camp, l’Anoia, les Garrigues, la Segarra, l’Urgell, el Priorat i la Conca de Barberà representen el 15% del territori català i s’hi concentren el 60% dels parcs eòlics projectats i la meitat de les plantes fotovoltaiques. Els presidents dels consells comarcals de les set comarques van escenificar ahir l’aliança en un acte al Consell de la Conca de Barberà, segons publica l’ACN.
L’acord d’ERC i JxCat és vist amb bons ulls pels representants d’aquests organismes ja que els esperona que el nou govern tingui més “sensibilitat” en aquesta qüestió. “Esperem que ens facin cas i ens escoltin. Som set consells comarcals, representem el 15% del territori i, amb 166 municipis, sumem més del 17% dels municipis de tot Catalunya; té una força tremenda i això no pot passar desapercebut per a l’administració”, va explicar el president del Consell de la Conca, Magí Trullols. “De la mateixa manera que veiem necessària la transició energètica, també cal veure’s necessari que es faci de manera consensuada, que tothom s’hi trobi bé”, hi va afegir.
En el manifest signat es recull que no es pot perdre més sòl conreable i fèrtil, al servei del “colonialisme extractiu”. “A les Garrigues hi ha pobles en contra i alguns altres a favor, només volem que puguem decidir la implantació dins del nostre territori”, deia el president del Consell d’aquesta comarca, Jaume Setó. Avui dia, a Catalunya hi ha 811 aerogeneradors en funcionament, repartits en 45 parcs eòlics de 12 comarques. D’aquests, 105 molins són a l’Anoia, gairebé 80 a la Conca i 18 a la Segarra. A tall d’exemple, en aquesta comarca se’n demanen 155 més, cosa que suposaria multiplicar gairebé per deu els actuals.