L’Ajuntament de Sort demanarà llambordes Stolpersteine en record a quatre deportats
La iniciativa sorgeix a partir del treball de recerca dut a terme per Josep Calvet i publicat al seu darrer llibre
L’Ajuntament de Sort ha decidit iniciar el procés per demanar llambordes Stolpersteine en record del veïns del municipi que van ser deportats a camps d’extermini nazi.
Segons el treball de recerca fet per Josep Calvet i publicat al seu darrer llibre: Sort-Tel-Aviv. Dues bessones separades pel nazisme es tenen documentades un mínim de quatre persones.
Concretament són Josep Rey Pau de Castellviny, Josep Llo de Llessui, Josep Rabasa Sabarich de Sort i Manuel Baqueró Font d’Altron.
La iniciativa Stolpersteine, que té com a significat “pedres amb què pots ensopegar”, va néixer a Alemanya de la mà de l’artista Gunter Demnig.
Les primeres llambordes es van col·locar a Berlín al 1996, dedicades a persones jueves residents al barri de Kreuzberg.
A Catalunya, el Memorial Democràtic impulsa les llambordes dels morts als camps de concentració i ja hi ha algunes Stolpersteine a poblacions catalanes.
El primer pas per aconseguir-les és l’aprovació de la proposta per ple i elaborar una documentació sobre les persones a qui aniran dirigides.
Així, està previst presentar la moció en la sessió del 13 de juliol per part de l’equip de govern de Som Poble i Junts per Sort. Com que les peces són creades de manera artesanal per l’artista, aquestes poden trigar un dos anys o més en arribar.
Les peces tenen una superfície d’uns 10×10 centímetres de llautó i en elles s’inscriu el nom, l’any de naixement i les circumstàncies de la mort de la persona a les que recorden (la majoria assassinades en camps de concentració).
Aquestes llambordes normalment es col·loquen al lloc de residència d’aquestes persones o al lloc on treballaven.
L’objectiu del projecte és recordar a les persones que una vegada van viure en aquelles cases, pisos o espais on ara es col·loquen.
