Esponellà mira de retenir els joves

Una casa de pro­pi­e­tat muni­ci­pal del poble de Vilert es posa a dis­po­sició de pare­lles joves amb fills a un preu asse­qui­ble. La ini­ci­a­tiva, sense pre­ce­dents en aquest poble, forma part de les mesu­res que l’Ajun­ta­ment d’Espo­nellà està empre­nent per tal de rete­nir la gent jove al muni­cipi o atraure’n de fora. La casa, ano­me­nada Ca la Mes­tra perquè hi havia vis­cut l’edu­ca­dora de l’escola, fa 75 metres qua­drats repar­tits en una planta baixa i un pis, i inclou un espai exte­rior força gran. Recent­ment s’ha con­di­ci­o­nat la finca amb una apor­tació econòmica de la Dipu­tació. El llo­guer cos­tarà 400 euros al mes i tindrà una durada de qua­tre anys. Hi tenen dret les pare­lles d’entre 20 i 45 anys i, segons s’esta­bleix en les bases, tin­dran pre­ferència les que tin­guin fills en edat esco­lar.

Un pro­blema gene­ral

Espo­nellà és un exem­ple del que està pas­sant en bona part de la Cata­lu­nya rural, on els joves es veuen obli­gats a mar­xar perquè –entre altres raons– no hi tro­ben habi­tatge a un preu rao­na­ble. Una de les con­seqüències direc­tes del fet de per­dre tota una gene­ració sol ser el tan­ca­ment de l’escola, el que equi­val a la mort del poble.

Per con­tra, dis­po­sar d’habi­tat­ges –apun­ten dife­rents fonts con­sul­ta­des– per­me­tria donar res­posta a l’interès mos­trat per gent de ciu­tat de tras­lla­dar-se a pagès des de l’inici de la pandèmia.

L’Asso­ci­ació de Micro­po­bles de Cata­lu­nya (AMC) té pre­ci­sa­ment entre els seus objec­tius acon­se­guir habi­tatge. “Ens tro­bem que no hi ha cases dis­po­ni­bles i quan n’hi ha alguna, acaba sent des­ti­nada a segona residència.” En aquests ter­mes resu­meix la situ­ació el vice­pre­si­dent de l’asso­ci­ació, l’alcalde de Sant Miquel de Camp­ma­jor, Oriol Serrà. En aquest poble hi ha uns 90 habi­tat­ges ocu­pats i uns 50 de buits, majo­ritària­ment, cases de pagès que reque­ri­rien una forta inversió.

El cas de Sant Miquel il·lus­tra el que passa a molts muni­ci­pis rurals. Per refer una casa de pagès, el pro­pi­e­tari ha de fer una inversió gran que només recu­pe­rarà si després la posa a un llo­guer també ele­vat. Això sol con­duir a la con­versió de l’edi­fici en segona residència i no pas a allot­jar tot l’any gent del poble. “Les sego­nes residències no aju­den a man­te­nir esco­les i boti­gues ober­tes”, mani­festa Serrà. En altres casos, la casa queda aban­do­nada perquè els pro­pi­e­ta­ris l’han rebut en herència i no poden fer front a les obli­ga­ci­ons tri­butàries del traspàs.

Can­vis en la legis­lació

Per cor­re­gir aquest esce­nari, l’AMC està mirant que la Gene­ra­li­tat des­ple­gui una línia de sub­ven­ci­ons als pro­pi­e­ta­ris que con­di­ci­o­nin les cases, a canvi que després les posin al mer­cat per ser pri­me­res residències. Un altre aspecte que l’asso­ci­ació vol que es cor­re­geixi és la nor­ma­tiva que enco­ti­lla la recu­pe­ració de cases en ruïna. “S’exi­geix que encara resti dem­peus uns metres deter­mi­nats de superfície i de sos­tre, i nosal­tres dema­nem que això no sigui neces­sari, que n’hi hagi prou podent docu­men­tar com havia estat la casa”, explica Serrà. Si s’acon­seguís reo­brir les cases de pagès –explica l’alcalde de Sant Miquel, on pre­ci­sa­ment estan ela­bo­rant el catàleg de masies del muni­cipi– es faria un pri­mer pas perquè gent jove s’animés a tre­ba­llar a l’agri­cul­tura i la rama­de­ria.

La impli­cació de les admi­nis­tra­ci­ons supe­ri­ors es demana també a la Vall d’en Bas, on no s’esca­pen del pro­blema de la falta d’habi­tat­ges per als joves. L’Ajun­ta­ment s’ha mar­cat l’objec­tiu de posar en el mer­cat uns 140 habi­tat­ges en desús des de fa almenys dos anys.