Els raiers de Coll de Nargó tornen al Segre
En aquesta edició, la baixada “ha estat un èxit, però més curta” pel poc cabal del riu
Dos rais amb quatre tripulants cadascun van tornar a solcar ahir el riu Segre per rememorar aquest antic ofici en la XXXII Baixada dels Raiers de Coll de Nargó (Alt Urgell). Com a principal novetat, el recorregut s’ha hagut d’escurçar a causa de l’escassetat de pluges i no ha superat el quilòmetre de llargada.
“Notem moltíssim el canvi climàtic. Cada any hi ha menys cabal i, si no canvia, els rais no es podran fer a l’estiu perquè no hi haurà aigua”, va declarar el president dels raiers de Coll de Nargó, Àlex Ferré, segons informa l’ACN. La festa va començar amb l’Enraiada, que consisteix a acabar d’unir dins l’aigua els tres trams de fusta que formen cada embarcació, i va continuar amb la baixada dels rais per la zona de la platgeta dels Clops de Fígols, amb desenes d’espectadors. L’acte va finalitzar amb una ofrena floral al monument a la dona del raier.
L’Associació de Raiers de la Ribera del Segre va haver d’ajornar la setmana passada la festa a causa de les mesures establertes pel Procicat, atesa l’onada de calor i el risc d’incendi. Això ha suposat que durant aquesta setmana els organitzadors han hagut de remullar els trams de fusta que ja s’havien construït per evitar que les branques de bedoll que uneixen les bigues s’assequessin. El president dels raiers de Coll de Nargó va explicar que la falta de cabal al Segre ha obligat a escurçar els recorreguts dels darrers anys i va avisar que, si la situació no canvia, la continuïtat de la festa a l’estiu es podria veure compromesa i “s’haurà de canviar de data”. Va avançar que de cara a l’any vinent s’estan plantejant ampliar el recorregut, utilitzant, això sí, “tècniques no naturals”. L’entitat que promou la festa confia que l’any vinent els raiers, denominats en anglès timber rafting, puguin rebre el reconeixement de patrimoni cultural immaterial de la humanitat de la Unesco. Les associacions de la Pobla de Segur i de Coll de Nargó formen part d’aquesta candidatura internacional, amb una quarantena d’entitats d’onze països europeus, liderada per Polònia.
