Més MAT
Tres projectes de línies elèctriques procedents de parcs eòlics i fotovoltaics d’Aragó posen en alerta el territori
La més llarga va de Terol fins a Begues, fa 182 quilòmetres i preveu la instal·lació de 374 torres de 90 metres d’alçària
L’aparició de projectes de línies de molt alta tensió (MAT) per transportar energia elèctrica des d’Aragó fins a Catalunya ha posat en alerta el territori, que s’oposa frontalment a aquestes iniciatives privades destinades a fer arribar l’energia que es generarà des de centrals fotovoltaiques i parcs eòlics situats a les províncies de Terol i Osca. En cas que tiressin endavant, es tractaria de les primeres línies de MAT privades que es despleguen en territori català i la seva construcció inclou tota una xarxa de torres d’alta tensió d’uns 90 metres d’alçària que trinxarien zones agràries i espais d’alt valor natural sense que des del govern català hi hagi la possibilitat d’aturar els projectes, que tramita directament el govern de l’Estat.
Entitats ecologistes, partits polítics, consells comarcals, ajuntaments afectats i el govern català estan en contra del desplegament d’aquests projectes i ja han presentat al·legacions al pla que es coneix com a Clúster Begues, impulsat per Forestalia, que preveu una línia d’evacuació de 182,2 quilòmetres, amb 140,1 en territori català que travessaria 8 comarques de les Terres de l’Ebre, el Camp de Tarragona i el Penedès. La secretària de Medi Ambient i Sostenibilitat, Anna Barnadas, qualifica el projecte d’“agressió al territori” i nega que es tracti d’una línia d’evacuació, com fa constar el promotor. Aquest tipus de línies que van des de la infraestructura de generació fins a la central transformadora normalment són curtes i per això des del govern català consideren que és una línia de transport privat d’energia i com a tal hi ha d’haver un planejament urbanístic en què s’hi pugui incidir des de Catalunya. Les al·legacions presentades a través de la direcció general d’Energia, la direcció general de Polítiques Ambientals i la secretaria d’Agenda Rural, plantegen esmenes en l’àmbit de la regulació energètica i també en les afectacions ambientals en espais naturals protegits, en camps de cultiu, d’infraestructures agràries i explotacions ramaderes. “No hi ha hagut sensibilitat amb el territori”, lamenta Barnadas, que explica que la línia passa per espais de la Xarxa Natura 2000, zones d’especial protecció de les aus i hàbitats d’interès comunitari on viuen espècies protegides com l’àliga cuabarrada, l’arpella o l’aufrany. En la mateixa línia van les al·legacions que han presentat conjuntament i per separat els consells comarcals afectats i alguns ajuntaments, que la setmana passada es van reunir amb el subdelegat del govern espanyol a Tarragona per expressar la unanimitat del territori contra el projecte i entregar els informes jurídics, ambientals i tècnics que han fet servir com a base per presentar al·legacions a la MAT.
Al Clúster Begues s’hi ha afegit el projecte impulsat per Green Capital Developement, format per 4 macrocentrals eòliques i les respectives línies d’evacuació, juntament amb una altra MAT d’aproximadament 45 km que transportaria l’energia des d’Aragó fins a Ascó, travessant les comarques de la Terra Alta i la Ribera d’Ebre. L’entitat ecologista Gepec-EdC denuncia que és una nova agressió al territori i ha anunciat que hi presentarà al·legacions abans que es tanqui el termini, el 8 d’octubre. Marta Josa, tècnica en defensa ambiental del Gepec-EdC, manté que el model que plantegen aquests projectes “hipoteca el món rural i afecta la biodiversitat”.
Al Pallars Jussà hi ha projectada una línia de MAT impulsada també per Forestalia que va des d’Osca fins a Isona, que afectaria també els municipis de Castell de Mur, Tremp i Gavet de la Conca, amb una llargada de 152 quilòmetres. Entitats del territori han anunciat que presentaran al·legacions per frenar el projecte i faran una marxa el proper 9 d’octubre per mostrar el seu rebuig.
La secretària de Medi Ambient i Sostenibilitat rebutja l’argument que aquests projectes són necessaris per proveir Catalunya d’electricitat procedent de fonts renovables i assegura que aquestes línies no són necessàries. “Treballem per un model de renovables on la producció i el consum s’acostin”, assegura.
Forestalia també és al darrere d’un projecte que es va anunciar a l’abril d’una altra línia que aniria de Maials fins a Rubí. En aquell moment la ponència de renovables va avalar la viabilitat del parc eòlic del pla del Cirerer, a Maials, amb sis aerogeneradors i vinculat al projecte d’aquesta MAT.
El desplegament de projectes d’energies renovables està posant en alerta organitzacions de diversos punts de l’Estat, que s’oposen a un model que asseguren que beneficia majoritàriament les grans empreses. És per això que Aliente, una plataforma que aplega més de 160 associacions, ha convocat una manifestació a Madrid per al proper 16 d’octubre per exigir un model de transició energètica distribuït i just, que no es limiti a canviar els combustibles fòssils per fonts de generació verdes a gran escala i que respecti els territoris i la biodiversitat.
LA DATA
LES FRASES
El Senat rebutja la línia Valmuel-Begues
El Senat es va definir en contra de la MAT Valmuel-Begues en una moció impulsada pel grup d’ERC que es va aprovar dimecres. El text reclama al govern espanyol que faci una “avaluació rigorosa” del projecte i dels seus impactes i reclama un treball amb els agents implicats i representants del territori que permeti desplegar un model de producció energètica “de proximitat” que vetlli per la protecció dels espais naturals. L’acord es fa extensiu a altres macroprojectes similars que han iniciat la tramitació administrativa en altres punts de l’Estat. La moció es va aprovar amb 155 vots a favor, 5 en contra i 101 abstencions gràcies a una esmena transaccional pactada amb els grups socialista, nacionalista, basc, democràtic i Izquierda Confederal.
La vicepresidenta tercera i ministra de Transició Ecològica, Teresa Ribera, ja va admetre la setmana passada al Senat que el projecte de MAT del Clúster Begues és “difícil d’entendre” perquè es tracta d’un projecte desproporcionat sense lògica energètica i ambiental. “Té més sentit que les energies renovables evacuïn a la xarxa de nòduls de connexió pròxims i no en una línia que recorre províncies senceres”, va reconèixer.