Els ajuntaments han augmentat en tres milions la cooperació internacional
El Fons Català de Cooperació destaca que els consistoris mantenen les aportacions tot i la pandèmia
El 2015 s’hi aportaven 15 milions i el 2020, 18
La pandèmia no ha estat obstacle per a la cooperació internacional que fan els ajuntaments. La municipal ha estat l’única administració que ha incrementat l’aportació a projectes internacionals, segons va destacar ahir el director del Fons Català de Cooperació al Desenvolupament (FCCD), David Minoves. Els consistoris han incrementat en els últims sis anys l’aportació en tres milions, ja que el 2015 la inversió municipal va ser de 15 milions i l’any passat, de 18. L’increment no s’ha donat ni als comptes de l’Estat ni als de la Generalitat, ja que l’any passat van destinar menys recursos a la cooperació internacional. L’ajut oficial al desenvolupament de l’Estat espanyol va arribar a un 0,2% del PIB durant el 2020, una xifra que suposa un descens d’un 72,4% respecte al 2010. Segons el FCCD, aquest percentatge el situa a la cua de la Unió Europea, on la mitjana és d’un 0,5%. De fet, durant el 2020 va destinar 23,9 milions d’euros menys que l’any anterior. Una cosa similar passa a la Generalitat, que el 2020 va destinar a la cooperació internacional un 0,2% del PIB, el que suposa un descens del 20% respecte al 2010, 11,38 milions d’euros menys.
Minoves va destacar el compromís dels ajuntaments amb la campanya Món local Covid-19, que ha estat “un èxit” com a resposta d’emergència als efectes de la Covid en països on la cooperació municipal és més present. Minoves els va convidar a no abaixar la guàrdia, ara que estan elaborant els pressupostos, i els va instar a dedicar el 0,7% a la cooperació. El suport dels municipis al 0,7% “es manté viu”, va assegurar.
Isidre Pineda, president del FCCD i alcalde de Caldes de Montbui, va afirmar que “un 84% dels catalans creueun que s’ha de donar una resposta global a la pandèmia”, i hi va afegir: “No podem oblidar la necessitat de fer cooperació especialment en temps difícils.”
LA FRASE
LA XIFRA
El lleure educatiu es recupera
R.M.B.Les entitats del lleure educatiu han recuperat el nombre d’inscripcions que tenien abans de la pandèmia. Però la crisi ha afectat els projectes i recursos, ja que la majoria d’entitats han hagut d’ajornar o cancel·lar activitats. La incertesa i els constants canvis en la normativa vigent han fet disminuir el compromís i la motivació del voluntariat dedicat al lleure educatiu. Un 43,1% de les entitats afirmen que han hagut de reduir el voluntariat durant la pandèmia. L’impacte de la Covid ha fet que un 72,5% de les associacions hagin vist afectat el seu volum d’ingressos.
Així ho va alertar ahir la Fundació Pere Tarrés, que va presentar un informe amb Didania i Fundación Promesa a partir de les dades de 1.259 entitats que es dediquen al lleure educatiu a l’Estat espanyol. Malgrat les reduccions, el sector ha reaccionat per adaptar-se a la situació, amb mesures de protecció i amb la realització d’activitats en format telemàtic. També amb la gestió de l’impacte emocional que la Covid ha tingut en infants i joves, que ha motivat adaptacions en un 92% de les entitats.