L'ermita abocada al Mediterrani

A la cresta de la Ser­ra­lada Lito­ral, al terme muni­ci­pal de Premià de Dalt, hi ha l'ermita de Sant Mateu, una petita joia romànica a la qual es pot arri­bar des de diver­sos sen­ders que par­tei­xen del Maresme i del Vallès Ori­en­tal. Nosal­tres sor­ti­rem des de Premià de Dalt, al cos­tat de l'ajun­ta­ment, per on puja­rem per la riera i a través de la qual arri­ba­rem a la cone­guda Cadira del Bisbe. En aquest punt hi ha les res­tes d'un poblat ibèric dels segles V-I aC. Seguint amunt i després de care­nar durant uns minuts entre pins, alzi­nes, gar­ro­fers, este­pes i romaní. Un cop dalt de la mun­ta­nya, cal seguir les indi­ca­ci­ons del parc i al cap de pocs minuts s'arriba a la font de Sant Mateu, a pocs metres de l'ermita. De nou al camí, cal enfi­lar l'últim tram per asso­lir el cim, a quasi 500 metres sobre el mar, on hi ha situ­ada l'ermita, que està docu­men­tada des del segle X, al segle XV rebia el nom de Sant Mateu del Bosc i durant els segles XVI i XVII va ser habi­tada per ermi­tans. La cons­trucció és d'estil romànic i en des­ta­quen les seves dimen­si­ons reduïdes. Dis­posa d'una volta de canó minúscula, que acull amb prou fei­nes dos ren­gle­res d'escons, i una gra­o­nada semi­cir­cu­lar vigi­lada per dos xiprers, i el menut cam­pa­nar de cadi­reta, que sorprèn per la seva ori­en­tació tra­ves­sera. L'ermita té ados­sada l'antiga casa dels ermi­tans, i totes dues han estat res­tau­ra­des o ampli­a­des en èpoques diver­ses.

Actu­al­ment l'espai és esce­nari de diver­sos aplecs de la sar­dana i suposa el punt final de mol­tes excur­si­ons. Tan sols la vista des d'aquest indret sobre el mar Medi­ter­rani com­pensa l'esforç de la pujada, que es pot fer en una hora.