JOVENTUT
Un de cada quatre joves de 16 a 24 anys ni estudia ni treballa
El nombre de joves catalans que no tenen feina ni fan cap tipus de curs puja un 31% el 2009 fins als 154.000
55.000 ni tan sols busquen ocupació
Gairebé un de cada quatre joves catalans d'entre 16 i 24 anys ni estudia ni treballa, percentatge que s'ha disparat en els darrers anys a causa de la crisi. El 2009 eren 154.000 els que no tenien feina ni seguien cap tipus de formació, un 31% més que el 2008, segons l'estudi presentat ahir per la UGT de Catalunya. Respecte al 2004, la dada més antiga de què disposa el sindicat, la xifra s'ha més que doblat ja que no arribaven als 66.000, un de cada deu. Més de la meitat de catalans d'entre 16 i 24 anys estudien i un terç treballen. Un 10% fa totes dues coses.
La secretària de política institucional de la UGT de Catalunya, Neus Munté, va explicar que “el mercat de treball va fomentar feines de baix valor afegit, no la formació”, cosa que ha provocat que, amb la crisi, la majoria de joves que han perdut la feina no tinguin estudis i els sigui més difícil tornar-se a ocupar.
El col·lectiu que més preocupa el sindicat és, dels 154.000 que ni treballen ni estudien, més d'un terç que ni tan sols busca feina. Un total de 98.700 ho fan però 55.300 ni treballen ni ho proven. Munté creu que “hi ha joves que han perdut l'interès per seguir cap camí formatiu i no tenen esperança de trobar feina” i va instar les administracions a activar “mecanismes que els detectin quan encara estiguin en la formació perquè així s'hi podria actuar”.
Bona part de la responsabilitat d'aquesta situació la tenen, per la UGT, l'oferta formativa i, en menor mesura, els serveis públics d'ocupació. “És un col·lectiu que creix i les polítiques del govern no contribueixen a reduir-lo”, va dir Munté. El sindicat ha criticat durament la supressió de les escoles taller i les cases d'ofici, una oferta formativa que malgrat que només arribava a uns 4.000 joves a l'any estava destinada precisament al col·lectiu més vulnerable: als que ni havien acabat la formació obligatòria. El portaveu nacional d'Avalot-Joves de la UGT de Catalunya, Chakir el Homrani, va denunciar que el govern encara no ha llançat els programes que substituiran aquesta oferta i quan ho faci “serà ja el setembre i haurem perdut mig any”. Una via que podria donar sortida a molts joves és la FP. El nombre de matriculacions puja però la UGT va lamentar que el govern no ofereixi les dades de relació entre demanda i oferta de places, que va instar a incrementar al màxim.
Quant a la recerca de feina, van alertar que els joves no confien en els serveis públics i només un 1,3% va trobar feina per aquesta via el 2007.
LA XIFRA
Alternatives que precaritzen
En un moment de canvis en el mercat de treball, la UGT lamenta que no s'abordi decididament la situació dels joves. “La reforma laboral no va a l'arrel del problema, només posa pegats. Estem venent els joves”, va dir Chakir el Homrani. El portaveu nacional d'Avalot va explicar que amb la reforma del mercat de treball s'amplia l'àmbit de contractes com el de formació i el de pràctiques, que “són precaris i el que fan és allargar-los”. Això pot crear situacions com que “estiguis fins als 25 anys cobrant per sota del llindar de la pobresa o que als 30 anys tinguis un contracte de pràctiques, cobrant el 60% del que diu el conveni fent la mateixa feina que la resta de treballadors”. “Així com ens podrem emancipar?”, va demanar El Homrani. Pel sindicat, aquests contractes, que només suposen un 0,65% del total de contractació, no fomenten la formació i va demanar un model “decent i que no només beneficiï l'empresari”.
