Sant Feliu remodelarà l’antic hospital com a museu i oficines
L’edifici, de l’edat moderna, va tancar com a geriàtric el 2004 i espera des d’aleshores un nou ús
Després de dues dècades per consolidar tot just façanes i teulat, enguany comencen la reforma interior
El futur de l’antic hospital de Sant Feliu de Guíxols s’aclareix després de dues dècades sumit en el desús, i enguany s’iniciaran els primers treballs per traslladar-hi la seu i les exposicions del Museu d’Història local i alguns serveis municipals, en una ala que les reformes previstes preveuen reconvertir en oficines. Amb l’edifici restaurat només per fora, i acabat de consolidar fa quatre anys, amb la reparació de les zones més afeblides del teulat, faltava per activar la reforma de l’interior. El 2022, el govern municipal hi preveu invertir, d’una banda, 133.000 euros per instal·lar-hi un ascensor que comuniqui els diferents nivells de l’immoble, i la meitat d’un Feder d’uns 500.000 euros gestionat per la Diputació, per començar a adequar-hi l’interior de les plantes baixa i primera.
El conjunt data d’inicis del segle XVII, fora l’antiga muralla de fortificació per prevenir la propagació de malalties contagioses, i es va ampliar al segle XVIII. Qualificat com a bé cultural d’interès local, la darrera intervenció i ampliació d’envergadura va ser dissenyada per l’arquitecte figuerenc Joan Bordàs, en les primeres dècades del segle XX. De propietat municipal des dels anys 80, va funcionar com a residència geriàtrica en els darrers anys d’activitat, fins al gener de 2004, quan els darrers 73 interns van ser traslladats a l’actual Sant Feliu Gent Gran.
Plans diversos
Des d’aleshores, l’edifici havia quedat pendent de trobar-hi nou destí. Una de les primeres opcions va ser destinar-lo a acollir el Museu Thyssen, però no va reeixir. I durant la dècada anterior de crisi econòmica, l’executiu aleshores en mans de CiU i PSC va planificar-ne un primer repartiment d’espais, per instal·lar-hi una seu del Museu de la Medicina de Catalunya.
Amb l’arribada de Tots per Sant Feliu a l’alcaldia, però, les necessitats van canviar. El trasllat del projecte del Museu Thyssen al monestir ha fet necessari trobar un espai alternatiu per al Museu d’Història. I ERC –en el quadrienni 2016-2019– i ara el PSC han anat polint el nou encaix de peces.
Nova exposició local
Tot i que en els darrers anys ja han fet algunes exposicions en espais com ara l’antiga capella o el primer pis –on s’ha reubicat l’Espai del Metge Rural–, la directora del Museu, Sílvia Alemany, avança que ja treballen en una primera mostra renovada sobre la història guixolenca contemporània, centrada en la transició industrial, al segle XIX, i la transició cap al turisme, a mitjan del XX. L’únic obstacle que hi veu és que la superfície que ocupa l’actual exposició al monestir es veurà reduïda a l’hospital. Però miraran d’adaptar-s’hi.
El tinent d’alcalde de Cultura, Josep Muñoz, explica que han encarregat un avantprojecte centrat en els 2.500 m² del futur museu i l’edifici de Ca les Quimes –a l’inici del carrer del Mall–. L’immoble, ara independent però annex, va ser adquirit pel consistori i s’integrarà en el conjunt, on la reforma preveu recuperar l’estètica dissenyada per Bordàs.
Fins que no hi hagi projectes, Muñoz no s’atreveix a donar un pressupost global aproximat. Però donen per fet que com a mínim hi hauran d’invertir una xifra propera als dos milions d’euros. Entre els avantatges, contemplen recórrer als fons europeus Next Generation, però tampoc no obvien l’encariment de materials per a la construcció, que ja ha fet que dues de les ofertes d’empreses per instal·lar l’ascensor s’hagin retirat a darrera hora.
LA DATA
“Pal de paller” d’un museu repartit
En paral·lel al nou Museu d’Història, amb l’antic hospital com a “pal de paller”, el regidor de Cultura detalla que volen potenciar altres espais recuperats en els darrers anys, com ara la caseta del Salvament, al turó dels Guíxols, o l’ermita de Sant Elm –el lloc on suposadament Ferran Agulló es va inspirar per posar nom a la Costa Brava.
Muñoz diu que tots aquests elements, en xarxa, poden servir per explicar moments i aspectes de la història local. Des del passat recent mariner, la construcció del port i els orígens del primer assentament ibèric al Salvament –on també hi ha recuperat el niu de metralladores de la Guerra Civil–, passant pel Monestir o la integració de l’edifici dels Banys de Sant Elm i l’antiga oficina de La Caixa a la Rambla, dissenyada per Rafael Masó, amb una mostra sobre l’arquitecte. Tot plegat, pel regidor, obre portes per consolidar diferents itineraris turístics a través del terme.
