L’escola és segura?

L’alta transmissibilitat de la variant òmicron ha motivat un canvi de comportament del virus a les escoles. En les onades precedents a penes es produïen contagis secundaris a les aules; és a dir, en la majoria de casos l’alumne positiu no contagiava els companys. Aquest trimestre, en canvi, s’estan produint fins a vuit i deu contagis alhora dins de l’aula. La Generalitat continua defensant que l’escola és segura i aposta pel màxim de presencialitat, i també ho fa el Ministeri d’Educació. Els sindicats, però, alerten que els actuals protocols fan que la inseguretat sigui gran, i experts científics i sanitaris els posen en qüestió.

“Les escoles no són segures. Ja no podem afirmar que els contagis venen de fora”, va afirmar ahir Roser Navarro, delegada sindical d’Ustec-STEs. El sindicat va fer una anàlisi de la situació dels centres educatius des que es van reprendre les classes el 10 de gener i va lamentar que ahir s’havia multiplicat per quatre el nombre d’alumnes confinats i per dos el del personal respecte de l’inici del trimestre. El sindicat havia alertat abans de Nadal que el retorn seria complicat i retreu a la Generalitat que no fes un cribratge massiu abans de la represa del curs. També critica el nou protocol que eleva a cinc el nombre d’alumnes contagiats o al 20% del grup abans de confinar tota la classe en el cas de primària.

El protocol ha canviat tres vegades en les dues últimes setmanes, cosa que ha creat confusió entre les famílies i una feina ingent per als equips directius, “que han de fer de gestors covid, gestionar les baixes i apagar focs de famílies indignades que es queixen de discriminació” cap als fills no vacunats, va afirmar la portaveu del sindicat, Iolanda Segura. El sindicat demana tornar a confinar amb un positiu, mascaretes FFP2 per a docents i alumnes, mesuradors de CO2 i elements de ventilació mecànica per a les aules, així com la disminució de la ràtio. Són unes reclamacions similars a la del gruix dels sindicats de l’educació, que dijous es concentraran davant del departament.

Els sindicats defensen les classes presencials, però impartides amb seguretat, i no creuen que les condicions actuals l’afavoreixin. CCOO assegura que el Departament d’Educació està més interessat a “insistir que les escoles són segures que a escoltar el personal treballador dels centres educatius, que porta tota la pandèmia fent un sobreesforç per garantir el dret a l’educació en unes situacions realment complicades”. CCOO ha fet una enquesta als afiliats i, de les 700 respostes rebudes, es conclou que només al 27% dels centres s’han subministrat prou mascaretes FFP2. Només al 26,3% dels centres s’han cobert totes les baixes –al 9% no n’hi va haver–, mentre que no es van cobrir la majoria en un 25,8% dels casos i algunes en el 38,9%. El 90% diuen que les aules es ventilen obrint les finestres –només el 7,5% tenen aparells–, i tres de cada quatre passen fred en algun moment del dia o sovint. Tot plegat fa que el 45,9% declarin que treballen en unes condicions difícils però suportables, mentre que la resta diuen que ho fan amb molt estrès.

Àlex Arenas, catedràtic de sistemes complexos de la URV, considera que l’escola “mai ha estat un lloc segur”, en la mesura que és un lloc tancat on les persones passen moltes hores i la probabilitat de contagis per aerosols és molt alta. Les varietats anteriors, menys transmissibles, facilitaven els aïllaments dels casos positius. Ara, el canvi de protocol “per intentar que no es confinin tantes classes s’ha fet a costa d’un nombre de contagis més alt. Ha estat un desencert darrere l’altre”, assegura Arenas, referint-se a la gestió política de la pandèmia, inclosa la reducció de les quarantenes a set dies. Defensa també mascaretes FFP2 per a docents i alumnes, mesuradors de CO2, ventilació natural o mecànica i tests freqüents. En canvi, “res s’ha preparat, i això ha col·lapsat centres d’atenció primària, farmàcies i centres educatius”.

En aquesta sisena onada moltes famílies han vist com primer donava positiu l’infant i després els adults. “És evident que els nens contagien”, diu Arenas. Quique Bassat, pediatre investigador Icrea a ISGlobal, assenyala: “Els protocols en marxa a les escoles abans d’òmicron eren relativament robustos per minimitzar el risc a les escoles, però ara hem vist que no n’hi ha prou.” La transmissió del carrer arriba a les aules, i en aquestes, el fet de no confinar fins que no hi ha cinc casos fa que “puguis tenir casos silents que obrin la porta a la transmissió dins les aules”, afirma. En les primeres onades “un 75% dels casos no en donaven de secundaris, no hi havia transmissió intraescolar, entre altres coses perquè es minimitzava el contacte”. Bassat diu que es detecten molts contagis infantils perquè es fan més proves a aquest col·lectiu, que presenta una taxa de positivitat més baixa que qualsevol altre grup. I crida a dedicar esforços als adults, “que estan més en risc i que són més perillosos de supercontagiar”.

“És normal que els nens es contagiïn més i contagiïn més. És una dinàmica evolutiva del virus, que infecta qui no està protegit”, explica el doctor Pere Domingo, coordinador de covid de l’hospital de Sant Pau. Recorda que la capacitat de l’òmicron de contagiar per part de persones ja immunitzades és un altre factor que fa que “l’escola sigui un viver de virus”, i en aquest context “no es pot dir que l’escola sigui segura”. Sí que ho és, en canvi, “si ens referim a mortalitat”, com ho prova el fet que el Sant Pau tingui només dos nens amb covid. La millor forma de capgirar la situació és, per Domingo, vacunar la canalla.