Salut

Catalunya té un total de 1.155 assajos clínics en marxa

Ocupa la vuitena posició del món en projectes actius i la sisena a Europa, segons dades de Biocat

En el 75% dels assajos que es fan actualment a l’Estat espanyol hi participa un centre català

A Cata­lu­nya hi ha actu­al­ment més d’un miler d’assa­jos clínics en marxa. En con­cret, segons dades de Bio­cat –l’orga­nit­zació que coor­dina i pro­mou el sec­tor de les ciències de la vida i la salut a casa nos­tra–, des dels cen­tres cata­lans s’estan por­tant a terme 1.155 assa­jos, una xifra prou relle­vant per situar el país en la vui­tena posició mun­dial pel que fa als tre­balls actius [vegeu el gràfic]. A nivell euro­peu, Cata­lu­nya ocupa actu­al­ment la sisena posició, segons les dades de Bio­cat. Si en l’escala mun­dial Cata­lu­nya és un refe­rent, no ho pot ser menys si es con­cen­tra la mirada en l’Estat espa­nyol, on la recerca cata­lana és cap­da­van­tera, amb una aposta des­ta­cada pel ter­reny de l’onco­lo­gia. Una dada que ajuda a enten­dre el pes de la regió cata­lana: en el 75% dels assa­jos actius que es fan a l’Estat Espa­nyol hi par­ti­cipa un cen­tre català.

El direc­tor gene­ral de Bio­cat, Robert Fabre­gat, asse­gura que Cata­lu­nya “s’ha con­ver­tit en els dar­rers anys en un dels prin­ci­pals motors d’assa­jos clínics a escala mun­dial”. Ho cor­ro­bo­ren fets com, per exem­ple, que “des del 2001, el nom­bre d’assa­jos clínics duts a terme a Cata­lu­nya no ha dei­xat de créixer any rere any”, segons subrat­lla Fabre­gat. Només hi ha hagut una excepció: l’any 2020, “en què es van estan­car a causa de la pandèmia de covid-19”. Això no obs­tant, el direc­tor gene­ral de Bio­cat con­si­dera que les xifres “són molt posi­ti­ves” i que es con­ti­nuen “man­te­nint nivells pre­vis a la pandèmia”. Final­ment, des­taca que “Cata­lu­nya excel·leix en la rea­lit­zació d’assa­jos clínics en una àmplia vari­e­tat d’àrees terapèuti­ques i s’ha con­ver­tit en una des­ti­nació pri­o­ritària per als assa­jos clínics de tot el món perquè té un sis­tema sani­tari de pri­mer nivell, amb hos­pi­tals de pri­mera cate­go­ria i pro­fes­si­o­nals sani­ta­ris de renom inter­na­ci­o­nal”.

La direc­tora científica i de rela­ci­ons inter­na­ci­o­nals de Bio­cat, Mont­ser­rat Daban, explica que a Cata­lu­nya es va detec­tar la neces­si­tat de crear una enti­tat sec­to­rial que pogués crear xarxa entre les enti­tats de la Bio­Regió de la zona, així com iden­ti­fi­car neces­si­tats, impul­sar pro­jec­tes i coor­di­nar-ne d’exis­tents. Així va néixer, el 2006, Bio­cat, un model d’orga­nit­zació que està força estès per Europa. Des d’aquest orga­nisme, impul­sat per una fun­dació publi­co­pri­vada amb el suport del govern, no s’impul­sen assa­jos clínics, tal com explica Daban, però es fa de con­nec­tor d’orga­nit­za­ci­ons, arri­bant a pro­jec­tar les inves­ti­ga­ci­ons a nivell inter­na­ci­o­nal. “Pro­cu­rem tenir una visió glo­bal de les neces­si­tats del sec­tor com a pri­mer pas per col·labo­rar en l’impuls dels pro­jec­tes que s’enge­guen. Inten­tem posar els actors en con­tacte, si veiem que és pos­si­ble”, deta­lla la direc­tora científica i de rela­ci­ons inter­na­ci­o­nals de Bio­cat. I cita un exem­ple: “Durant aquesta pandèmia s’ha vist molt bé la neces­si­tat de coor­di­nar els dife­rents esforços, ja que han coin­ci­dit, en un mateix moment, mol­tes per­so­nes fent recerca rela­ci­o­nada amb la viro­lo­gia.” Des de Bio­cat, deta­lla, han pogut “finançar dinou pro­jec­tes rela­ci­o­nats amb aquest camp”.

Un altre exem­ple de la importància de dis­po­sar d’un orga­nisme que pugui ofe­rir una visió glo­bal del sec­tor: “Recent­ment, una empresa ale­ma­nya ha con­tac­tat amb nosal­tres bus­cant asses­so­ra­ment perquè bus­cava a Cata­lu­nya un per­fil molt con­cret d’empresa”, deta­lla Mont­ser­rat Daban, entre les atri­bu­ci­ons també hi ha inten­tar que el finançament que prové d’Europa acabi bene­fi­ci­ant orga­nit­za­ci­ons cata­la­nes. En mol­tes oca­si­ons, Bio­cat també fa les fun­ci­ons pròpies d’una agència de tre­ball, ja que s’ajuda a loca­lit­zar per­fils deter­mi­nats o a difon­dre ofer­tes de feina, tant aquí com a l’estran­ger. Pel que fa a la mobi­li­tat labo­ral, Mont­ser­rat Daban explica que “la recerca és glo­bal i no tin­dria sen­tit con­cen­trar-la i no sor­tir de casa teva”. “L’experiència dels inves­ti­ga­dors a altres països és enri­qui­dora i per això aquest traspàs de conei­xe­ment és una opor­tu­ni­tat i no es pot veure com un pro­blema quan una per­sona marxa a un altre país. Més aviat és neces­sari”, rebla.

Que Cata­lu­nya sigui un refe­rent en inves­ti­gació clínica no vol dir que els diners que s’hi inver­tei­xen siguin els desit­jats. Així ho asse­nya­len molts inves­ti­ga­dors, com l’experta immunòloga Eva Martínez Cáceres: “Donar suport a la inves­ti­gació és l’única via perquè els avenços siguin més ràpids. Molts cops cal inver­tir per com­pro­var que aquell no és el camí per on s’ha d’anar, per des­car­tar. Dir que una vacuna o un trac­ta­ment no fun­ci­ona és una forma d’avançar. En inves­ti­gació no exis­teix el fracàs.”

LES FRASES

Catalunya s’ha convertit en una destinació prioritària per als assajos clínics de tot el món
Robert Fabregat
DIRECTOR GENERAL DE BIOCAT
La recerca és global i per tant no té sentit concentrar-la i no sortir del teu país
Montserrat Daban
DIRECTORA CIENTÍFICA I DE RELACIONS INTERNACIONALS DE BIOCAT
Catalunya és ara mateix un dels grans referents a nivell mundial pel que fa a la investigació clínica”
Salvador Cassany
representant del departament de salut

“Som un referent a nivell mundial”

El subdirector general d’Ordenació i Qualitat Sanitàries i Farmacèutiques del Departament de Salut, Salvador Cassany, parla de Catalunya com “un referent a nivell mundial pel que fa a la investigació clínica” i assegura que, fent una comparativa amb l’Estat espanyol, només Madrid s’hi acosta pel que fa al potencial en investigació. Cassany explica que els promotors d’una investigació poden ser diversos i que els més freqüents són els grups farmacèutics i els hospitals, alhora que destaca el paper dels comitès ètics, acreditats per la Generalitat, per garantir que els protocols són els adequats. El representant de Salut destaca el treball previ que es fa per garantir que quan un tractament arriba a la ciutadania que s’ofereix voluntària per provar-lo “no suposa un risc per a la persona, ja que hi ha una investigació, i una preinvestigació, que en garanteixen la seguretat, malgrat que sempre pugui aparèixer algun contratemps residual”.

Tot i que cada assaig clínic requereix un perfil propi de voluntariat, Cassany assenyala que abunda la població jove, sobretot quan es recluta gent sana, i molts universitaris o persones que tenen algun vincle amb l’àmbit de la salut. Respecte als diners que s’abonen a la persona que hi participa, parla d’una compensació “proporcional als inconvenients que genera aquell procés, com ara faltar hores a la feina”.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia