Societat

La palanca educativa

En un continent on més de la meitat treballen en l’economia informal, les africanes són pilars de l’ingrés familiar però cobren menys tot i estar més formades

El nombre de representants polítiques creix, però lluny de la paritat

Encapçalen el percentatge de violència masclista al món i 200 milions pateixen mutilació genital

Pràcti­ca­ment tots els estats afri­cans s’han com­promès en polítiques per impul­sar la igual­tat de gènere. El con­ti­nent fa anys que hi tre­ba­lla i, ja el 2005, la Unió Afri­cana va adop­tar l’ano­me­nat Pro­to­col de Maputo, que remarca que els drets de les dones són també un dret humà. Com a tal, com­pro­met els estats sig­nants a garan­tir la par­ti­ci­pació de les dones en els pro­ces­sos polítics, la igual­tat social, el con­trol de la salut sexual, i a com­ba­tre les muti­la­ci­ons geni­tals. Ara bé, mal­grat que el pro­to­col va sig­ni­fi­car un pas impor­tant, la implan­tació efec­tiva d’aquests drets no és encara una rea­li­tat com­pleta, i encara menys trans­ver­sal, a tot el con­ti­nent. Con­flic­tes bèl·lics com els del Iemen, el Sudan del Sud o Etiòpia agreu­gen la violència con­tra les dones.

Situ­ació soci­o­e­conòmica

Àfrica és un con­ti­nent de con­tras­tos, però els índexs de pobresa con­ti­nuen sent més ele­vats que en altres indrets del pla­neta. Mol­tes afri­ca­nes són la prin­ci­pal font dels ingres­sos que entren a la llar, en un con­ti­nent on la família és l’estruc­tura social bàsica. Mal­grat aquest pre­e­mi­nent paper labo­ral, la feina de la majo­ria de les afri­ca­nes és invi­si­bi­lit­zat, ja que tenen llocs de tre­ball pre­ca­ris, sous bai­xos i fei­nes en règim infor­mal. L’agri­cul­tura con­ti­nua sent el prin­ci­pal mitjà de vida en grans zones del con­ti­nent, però men­tre les dones fan el 66% d’aquest tre­ball sols en per­ce­ben l’1% dels bene­fi­cis, segons Oxfam Intermón. El sou mitjà a l’Àfrica s’havia incre­men­tat en les dar­re­res dècades, però va decaure un 5% entre el 2014 i el 2017, segons el dar­rer informe de l’Orga­nit­zació Inter­na­ci­o­nal del Tre­ball. Per a l’espe­rança i mal­grat el baix per­cen­tatge d’assa­la­ri­ats afri­cans, les dones són més joves i for­ma­des que els seus com­panys de feina, però cobren menys. Elles tre­ba­llen sobre­tot en el sec­tor públic i els ser­veis soci­als.

Lide­ratge polític

La mit­jana de dones asse­gu­des a les cam­bres par­la­mentàries de l’Àfrica sub­sa­ha­ri­ana eren un 23% sobre el total el 2018, segons un estudi de la Unió Inter­par­la­mentària. Fins fa rela­ti­va­ment poc, les dones ocu­pa­ven minis­te­ris o altres càrrecs de res­pon­sa­bi­li­tat sobre­tot en qüesti­ons rela­ci­o­na­des històrica­ment amb les dones, com ara la família o els afers soci­als. Mal­grat això i en sols un any, l’informe detecta un 30% més de dones minis­tres de Defensa, un 52% més a Finan­ces i un 13% més de titu­lars d’Afers Exte­ri­ors. Els països amb un major per­cen­tatge de dones minis­tres són Ruanda (51%), Sud-àfrica (48%), Etiòpia (47%) i les Seyc­he­lles (45%). El més baix, el Mar­roc (5%). Ruanda és líder mun­dial de dones al par­la­ment, amb un 61%. Segons l’ONU, les bar­re­res cul­tu­rals que impe­dei­xen l’avanç de les dones en repre­sen­ta­ti­vi­tat són la menor pro­ba­bi­li­tat de rebre edu­cació, així com bar­re­res admi­nis­tra­ti­ves per poder pre­sen­tar-se a ocu­par càrrecs polítics.

Sani­tat

Les dones de la regió afri­cana tenen més pro­ba­bi­li­tats de morir per malal­ties trans­mis­si­bles (per exem­ple, VIH, tuber­cu­losi i malària), afec­ci­ons mater­nes i deficiències nutri­ci­o­nals que les dones d’altres regi­ons. A escala mun­dial, es creu que uns 468 mili­ons de dones d’entre 15 i 49 anys (el 30% de totes les dones) són anèmiques, i la majo­ria d’aques­tes viuen a l’Àfrica (48-57%), segons l’OMS. A causa d’una situ­ació de major desi­gual­tat i pobresa que en altres regi­ons mun­di­als, les afri­ca­nes tenen una major incidència de malal­ties feme­ni­nes com ara el càncer de coll uterí. Tot i poder-se pre­ve­nir mit­jançant la vacu­nació de les nenes, és el segon càncer més comú entre les afri­ca­nes i que les afecta sis cops més que a les nord-ame­ri­ca­nes. La raó és que no s’iden­ti­fica ni es tracta fins que ja està molt avançat, segons l’ofi­cina afri­cana de l’OMS. Per fer-hi front, com en altres malal­ties, cal bas­tir estratègies per millo­rar les con­di­ci­ons gene­rals de vida de les afri­ca­nes. També afron­tar els fac­tors cul­tu­rals i soci­o­e­conòmics que limi­ten el cri­bratge del càncer.

Justícia

La covid ha fre­nat el procés d’erra­di­cació de la muti­lació geni­tal feme­nina, segons la Comissió Euro­pea. Afecta uns 200 mili­ons de dones i nenes a l’Àfrica sub­sa­ha­ri­ana, però també 600.000 euro­pees que n’han estat vícti­mes, men­tre 180.000 nenes en 13 països de la UE podrien ser sot­me­ses a aquesta bru­ta­li­tat. Les afri­ca­nes són les que més patei­xen violència de gènere, un 33% el 2018. En com­pa­ració, a l’Estat espa­nyol en són el 15%.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.