OK, Capgrossos

Tren­car el gel. Els Cap­gros­sos de Mataró van des­car­re­gar el seu pri­mer cas­tell de 8 de la tem­po­rada. La colla va con­tem­plar la con­se­cució com una fase més del seu pla de tre­ball, però és obvi que tot el que fan aquest any els Cap­gros­sos s'ana­litza des de fora amb una atenció espe­cial. Aquesta és una cam­pa­nya deli­cada per a ells i que les coses els vagin bé és una notícia vol­guda, desit­jada i cele­brada per tot­hom. De moment, ahir el seu 3 de 8 va ser el cas­tell de la jor­nada i, tret d'alguns ner­vis en el moment de la coro­nació, el van poder con­tro­lar de prin­cipi a fi.

Això pas­sava a Sants, amb motiu de la cele­bració del 14è ani­ver­sari de la colla local. A més dels mata­ro­nins, que també hi van estre­nar el 2 de 7, hi van actuar uns Cas­te­llers de Vila­franca que van aca­bar fir­mant la millor actu­ació de la jor­nada, però que van haver de renun­ciar al que, a pri­ori, era el seu objec­tiu més impor­tant, el 4 de 8 amb l'agu­lla, a causa de l'absència d'alguns com­po­nents titu­lars.

Després de veure com reme­nava per dalt el 4 de 8 que van aixe­car els verds en ter­cera ronda, s'entén per­fec­ta­ment la decisió presa pel seu cap, un Lluís Esclas­sans que va pujar al carro gros i que abans també havia pujat al 3 de 8 amb què la seva colla va obrir plaça. Un cas­tell de bona fac­tura i que va ser­vir de prova de cara al 3 de 9 amb folre que els vila­fran­quins volen inten­tar diu­menge vinent, en pròpia plaça per les Fires de Maig. La torre de 7 va com­ple­tar el tri­plet dels de Vila­franca, que es van aco­mi­a­dar amb un pilar de 6 marca de la casa.

Al seu torn, la colla amfi­tri­ona, els Cas­te­llers de Sants, van començar amb un sor­pre­nent 9 de 7, una estruc­tura que neces­sita molta gent -cosa que vol dir que hi pugen tots els dis­po­ni­bles: els bons, els no tan bons i alguns volun­ta­ri­o­sos-, més propi de final de tem­po­rada, amb el per­so­nal rodat i la cosa con­ver­tida en un diver­ti­mento. Però als ini­cis pot com­por­tar pro­ble­mes. I encara més si es fa amb només un enxa­neta (la forma ordinària de fer-lo és amb tres). Entre una cosa i una altra, el cas­tell es va ple­gar quan el nano s'enca­val­cava per fer la segona aleta. La cai­guda, tot i que dolça, va refre­dar els ànims dels bori­nots, que van des­car­tar el carro gros, la seva gran aposta del dia, però que, en canvi, es van apun­tar un bonic 2 de 7.

L'altre punt d'interès de la jor­nada va ser Bada­lona, on els Minyons de Ter­rassa van resol­dre amb ofici i experiència el 3 de 8 i el 4 de 8.