Les suredes, un altre tallafoc poc aprofitat
La meitat de les 36.500 hectàrees on predominen les alzines sureres no es gestionen, tot i ser un arbre que, a més de resistir bé els incendis, és rendible
L’explotació i reducció de massa forestal alentirien l’avenç de les flames
Les suredes gironines, ben gestionades, podrien contenir l’amenaça creixent d’incendis forestals, especialment als espais d’interès natural (EIN) de les Gavarres i els massissos d’Ardenya i les Cadiretes. En el marc de la Setmana Internacional dels Boscos i de l’objectiu anual de desenvolupament de l’ONU, per garantir modalitats de consum i producció sostenibles, l’Institut Català del Suro (ICSuro) posa el biomaterial com a exemple de neutralitat en emissions de CO2 i amb aplicacions creixents com a aïllant o en la confecció de sabates i moda. I amb una superfície d’unes 36.500 hectàrees de suredes a la demarcació, l’entitat argumenta que hi ha camí avançat per posar més hectàrees en producció. El director de l’ICSuro, Albert Hereu, lamenta que només la meitat de tota aquesta superfície és gestionada pels seus propietaris.
La vinya, el mosaic de camps de conreu o el pasturatge que consumeix el sotabosc han estat alguns dels factors que han contribuït en els darrers anys a pal·liar el risc o l’impacte dels incendis, com es va constatar recentment en el darrer incendi del febrer al cap de Creus. Però hi continua havent masses forestals denses de suros, i l’increment dels treballs silvícoles de desbrossament, tales selectives i neteja de camins forestals a l’entorn de suredes afavoriria doblement la reducció del risc d’incendi, ja que, a més, les propietats aspirarien a treure rendiment del material.
Patrícia Jové, doctora responsable de l’àrea d’R+D de l’ICSuro, destaca que “l’alzina surera es considera una espècie altament resistent al foc a causa de les propietats aïllants de la seva escorça i està demostrat que els efectes d’un incendi s’observen com a màxim en les capes més externes, d’un o dos mil·límetres”. A més, “després de l’incendi es manté la capacitat de rebrot de la tija i la copa”, recorda la científica, de manera que, a més d’alentir-se la propagació de les flames, en comparació amb les pinedes o alzinars, s’accelera la regeneració de les zones cremades.
Rendibilitat a mitjà termini
L’obstacle, a banda que molts propietaris no són conscients del rendiment i les sortides de gestió de les finques, és que la rendibilitat del suro no dona fruits a curt termini. Seria més en el mitjà i el llarg termini, ja que un cop completada la primera pela dels arbres, amb l’extracció del pelegrí –amb escàs valor comercial–, la segona extracció de l’escorça es pot endarrerir fins a 14 anys després, admet Hereu.
Malgrat això, des de l’Associació d’Empresaris Surers de Catalunya (AECORK), que aplega les principals empreses fabricants i comercialitzadores de productes de suro que s’exporten arreu del món, el seu president, Joan Josep Puig, destaca que “a més de ser una barrera natural contra el foc, les suredes són una joia natural que cal preservar, ja que tenen una gran biodiversitat, són embornal de CO2, contribueixen de retruc a l’aprofitament forestal sostenible, són una barrera contra la desertificació i ens ofereixen un producte natural, sostenible i amb unes propietats úniques com el suro”, tot reemplaçant l’ús de plàstics.
Prevenció activa i passiva
L’ICSuro veu imprescindible igualment dur a terme tasques de silvicultura preventiva, amb accions de prevenció que afavoreixin el control i l’extinció d’un possible incendi, com ara crear discontinuïtats a la vegetació, tallafocs adequats a l’altura de l’arbrat o fins i tot la realització de cremes controlades a l’hivern per disminuir el combustible al bosc. Igualment, però, creuen que cal una estructura de treball organitzada per lluitar contra l’aparició i el desenvolupament dels incendis, en què professionals encarregats facin tasques de vigilància i detecció de possibles focus, i mitjans com ara casetes de vigilància, personal de vigilància situat sobre el terreny i helicòpters d’actuació ràpida per incidir sobre els focus en pocs minuts. Però també eines com ara els sensors de radiació infraroja i els satèl·lits geoestacionaris.
LES XIFRES
La lleva del suro, a partir del maig
Durant el mes de maig comença la temporada de lleva del suro, el període en què fins a finals d’agost es treballa l’extracció de l’escorça externa de les alzines sureres. Aquesta capa és l’encarregada de protegir els arbres en episodis d’incendis forestals, ja que és un abric natural ignífug que es crema superficialment, però manté l’arbre viu si l’avenç de les flames és ràpid.
Per això, la prèvia gestió dels boscos de sureres, sobretot reduint la massa de combustible al sotabosc, la distància entre arbres –tot suprimint els més petits– i el diàmetre de les capçades, contribueix a reduir les probabilitats que un foc es propagui sense control.
