Instal·len una xarxa de 900 m2 al claustre del monestir de Ripoll per fer fora els coloms

Dues grues i quatre persones treballen aquesta setmana al claustre de Santa Maria de Ripoll amb una missió: instal·lar una xarxa de grans dimensions per fer fora la població de coloms, que malmeten la pedra dels capitells, segons informa l’ACN. La xarxa fa 900 m2 i s’ha fet a mida a Anglaterra per poder cobrir la forma trapezoidal del claustre. “Ja fa uns anys que vam restaurar l’ala romànica, però ja hi tornen a haver molts excrements, que esmicolen la pedra”, explica Laia Domingo, gestora cultural i turística del monestir. Si es volen fer noves actuacions de millora, cal solucionar aquest problema i posar fi als nius i excrements de centenars de coloms que habiten a les dues plantes. Els treballs tenen un cost de 30.000 euros.

Els coloms i els seus excrements són un vertader enemic per a la conservació de monuments. Al Monestir de Ripoll ja fa temps que busquen la manera per fer-los fora, però mai n’havien trobat cap d’eficaç. Laia Domingo, gestora cultural i turística del monument, explica que fa uns anys van provar la instal·lació d’unes figures de mussols per foragitar-los, però que al cap de deu minuts els coloms s’hi posaven al costat. També van contactar amb un falconer, que els va desaconsellar posar-hi un ocell, i fins i tot van provar sense èxit fer espectacles pirotècnics amb una colla de diables a l’estiu.

Després de parlar amb tècnics de la Generalitat i la Diputació de Girona, van decidir apostar per la instal·lació de la xarxa per ser el sistema de prevenció “més eficient, econòmic i ecològic”. La principal preocupació, remarca Domingo, és que fa uns anys ja es va restaurar l’ala romànica del claustre, que data del segle XII, però els capitells i altres estructures ja tornen a estar plens d’excrements, plomes i nius. A més, la neteja a l’espai, que es fa manualment cada quinze dies, és del tot insuficient.

Fins que no es resolgui la problemàtica, assenyala Domingo, no es podran fer les restauracions pendents a les tres ales restants. Al claustre de la catedral de Girona també es va optar per aquest sistema i s’han aconseguit bons resultats.

“És la xarxa més gran que hem posat mai, fa 900 m2 i s’ha fet a mida a Anglaterra”, explica Xevi Solà, encarregat de l’empresa KR Control de plagues de Vic. “Son com nou xarxes de mida habitual juntes que, manualment, s’han de cosir amb unes grapes cada cinc centímetres, és molt laboriós”, afegeix. Està dissenyada de manera que els ocells petits poden passar-hi però no els coloms, perquè cada forat fa 5x5 centímetres. El material és resistent als raigs del sol i pot estar a la intempèrie.

“La major dificultat és que hem de treballar a 10 metres d’alçada amb dues grues i no podem tocar res del claustre, per ser un monument”, afirma. I això vol dir, treballar amb molta precisió. Abans d’estendre i cosir la xarxa van haver de passar un cable d’acer sota la taula des d’on la tela queda subjectada. Calculen que en pocs dies ho hauran enllestit. Per poder treure les grues del claustre deixaran una part sense cosir i, amb l’ajuda d’una grua gran a l’exterior, les retiraran. Per últim, cosiran l’últim tros des d’una bastida.

El cost dels treballs és de 30.000 euros i s’ha comptat amb un ajut de la Diputació de Girona de 10.000 euros.