A més de 3.000 quilòmetres de casa

L’associació Ucraïnesos Costa Brava, amb seu a Palamós, ha ajudat des de l’inici de la guerra més de dues-centes famílies refugiades. Són ucraïnesos que fa anys que viuen a la població, s’han organitzat i s’esforcen cada dia per ajudar els seus compatriotes. Abans de fundar l’entitat, van començar fent d’intèrprets per ajudar a fer les gestions per tramitar la documentació als que arribaven, després a col·laborar per trobar allotjament i tot el material necessari per al dia a dia o organitzant, a petició dels mateixos refugiats, un curs de castellà. Kristina Vald, presidenta d’aquesta entitat, fa quatre anys que va venir a viure a Palamós. Vald, des de la immobiliària que dirigeix, coordina la logística i també s’encarrega de troba allotjament amb la col·laboració de propietaris que coneix. No s’hi queden gaire, però: “En ser considerats refugiats, després passen a Creu Roja, que és qui ho gestiona a tot l’Estat.” Ara s’estan organitzant més amb altres entitats i amb la Taula de la Solidaritat.

Ahir, la infermera i artista Lana Tarnavska, que va venir a viure a Girona amb set anys, feia classes de castellà en una sala cedida per la biblioteca: “Els fem les classes de castellà perquè ens ho han demanat, donat que la llei de refugiats els obliga acceptar anar a viure a qualsevol lloc de l’Estat. Molt pocs es queden aquí. Tots, però, i si és el cas que es quedessin a Catalunya, tenen moltíssimes ganes d’aprendre el català.” De fet, ja parlen perfectament, a banda de l’ucraïnès, el rus, i molts, també l’anglès. Com més idiomes, millor, diuen. I un sentiment comú: el profund agraïment per l’acollida que han rebut a Catalunya. Dels refugiats, la immensa majoria són dones amb els seus fills. Ahir, a la classe, de la vintena de persones, només hi havia dos homes. Molts es desplacen a Palamós d’altres pobles perquè s’hi fan aquestes classes de castellà. El que sorprèn és l’esforç que hi posen, i això es nota.

Incertesa pel retorn

L’Olga Chycgykalo, una de les alumnes, dissenyadora de moda que dirigeix la seva empresa al seu país, Mimiso, té moltes ganes de tornar; però com l’Anna Verzhanska, fotògrafa de publicitat, que ha vingut amb dues filles i la seva mare, no sap quan ho podrà fer. Totes dues estan disposades a tirar endavant. Una lluita que es barreja amb el patiment i la incertesa per d’haver-hi deixat les seves parelles i moltíssima família. Les trucades, expliquen, no són diàries, són constants davant la gran incertesa. Aquests refugiats marxaran i n’arribaran més.