Salut

Uns 300.000 catalans tenen la covid persistent

La condició és un problema “a escala mundial” per a la qual no es troba cap solució

Barcelona és el marc d’unes jornades de difusió i formació sobre les seqüeles de la malaltia en algunes persones

Pro­fes­si­o­nals de la salut esti­men que fins a 300.000 per­so­nes a Cata­lu­nya podrien tenir la covid per­sis­tent. Aquesta és una de les dades que es van ofe­rir ahir en el pri­mer congrés a Bar­ce­lona dedi­cat a aquest pro­blema de salut. El recinte moder­nista de Sant Pau a Bar­ce­lona va ser el marc durant tot el dia d’una jor­nada de debat i for­mació dedi­cada a la covid per­sis­tent, una con­dició de la qual es té un conei­xe­ment científic encara molt limi­tat.

“Com influi­ran les dife­rents vari­ants o si la vacuna podrà o no pro­te­gir en major o menor mesura, són dub­tes que ens falta resol­dre i per això és molt impor­tant fer molta recerca”, va expli­car la coor­di­na­dora de la uni­tat de la covid per­sis­tent de l’hos­pi­tal Ger­mans Trias i Pujol i una de les res­pon­sa­bles del congrés, Lour­des Mateu.

La jor­nada va reu­nir els prin­ci­pals experts en la matèria dels hos­pi­tals cata­lans però també d’altres punts de l’Estat espa­nyol. Aquesta con­dició pot pre­sen­tar símpto­mes cardíacs, diges­tius, pul­mo­nars, neu­rològics, psi­cològics o oftal­mològics. A més, també afecta el desànim. “A l’inici tens l’espe­rança que et curaràs aviat, però, quan fa dos anys que no et tro­bes bé, és nor­mal que esti­guis desa­ni­mat”, va rao­nar Mateu.

La jor­nada també tenia un caràcter for­ma­tiu, ja que molts pro­fes­si­o­nals encara no saben com trac­tar la malal­tia. Això ha fet que alguns paci­ents “s’hagin sen­tit aban­do­nats”. Pel que fa a les per­so­nes rein­fec­ta­des pel virus –que ja tenien la covid per­sis­tent–, la major part evo­lu­ci­o­nen bé i “es que­den igual” mal­grat la fase aguda de la malal­tia. Actu­al­ment només es dis­posa de trac­ta­ments con­crets per a per­so­nes simp­tomàtiques. Mateu va remar­car: “És molt impor­tant fer recerca per veure quins trac­ta­ments van bé i quins no. Tenim un pri­mer assaig clínic fixat i espe­rem l’apro­vació de l’Agència Espa­nyola del Medi­ca­ment, és molt pro­ba­ble que al vol­tant de l’estiu el puguem ini­ciar.” Un dels assis­tents a la tro­bada va ser Jaume Vais­man, pro­fes­sor de filo­so­fia diagnos­ti­cat de la covid per­sis­tent fa un any i mig. Va des­ta­car els pri­mers mesos com els pit­jors, i els va defi­nir com el seu “pas­seig per la vellesa: estava com un ancià”.

L’atenció a Cata­lu­nya

La met­gessa de família al CAP Les Indi­a­nes de Mont­cada i Rei­xac Gemma Tor­rell va expli­car com n’és, d’impor­tant, la coor­di­nació entre CAP i hos­pi­tals per trac­tar la covid per­sis­tent. També va par­lar del cas del CAP de Pas­seig de Sant Joan, a Bar­ce­lona: “Han creat una con­sul­to­ria per a afec­tats per la covid per­sis­tent. Fan visi­tes més llar­gues de l’habi­tual per mar­car-ne tot el segui­ment.” Va con­cloure que la coor­di­nació és “essen­cial” per superar les bar­re­res actu­als, com ara la des­co­nei­xença i la falta de recur­sos amb què es tro­ben els pro­fes­si­o­nals.

LA FRASE

Fa un any i mig que penso que d’aquí a uns mesos estaré millor. Passen un parell de mesos i no ho estic
Jaume Vaisman
Afectat per la covid persistent


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.