Recerca
alimentació
El Delta és el lloc òptim per al cultiu industrial d’algues
Ho determina un estudi encarregat pel govern i la FAO per l’alt nivell de nutrients que proporcionen les muscleres
També apunta a l’Ametlla de Mar i Roses per l’aqüicultura existent
El delta de l’Ebre és el lloc més òptim del país per desenvolupar un cultiu industrial d’algues perquè aquests organismes es podrien nodrir de l’alt nivell de nutrients que proporcionen a l’aigua els excrements dels mol·luscs que es cultiven a les badies deltaiques. L’Ametlla de Mar i Roses són altres punts idonis perquè, en aquest cas, els nutrients per al creixement de les algues els subministrarien els excrements dels peixos que s’hi crien amb finalitats alimentàries – a l’Ametlla de Mar, tonyina, orada i llobarro; i, a Roses, llobarro.
El Delta és el lloc més òptim perquè, a més de tenir garantit el subministrament de nutrients per les muscleres, les condicions hidrotèrmiques i la temperatura de l’aigua a les desembocadures de l’Ebre són les més idònies. És la conclusió de l’estudi encarregat pel departament d’Acció Climàtica del Govern de la Generalitat i per la Comissió General de Pesca per al Mediterrani de l’Organització de les Nacions Unides per a l’Alimentació i l’Agricultura (FAO).
Presentat ahir a la Ràpita i elaborat pel científic especialista en algues de la Universitat de la Corunya, Javier Cremades, conclou que s’hi podria cultivar algues en quantitats industrials perquè, a més dels excrements de les muscleres, les aigües del Delta són riques en altres nutrients que no arriben a ser aprofitats pel fitoplàncton existent.
Microalgues i macroalgues
Les badies del delta ebrenc són un “escenari modèlic” per combinar la producció natural de microalgues, el cultiu de mol·luscos bivalves i la posterior producció de macroalgues.
A més de produir de manera “molt efectiva” aliments saludables rics en nutrients i components bioactius, l’aqüicultura d’algues té un impacte ambiental positiu perquè contribueix a restaurar ecosistemes costaners degradats. De fet, amb la seva nutrició les algues actuen com a filtres biològics dels residus de l’activitat aqüícola.
L’impuls d’aquest cultiu és un dels objectius de la FAO i de la UE per promoure una indústria d’algues sostenible a la mar Mediterrània. Això, però, també requereix un canvi de paradigma de la indústria aqüícola actual per tal de convertir-la en un sector sostenible ambientalment i socioeconòmica. En la jornada especialitzada d’ahir també es van presentar els usos gastronòmics de les algues, exemples industrials d’altres països mediterranis, així com les experiències de granges de microalgues existents a Almenar i Tarragona. També l’alt nivell de proteïnes i la funció d’embornal de CO2 que tenen les algues.
Aliment, farmàcia i medicina
L’estudi també proposa cultivar vuit espècies d’algues de tres gèneres considerades les més idònies per al litoral català. L’interès comercial de les espècies de Gracilaria és principalment l’obtenció d’agar, la substància gelatinosa provinent de les algues que s’utilitza fonamentalment com a additiu en la indústria alimentària. Riques en proteïna, les seves qualitats organolèptiques també són utilitzades per a consum humà i d’espècies aqüícoles. El gènere còdium és al centre de la investigació en aplicacions farmacològiques i el tercer gènere d’algues, ulva, s’utilitza sobretot per al consum alimentari humà i animal, però la recerca ja reconeix les seves aplicacions en medicina regenerativa perquè té propietats antivirals, antioxidants, anticoagulants i anticanceroses.