“Amb aquest acord no s’acaba el problema”

Amb molta preocupació, perquè no és una fórmula que ens agradi. Va en la línia del primer acord, però lleugerament maquillat. Cada grup polític interpreta la consideració del castellà com a llengua curricular a la seva manera, segons els seus interessos. Aquesta interpretació ambigua pot suposar que acabi sent vehicular.

Tampoc hi estem d’acord. El projecte lingüístic ha de ser de model únic, marcat des de l’administració i amb el català com a llengua vehicular, que és la llengua a protegir.

Aquí no s’acabarà el problema; l’ofensiva judicial continuarà, perquè és una llei que s’ha fet d’esquena a la comunitat educativa, amb l’únic consens de la classe política, però sense el de la societat. I no protegeix prou el català.

Perquè no s’han fet els deures. En temps de Rigau, hi va haver un requeriment d’informació que no es va atendre i això va propiciar la sentència. Ara som davant una aplicació imminent i, en comptes de blindar el català i no acatar una sentència sense fonament pedagògic, tots corrent a buscant una solució que no ho és. La deixadesa i la desídia del Departament d’Educació han posat la llengua en una situació de regressió d’ús als centres educatius, que és un reflex del que passa a la societat.

És molt complicat, perquè tenir la pressió a sobre, encara que ells diguin que no perquè hi haurà una validació d’inspecció, té perill i dirigirà l’ofensiva judicial contra el professorat. La situació és preocupant i l’administració no dona resposta. Estaria bé que la societat també mostrés una actitud combativa davant l’embat d’aquests poders de l’Estat que volen aniquilar el català atacant allò que més mal fa que ataquin en la cultura d’un país: l’escola.

Som en un camí que podria suposar la fi de la immersió lingüística, sí. Tot, per l’abandonament del govern envers la llengua. S’ha mirat cap a una altra banda, no s’ha valorat prou la llengua i s’han seguit interessos de diferents entitats que defensen el plurilingüisme com una opció més moderna, però que en realitat només perjudica el català. Pel plurilingüisme, s’hi pot apostar si el català el tens ben protegit i és d’ús majoritari.

Ens preocupen, perquè deixar marge de maniobra en funció de la realitat lingüística genera desigualtats entre centres educatius i, al capdavall, estàs segregant per raó de llengua. I això ho acaba patint l’alumnat, perquè n’hi haurà que perdran la possibilitat de dominar les dues llengües existents, amb la corresponent pèrdua d’oportunitats per als més vulnerables.