Un tercer projecte d’energia eòlica marina al golf de Roses
DIMENSIÓ
Una enginyeria basca competirà per instal·lar cinc aerogeneradors amb una potència total de 50 MW, una desena part que les altres dues propostes
La Generalitat manté l’aval a la implantació d’eòlica davant del litoral empordanès
L’enginyeria basca Saitec projecta un tercer parc eòlic marí, amb cinc aerogeneradors i una potència de 50 MW al golf de Roses, a la mateixa zona que la planificació del govern estatal (POEM) delimita per posar a prova i implantar la tecnologia en el futur. Segons publicava ahir l’agència ACN, el projecte emplaçaria les turbines a uns 15 quilòmetres de distància de la costa. Batejat amb el nom de Medfloat Pilot Parc, les turbines serien d’una potència menor, i per tant, potser menys metres d’alçada que les dels altres dos projectes anunciats en els darrers mesos –el del parc Tramuntana, impulsat per Eòlica Marina-Sener Energy, i el del parc Gavina, que promou una filial d’Iberdrola, tots dos amb 500 MW i 30 turbines de 17 KW.
Els altres dos projectes anteriors, doncs, podrien abastir el consum anual de fins a 500.000 llars mitjanes, mentre que el nou aspira a una desena part, al voltant d’unes 50.000. Saitec ja ha presentat el document inicial del projecte al ministeri, i ha començat els treballs per redactar-ne l’estudi d’impacte ambiental. L’enginyeria basca afegeix que, si tira endavant, aquest seria el primer parc a mar obert que funcionaria amb una tecnologia creada per la mateixa companyia (i que ha anomenat SATH). L’encaren, però, com un segon pas en la prova pilot que engegaran amb un primer aerogenerador cinc vegades més petit, de 2 MW que volen instal·lar al port de Bilbao en els pròxims mesos. I podrien partir amb l’avantatge d’una tramitació burocràtica i ambiental més laxa per a projectes de fins a 50 MW, un fet que pretén afavorir un ràpid desplegament d’energies renovables amb menys burocràcia, però que els moviments ecologistes qüestionen perquè va en contra d’una anàlisi més planificada i pactada amb el territori.
Els contraris, als jutjats
L’anunci d’un projecte amb turbines més petites i menor potència instal·lada no ha apaivagat l’oposició de la plataforma Stop Macroparc Eòlic Marí. El seu portaveu, Jordi Ponjoan, insistia: “És un altre competidor en la cursa pel negoci i el pastís, i encara n’apareixeran més, segurament.” Però es refermava en la crítica a una tecnologia que, a banda dels “impactes ambientals de les cadenes submergides d’ancoratge, amb grans inèrcies” per exemple en cas de temporals, pot afectar negativament el paisatge de la zona.
Ponjoan insistia que recorreran a la justícia per invalidar la zona marítima delimitada en el futur Pla d’Ordenació de l’Espai Marítim (POEM). La plataforma recorda que en el document actual la zona quedava exclosa de l’energia eòlica marina. I remarquen que el nou POEM, contra el qual han presentat al·legacions, encara està “pendent d’aprovació, i mentre estigui vigent l’actual pla no és possible que tirin endavant projectes d’aquestes característiques”.
El portaveu de la plataforma avança que preparen una impugnació del document i que, en ser ministerial, hauran de presentar-la directament al Tribunal Suprem espanyol, però els sembla la via més directa per evitar “haver d’anar presentant recursos individuals per a cada projecte que es presenti”.
La Generalitat, a favor
La Generalitat manté la posició favorable al projecte. La secretària d’Acció Climàtica, l’olotina Anna Barnadas, admetia ahir que serà una “transició complexa, que canviarà una mica l’aspecte de l’entorn, com ja va passar a la Costa Brava amb les urbanitzacions als anys setanta” del segle passat. L’enginyer Josep Maria Salas, en la jornada Turisme, Territori i Societat, de la Fundació Jordi Comas, també defensava que les renovables han de garantir la sostenibilitat del país i una indústria turística més competitiva, i que en el nou paradigma s’ha repartit la loteria: en altres llocs hi fa molt de sol i, a més, “a la Costa Brava hi ha vent”, per bé que el moderador, l’exconseller de Política Territorial i exalcalde gironí Quim Nadal, va fer d’“advocat del diable” i va demanar “un marc de planificació que asseguri que anem ben enfocats”, a més de defensar “el sector públic” davant els privats. Entre l’auditori, amb hotelers i negocis, poques reticències a l’eòlica marina.
Un mercat turístic que es recupera
En la jornada de la Fundació Jordi Comas Matamala analitzaven, a més del futur energètic, ara trasbalsat pels sotracs de la pandèmia i la crisi de la guerra a Ucraïna i les sancions a Rússia, altres factors que conviden a l’optimisme del sector, tot i que des del punt de vista “del pal i la pastanaga” amb què Josep Francesc Valls (UPF) va resumir les polítiques de reducció d’emissions i crema d’energies fòssils que endega la UE, amb impostos que serien el “pal”, i la “pastanaga” de les subvencions dels Next Generation. Cristina Cabañas, presidenta de Guitart Hotels, va lamentar que els fons estan beneficiant més els municipis que no pas les empreses, que han de fer piruetes per tramitar-los. I des del públic van coincidir que van lents. L’altre “pal” gros, per al sector de l’hostaleria, han estat els dos anys de pandèmia, amb hotels i negocis tancats. I l’altra ”pastanaga”, les perspectives que aquest 2022 pot ser millor, fins i tot, que el 2019 prepandèmic. Els 2,2 milions de pernoctacions fins a la primavera, a la Costa Brava, un 23% més, sostenen l’auguri. I les recuperacions dels mercats britànic i alemany, de cara a estiu, poden ser dos pilars. A la contra, l’absència de russos i ucraïnesos (amb pes absolut baix però relatiu en segons quines destinacions i establiments) i la inflació que frenarà catalans i espanyols a l’hora de sortir i gastar tant. Però que ha de retornar la foto final a la prepandèmica, perquè la gent d’aquí també tornarà a viatjar a l’estranger.