Societat

la crònica

Els batalls de Lligordà

Miquel Juanola va pujar dissabte passat a dalt del campanar de Sant Pere de Lligordà de Beuda i va tocar les dues campanes que hi ha. L’última vegada que aquest home de 92 anys va poder exercir de campaner de Lligordà va ser fa 30 anys, l’any 1992, quan, fruit d’una gamberrada, els batalls de les dues campanes van anar a parar al fons d’un pou. Se’l veia feliç, convocant tots els veïns de la rodalia a la festa major d’aquell llogaret de Beuda.

Aquests batalls s’han recuperat gràcies a la feinada que el músic i expert en aquest instrument Xavier Pallàs ha dut a terme durant anys inventariant totes les que hi ha a la Garrotxa, recollint tota la informació que hi ha de cadascuna i, fins i tot, incorporant un document sonor de cadascuna. En va documentar 213, penjades a 180 campanars. I tota aquesta recerca ha servit per recuperar el toc manual de les campanes en diverses ermites i esglésies, com és el cas de la de Sant Pere de Lligordà. I és que, recuperats els batalls, s’ha pogut recuperar el percussor indispensable perquè Miquel Juanola les hagi pogut tocar una altra vegada. De fet, l’expert en campanes va aprofitar el toc de les campanes per fer una breu explicació sobre la importància que van tenir fins no fa gaires dècades les campanes des del punt de vista social, a part del religiós, i sobre el procés de pèrdua dels tocs manuals, a causa de l’electrificació dels campanars.

Miquel Juanola, doncs, ja pot tornar a tocar les campanes de Lligordà. Haurà d’esperar a la propera festa del sant titular. Per preservar els batalls, però, l’Ajuntament ha fet instal·lar una porta que barra l’accés al campanar.

Però, dissabte passat, no només es va recuperar el toc de campanes, sinó que, a la festa de Sant Pere de Lligordà d’aquest any, s’hi va poder tornar a ballar l’anomenat ball francès de Beuda, una dansa tradicional molt antiga que s’havia perdut a principi del segle XX. En aquest cas, la recerca també hi va jugar a favor, perquè Maruja Arnau, en un treball de camp per recollir danses tradicionals garrotxines, va poder trobar testimonis vius que l’havien ballat. A partir de les seves indicacions, Xavier Pallàs va fer l’adaptació musical i Josep Garcia, del Cercle de Cultura Tradicional i Popular Marboleny, la coreogràfica. Molts dels assistents es van engrescar a ballar. Xavier Pallàs va explicar que tota la feina de recuperació del ball francès té un sentit si ara Beuda es torna a fer seva aquesta dansa.

La presentació del ball es va dur a terme en el marc d’un concert de danses catalanes tradicionals, interpretat pels Ministrers de l’Escola Municipal de Música d’Olot, que dirigeix el mateix Pallàs. Després, hi va haver missa i un concert de Niu de Músics.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.