Societat

Recuperades les restes d’un soldat republicà a Agramunt

La troballa s’ha fet excavant al jaciment medieval del Pilar d’Almenara

Les restes òssies d’un soldat republicà de la Guerra Civil han estat localitzades al glacis del Pilar d’Almenara, al municipi d’Agramunt (Urgell). La troballa es va fer durant una excavació arqueològica promoguda per l’Ajuntament d’Agramunt en un jaciment de període medieval de la torre del Pilar d’Almenara, duta a terme entre l’11 i el 15 de juliol.

La descoberta va sorprendre els arqueòlegs ja que no es tenia constància de la presència de restes enterrades en aquella àrea, i menys encara al costat de la torre medieval. La informació de l’excavació s’afegirà a la de les set fosses que hi ha documentades al terme municipal d’Agramunt en el mapa de fosses de Catalunya.

Les restes localitzades corresponen a un individu masculí adult que, d’acord amb els materials que es van trobar associats a l’enterrament, pertanyia a la infanteria republicana i podria estar relacionat amb un búnquer defensiu proper. Tot i això, ara per ara, és desconeixen les causes de la seva mort o la seva identitat.

Amb l’extracció d’una mostra de teixit ossi s’espera obtenir el perfil genètic de l’individu, per poder-lo encreuar amb els perfils genètics dels familiars de què disposa el Programa d’identificació genètica, centralitzat pel laboratori de genètica de l’Hospital Universitari de la Vall d’Hebron. Amb caràcter previ, els familiars interessats a fer-se una prova genètica han d’estar inscrits en el Cens de persones desaparegudes.

L’objectiu final, en tots els casos, és identificar i retornar les restes a la família. En cas que no fos possible determinar-ne la identitat, les restes serien inhumades al cementiri del municipi on van ser trobades.

Agramunt va ser un espai d’immediata rereguarda republicana del front del Segre durant la Guerra Civil, que es va mantenir estable entre l’abril i el desembre del 1938. En aquest entorn hi ha documentades fosses originades per l’existència de punts sanitaris, com ara a Montclar i Mafet, i també hi va haver enfrontaments a partir de l’ofensiva franquista sobre Catalunya, iniciada el 23 de desembre del 1938.

D’altra banda, el Pilar d’Almenara és una torre de guaita d’uns quinze metres d’alçada i uns set metres d’amplada construïda al segle XI després de la conquesta cristiana d’Agramunt. La torre se situa al capdamunt d’una de les puntes més altes de la serra d’Almenara i controla tota la plana d’Urgell. Durant la Guerra Civil, l’exèrcit republicà hi va construir un búnquer i unes trinxeres per defensar l’entrada a la població d’Agramunt i els accessos cap a la Segarra.

Aquesta intervenció arqueològica és una mostra de les intervencions sobrevingudes en fosses que la Direcció General de Memòria Democràtica fa habitualment, a banda de les actuacions programades al Pla de fosses. Aquest 2022 se n’han dut a terme set, la majoria de les quals iniciades com a recollides de restes en superfície que han culminat en l’obertura d’una fossa.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

SALUT

El CAP de les Borges Blanques farà radiografies, una llarga reivindicació veïnal

barcelona
societat

Acord per apujar els sous als metges d’urgències de l’Hospital de Mataró

Argentona
societat

El Claustre de la UB aprova la moció de suport a Palestina

barcelona
infraestructures

Liciten les obres del vial per accedir al polígon de Gandesa des de la C-43

GANDESA
habitatge

El Govern recorre contra l’Estat per ignorar l’índex català de preus del lloguer

barcelona
MEDI AMBIENT

Els impulsors de la consulta sobre el polígon recorren a la Generalitat

La Bisbal del Penedès
SERVEIS

Aigües de Barcelona aprova 995 milions per assegurar el futur del servei

Barcelona
SERVEIS

290 delictes a les xarxes ferroviàries catalanes en catorze mesos

Barcelona
TORROELLA DE MONTGRÍ I L’ESTARTIT

Redueixen el consum d’aigua un 27 %, a 16 mesos de la municipalització

TORROELLA DE MONTGRÍ