Societat

Estats Units

Les matances amb armes de foc

Perfil de l’assassí múltiple

Diferents bases de dades indiquen que l’edat mitjana dels autors de tirotejos massius en escoles és de setze anys

La majoria van tenir un trauma en la infància i van ser exposats a la violència en edats primerenques

“La majoria d’aquests assassins solen tenir 18 o 19 anys.” Amb aquesta esgarrifosa afirmació, el senador demòcrata Chris Murphy, que representa l’Estat de Connecticut a la cambra alta, obria el seu torn de discurs en el debat sobre una llei per enfortir les regles a l’hora de comprar armes als EUA. La polèmica sobre el fàcil accés a les armes de joves en edats adolescents ha provocat que el país es replantegi l’edat legal de compra, i apujar-la als 21 anys. Tot i que l’afirmació del legislador està molt a prop de la realitat, una base de dades creada pel prestigiós diari The Washington Post, que fa seguiment dels tirotejos en escoles des de la massacre de Columbine el 1999, indica que l’edat mitjana d’aquests assassins a les aules és de 16 anys. En els últims tres tirotejos massius en escoles dels EUA, a Uvalde (Texas), Santa Fe (Texas) i Parkland (Florida), els autors, tots de sexe masculí, tenien 17 anys en els dos primers casos i 19 en l’últim. Pel que fa als tirotejos en general, no només a les escoles, diferents estudis acadèmics han trobat que aproximadament una quarta part dels tiradors eren menors de 25 anys. Per exemple, una anàlisi de l’organització RAND va concloure que el 26% dels autors de tirotejos a gran escala entre el 1976 i el 2018 eren menors de 25 anys. Un altre estudi, de la Universitat d’Alabama, va trobar que el 27,2% tenien menys de 25 anys i que el 6,8% tenien menys de 18 anys.

Qui ha estudiat el perfil dels autors d’aquests tipus de massacres són els criminòlegs de Los Angeles Jillian Peterson i James Densley. Tots dos analitzen des del 1966 les històries que hi ha al darrere d’aquests individus que un dia decideixen agafar una arma i disparar contra ciutadans anònims a plena llum del dia i a sang freda. En un article d’opinió, els especialistes determinen quatre punts en comú de tot tirador massiu. “La gran majoria van experimentar un trauma en la seva primera infància i van ser exposats a la violència en edats primerenques”, asseguren Peterson i Densley al diari Los Angeles Times. Aquesta exposició violenta va venir donada de vegades per un suïcidi parental, una situació d’abús físic o sexual o també per violència domèstica greu. Aquest trauma, segons els estudiosos, va ser precursor d’algun tipus de malaltia mental, com ara depressions, ansietat, trastorns del pensament o tendències suïcides. En segon lloc, pràcticament gairebé tots els assassins havien aconseguit un punt crític molt recognoscible les setmanes o els mesos previs al tiroteig. En general, d’acord amb Peterson i Densley, el detonant pot ser una sensació de rebuig o pèrdua que en molts casos comuniquen als altres amb canvis en el comportament, com ara expressar pensaments suïcides o amenaçar de fer servir la violència. “Quan algú decideix que ja no val la pena viure i que assassinar innocents és una venjança adequada, ja no hi ha res a fer”, afirmen.

Un altre punt en comú és la cerca de validació exterior a través dels tirotejos. La fascinació per altres tirotejos massius impulsa a repetir l’atac, que veuen com una gesta. “Són socialment contagiosos”, admeten. Per acabar, els experts determinen que aquests assassins tenen tots els mitjans per dur a terme els seus plans. Segons les seves dades, el 80% dels que van perpetrar un atac d’aquestes característiques van obtenir les armes a través de la família.

17
anys
és l’edat dels autors dels tirotejos a l’escola de primària d’Uvalde (Texas) i del centre educatiu de Santa Fe, al mateix estat, mentre que el responsable de la massacre de Parkland (Forida) en tenia 19.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.