Societat

Conjura de Geis i els rectors per rellançar l’UCE

Es comprometen a potenciar-la i a enfortir la Xarxa Vives

La Universitat de Perpinyà, en el seu programa d’intercanvi

La con­se­llera d’Uni­ver­si­tats i Recerca, Gemma Geis, es va com­pro­me­tre ahir a fer un “esforç ins­ti­tu­ci­o­nal i econòmic” per rellançar la Uni­ver­si­tat Cata­lana d’Estiu (UCE) si se’n “repensa” el paper de manera con­junta per mirar de gua­nyar influència com a espai de pro­jecció del sis­tema uni­ver­si­tari dels Països Cata­lans. “Hi ha volun­tat política, lide­ratge i el com­promís dels rec­tors”, va cons­ta­tar, en una inèdita taula rodona a Prada al cos­tat dels set màxims diri­gents de les uni­ver­si­tats públi­ques pre­sen­ci­als de Cata­lu­nya (UB, UAB, UPC, UPF, URV, UdG i UdL), que així s’hi van pro­nun­ciar també en les seves inter­ven­ci­ons. Josep Pallarès (URV) apos­tava per defi­nir abans “què n’espera la soci­e­tat”, de l’UCE, i, a par­tir de defi­nir-ne l’objec­tiu, “posar-hi les eines i ali­near les ins­ti­tu­ci­ons”. Per Oriol Amat (UPF), la cita de Prada és “un tre­sor infrau­ti­lit­zat” que avui té un impacte baix als Països Cata­lans i que segons ell es podria millo­rar “incor­po­rant a la gover­nança” les matei­xes uni­ver­si­tats o actors com ara sin­di­cats, patro­nals i orga­nit­za­ci­ons soci­als. A més, ins­tava la resta d’uni­ver­si­tats, com ja ha fet la UPF, a reconèixer crèdits per cur­sos de l’UCE. Daniel Crespo (UPC) es va afe­gir a aquesta ini­ci­a­tiva i també veu bé “impli­car-se més” en el seu fun­ci­o­na­ment. En aquest sen­tit, es fixava l’objec­tiu d’incor­po­rar “sang nova” al sis­tema uni­ver­si­tari en gene­ral, també a l’UCE, i fins i tot a l’Ins­ti­tut d’Estu­dis Cata­lans, pro­po­sant als nous uni­ver­si­ta­ris que es matri­cu­lin que s’associïn a enti­tats fili­als del mateix IEC. “Hem d’ata­car la línia ver­me­lla d’afron­tar altres sis­te­mes de gover­nança i de retre comp­tes a la soci­e­tat, com ha de fer l’UCE. Hauríem de ser molt més capaços d’expli­car-nos i d’expli­car el que fem”, rao­nava al seu torn Joan Guàrdia (UB), que des­ta­cava la capa­ci­tat per tre­ba­llar de manera con­sen­su­ada que té tot el sis­tema uni­ver­si­tari català. “Totes les uni­ver­si­tats dels Països Cata­lans ens hem d’impli­car i tre­ba­llar en l’UCE per fer-la més potent”, recla­mava Javier Lafu­ente (UAB), pre­si­dent de la Xarxa Vives.

Pre­ci­sa­ment, els ponents van apos­tar també per poten­ciar aquesta xarxa, que agrupa les dotze uni­ver­si­tats públi­ques de parla cata­lana, i que Geis veu “abso­lu­ta­ment des­a­pro­fi­tada”. La con­se­llera va anun­ciar que final­ment s’han pogut des­blo­que­jar les rela­ci­ons i la Uni­ver­si­tat de Per­pinyà s’inte­grarà al pro­grama Joan Fus­ter, una mena d’Eras­mus per faci­li­tar esta­des i inter­can­vis d’estu­di­ants a la comu­ni­tat uni­ver­sitària dels Països Cata­lans.

La consellera, amoïnada per l’extrema dreta

Geis va exposar les prioritats del seu departament l’any vinent, que inclouen continuar augmentant el pressupost, implantar un pla de xoc per afavorir el relleu generacional i la lluita contra la precarització, potenciar la transferència amb el mercat laboral i entrar en la internacionalització amb mesures per impulsar la mobilitat i aspectes de governança. La consellera troba una “amenaça” la nova llei d’universitats que impulsa el govern espanyol, i va reclamar als grups al Congrés que la combatin, perquè no reconeix especificitats com els graus de tres anys i 180 crèdits. Segons Geis, la suma dels projectes que li han presentat les universitats puja a més de 3.500 milions, el triple del pressupost de la conselleria. “Només és possible afrontar-ho amb la independència”, recordava. En aquest sentit, si bé evitava pronunciar-se sobre les polèmiques partidistes al voltant del govern, recordava que ella no entén la independència “sense estar compromesa amb el dia a dia de les persones”.

Geis va expressar també la preocupació pel creixement de l’extrema dreta a la universitat. “És una realitat que tenim i hem de ser molt rigorosos, contundents i discrets”, exposava, i instava els rectors a actuar “sense cap fissura”. “El sistema universitari no pot ser neutral, ha de defensar els drets i llibertats, el debat i la crítica”, destacava.

Els rectors també van fer les seves propostes, que inclouen una millora del finançament, de la qualitat de l’ensenyament, de la governança, del compromís social i de l’aposta per la innovació.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia