Salvem la posidònia

Les grans praderies de posidònia oceànica de la Mediterrània estan en perill. Biòlegs, administracions i grups ambientalistes alerten de la necessitat de protegir-les. N’és un exemple l’Associació Amics de les Illes Formigues, que impulsa una campanya de conscienciació. L’entitat alerta de la necessitat de no malmetre-la, en una zona on cada estiu milers de barques fondegen a la Costa Brava sense adonar-se que el sol fet de moure l’embarcació fa que l’àncora arrossegui i malmeti un llit de posidònies.

La posidònia és una planta marina, té arrels, tija, fulles, flors i fa fruits amb llavors. Creix en fons sorrencs i floreix a la tardor. A la primavera produeix fruits flotants coneguts vulgarment com a “olives de mar”. Només es troba al mar Mediterrani i prové dels oceans Índic i Pacífic. És, doncs, una de los poques espècies que es troben al Mediterrani des que aquest mar es va formar. Un dels elements que l’afebleixen és la seva taxa de creixement, de només 1 o 2 cm per any. L’activitat humana, la contaminació i les espècies invasores la posen en perill.

Segons la biòloga marina Conxi Rodríguez-Prieto, professora de la Universitat de Girona (UdG), cal ser conscients de la necessitat de preservar les praderies. Aquesta planta es veu amenaçada per l’activitat humana, com ara la pesca i les àncores, però també per la contaminació i l’expansió de les algues verdes d’origen tropical Caulerpa cylindracea: “Al Mediterrani, la posidònia està molt tocada en els primers metres, fins a 10 o 15 metres. A partir d’aquí, està més ben conservada”, destaca Rodríguez-Prieto, i hi afegeix: “En aquests primers metres està molt afectada, especialment per les àncores, que arrenquen les plantes, però també pels temporals.”

Segons la biòloga marina, és important explicar les conseqüències que té arrencar una sola d’aquestes plantes: “Hi ha moltes persones que ja n’han pres consciència, però encara som lluny. Per això, des de l’associació estem treballant per explicar la importància de ser respectuosos amb els mars i, en especial, amb aquesta planta, que fa milions d’anys que viu entre nosaltres”, explica.

Des de l’antiguitat

La posidònia ocupava grans extensions del fons marí del Mediterrani. Antigament, es recol·lectava a les platges com a jaç per als animals o adob després de ser arrossegada pels temporals. La seva estratègia reproductora, que tant pot ser sexual com asexual, l’ha ajudat en la seva dispersió en grans herbeis o praderies submarines. La terbolesa, la falta de llum, la contaminació, la pesca i la nàutica recreativa són alguns dels principals factors limitadors. Així que, en condicions favorables, la podem trobar des de les cotes més superficials fins als 30 o 40 metres de fondària, depenent de la claror que hi arribi i la possibilitat que tingui per fer la fotosíntesi. La posidònia té un paper molt important en els hàbitats marins mediterranis.

Sensibilització

L’Associació Amics de les Illes Formigues ha editat díptics en el marc de la campanya Salvem la posidònia, que contenen uns mapes orientatius de la posició de la posidònia en les aigües properes a algunes de les cales i platges que reben més afluència d’embarcacions, com ara de la zona que va de la cala Senià a la cala Estreta; de la zona de davant de la platja de Castell i la Foradada; de la badia de Palamós i Sant Antoni de Calonge, i de les illes Formigues. Segons explica l’activista mediambiental i membre de l’entitat Lluís Martí, es demana que abans de fondejar es miri bé on es llança l’àncora. “En les diverses campanyes, quan informem les embarcacions de si estan a sobre de la posidònia o si estan ben ancorades, ens trobem tota mena de reaccions. Majoritàriament, hem estat ben rebuts. Per exemple, s’agraeixen les boies ecològiques instal·lades a cala Senià o que s’informi si en aquella zona hi ha posidònia”, destaca Martí, que hi afegeix: “Lamentem, però, que una minoria no tingui gens de respecte per l’entorn, encara que se’ls expliqui que les seves accions no ajuden.”