MÀRIUS DÍAZ

«Estava convençut que aquella nit no guanyaríem»

Només va ser alcalde quatre anys, però encara ara, 26 anys després, és una de les persones amb més carisma que ha donat la ciutat

EL PERSONATGE

MÀRIUS DÍAZ
Psuc
Va ser alcalde de Badalona des del 1979 fins al 1983
Com es pro­du­eix la seva arri­bada a la política?
–«Mili­tava en el PSUC des del 1959. Era una militància força clan­des­tina.L'any 1979 jo tenia una forta acti­vi­tat pública ja que per­ta­nyia a diver­ses enti­tats de la ciu­tat, com ara l'Asso­ci­ació de Veïns del Cen­tre, el Cen­tre Excur­si­o­nista de Bada­lona...»
–Des d'aquí fa el salt a cap de llista.
«Em va pro­po­sar el par­tit, davant la meva sor­presa. De fet, d'entrada m'hi vaig negar perquè no tenia cap experiència i con­si­de­rava que hi havia gent que donava més el per­fil. Al final vaig accep­tar el repte, però con­fesso que estava con­vençut que aque­lla nit no gua­nyaríem.​Jo era una per­sona cone­guda a la ciu­tat perquè també vaig tenir una lli­bre­ria, però la gent no m'asso­ci­ava a un par­tit con­cret.»
En aque­lla lli­bre­ria es van ges­tar alguns movi­ments?–
«Hi fèiem reu­ni­ons clan­des­ti­nes i hi veníem lli­bres pro­hi­bits pel règim. Recordo l'assistència a les reu­ni­ons d'una jove­neta Pilar Rahola. Ales­ho­res era estu­di­ant, molt maca, i es ficava en tot.»
–Com es va ela­bo­rar la pri­mera llista?
–«La va fer el par­tit. No ho recordo com un procés difícil.»

–És cert que no era pas l'únic que creia que gua­nya­ria el PSC?
–«I tant que és cert. Prova d'això és que, durant molts mesos, a l'alcal­dia vam estar rebent car­tes de l'ales­ho­res res­pon­sa­ble de política muni­ci­pal del PSOE, Gui­llermo Gale­ote, que donava per fet que havien gua­nyat els seus.»
–Quins records guarda de la nit elec­to­ral?
–«Mai a l'Estat espa­nyol s'havia vis­cut una nit com aque­lla. Havíem superat qua­ranta anys de fran­quisme, i a sobre gua­nyem les elec­ci­ons a Bada­lona. Va ser una nit màgica, ino­bli­da­ble.Fins a les qua­tre de la mati­nada no es va saber el resul­tat final, però quan vaig cons­ta­tar una quin­zena de tau­les on gua­nyava el meu par­tit em vaig començar a fer il·lusi­ons.»
–Gua­nyen i pac­ten amb el PSC i CiU.
–«Enten­dre'ns no ens va supo­sar cap pro­blema. Només van que­dar fora del govern els dos regi­dors d'UCD.Érem un grup molt honest. El bé de la ciu­tat impe­rava per sobre de qual­se­vol altra cosa.​Era molt dife­rent al que veig ara, quan la gent s'enquista en la política. Algú els hau­ria de fer un curs d'hones­te­dat.»
–El pacte es va cui­nar d'una manera ràpida, però les rela­ci­ons entre el PSC i el PSUC o ICV, a Bada­lona, mai no han estat sen­zi­lles.
–«Són molt difícils. Amb Joan Blanch d'alcalde van ser nefas­tes. Va pac­tar amb CiU. Per­so­nal­ment, mai m'he entès amb el PSC, ni quan vaig ser alcalde.»
–Quina ciu­tat es va tro­bar quan va asso­lir l'alcal­dia?
–«Una ciu­tat on hi havia molta feina per fer. Durant el pri­mer man­dat vam fer vint-i-vuit esco­les i ins­ti­tuts, vam remo­de­lar la Ram­bla i, en defi­ni­tiva, vam tre­ba­llar moltíssim. L'hos­pi­tal de Can Ruti també el vam inau­gu­rar en aque­lla època.​Va ser un repte per­so­nal meu. Molta gent em deia que m'esta­ve­lla­ria perquè supo­sava molts diners i no els tindríem, però al final el vam obrir.»
–Quan­tes hores dedi­cava a la tasca d'alcalde?
–«A les vuit del matí arri­bava a l'ajun­ta­ment i mai no sabia a quina hora ple­ga­ria. Recordo que a les qua­tre de la tarda feia totes les fir­mes de docu­ments. Al prin­cipi hi havia un moment que ja no sabia si ens tocava cobrar o pagar. Tot ple­gat era com­pli­cat.»
–De quin pres­su­post dis­po­sa­ven?
–«El pri­mer any, 800 mili­ons de pes­se­tes. Vam tro­bar les arques bui­des i vam gra­tar diners allà on vam poder.»
–De quan va ser el seu pri­mer sou?
–«De 90.000 pes­se­tes. Hi havia fun­ci­o­na­ris que cobra­ven tres vega­des més que l'alcalde.»
–Quina va ser la pri­mera decisió que va pren­dre com a alcalde?
–«Una estona després que se celebrés el ple de cons­ti­tució del nou Ajun­ta­ment em vaig reu­nir amb uns veïns del car­rer Sagrada Família, a Llefià, que denun­ci­a­ven diver­sos des­per­fec­tes en els seus pisos.»
–Quin epi­sodi recorda d'aquells anys com el més polèmic?
–«Tinc gra­vat el dia que a mi i a alguns regi­dors ens va dete­nir la Policía Naci­o­nal perquè volíem posar en marxa la tele­visió local. Por­ta­ven una ordre judi­cial sig­nada per un jutge amb el qual havia estat sopant uns dies abans. Però l'adreça era incor­recta i no els van dei­xar entrar. Vaig amenaçar dient que si entra­ven per la força s'aten­gues­sin a les con­seqüències perquè els meus guàrdies esta­ven armats, cosa que era men­tida. Al final ens van dete­nir. A les onze de la nit, quan tor­nava a casa, vaig viure el moment més emo­ci­o­nant com a polític: milers de per­so­nes es van llançar al car­rer a espe­rar-me.»
–El van inten­tar sub­or­nar algun cop?
–«Un no, molts. Em van por­tar cai­xes, sobres... però sem­pre els retor­nava. Un dia va venir el direc­tor d'un banc a lliu­rar-me uns diners a canvi d'algun favor. Vaig fer cri­dar el secre­tari i l'inter­ven­tor de l'Ajun­ta­ment i, davant d'ells, els vam ingres­sar al compte dels Valors Inde­pen­dents i Auxi­li­ars del Pres­su­post, com si fos­sin d'un dona­tiu per a la ciu­tat.L'ope­ració es va repe­tir amb una altra per­sona que, ves per on, va aca­bar sent regi­dor d'un Ajun­ta­ment. Jo no he accep­tat mai cap regal. Ni una sim­ple ampo­lla de vi.»
–Es des­plaçava en cotxe ofi­cial?
–«El tenia, però jo també conduïa. El meu xofer, Miguel Gámez, va ser l'única per­sona que vaig triar a dit. Recordo el dia que vam anar ple­gats a Múrcia, a una reunió de la Fede­ración Española de Muni­ci­pios y Pro­vin­cias. Tots dos anàvem molt mudats i amb cor­bata. Quan vam arri­bar al lloc on se cele­brava la tro­bada va coin­ci­dir que jo anava al volant. Els orga­nit­za­dors van obrir la porta al meu xofer i li van fer tots els honors com si fos l'alcalde. Mai no he entès tants pro­to­cols i tan­tes històries.»
–Després de vostè, Bada­lona ha tin­gut tres alcal­des soci­a­lis­tes. Com valora la seva tasca?
–«Amb Joan Blanch no hi tinc res en comú, mai ens hem entès i mai hem estat amics. Maite Arqué no m'ha con­vençut com a política. De Jordi Serra, no en tinc opinió perquè mai no hi he par­lat.»
–La Bada­lona actual és la que vostè s'hau­ria ima­gi­nat l'any 1979?
–«Ni de bon tros. No tenim la Bada­lona que jo hau­ria vol­gut. Amb mi, Mon­ti­galà seria una zona indus­trial i tindríem una ciu­tat més ben estruc­tu­rada. També m'hau­ria agra­dat situar l'ajun­ta­ment a l'Illa Cen­tral.»


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.