La covid (ara sí) serà com una grip

Com serà la vuitena onada?

A hores d’ara ningú no dubta que, quan baixin les temperatures i augmentin les trobades en interiors, hi haurà un nou creixement del nombre de casos. També l’impulsarà la davallada de la protecció adquirida ja fa mesos amb vacunes o infeccions. La clau, doncs, és saber quina magnitud assolirà la propera onada i en quin moment es presentarà. “Si continua dominant la variant òmicron amb els subllinatges 4 i 5, hi haurà un augment de contagis, però el nivell de casos que requereixen hospitalització serà clarament menor que en les onades anteriors”, considera Magda Campins, investigadora en epidemiologia del Vall d’Hebron Institut de Recerca i presidenta del comitè científic assessor de covid-19 del govern.

“El virus ha anat canviant, però nosaltres també. La resposta inflamatòria que genera ara no té res a veure amb la del principi. En persones immunocompetents, ara la covid no passa de ser com una grip”, confirma Robert Güerri, cap de malalties infeccioses de l’Hospital del Mar. “Per tant –continua–, la clau de la temporada vinent serà protegir les persones immunodeprimides farmacològicament per alguna malaltia i les molt grans que tenen un sistema immune amb una resposta més feble.”

De fet, aquest és justament el perfil d’ingressats que ja s’ha vist en els hospitals els darrers sis mesos. “Quan arribarà aquesta onada, fa de mal dir, perquè depèn de molts factors, però no esperem canvis significatius fins entrat l’octubre”, diu Àlex Arenas, catedràtic de sistemes complexos de la Universitat Rovira i Virgili.

Quina immunitat tenim?

“Aquesta és una gran qüestió que no té una resposta clara”, admet Campins. Se sap que la resposta immune del cos va perdent força amb el pas dels mesos, però després de l’onada del juny el Departament de Salut no disposa de cap registre fiable sobre el volum de catalans amb la immunitat híbrida (vacuna i infecció), que és la més efectiva. Sí que consta que hi ha cap a 6,5 milions de persones amb algun vaccí administrat, el 84% de la població total.

Quin paper tindrà la grip?

El SARS-CoV-2 ha arraconat el virus de la grip i, per tant, fa dues temporades que no n’hi ha hagut una gran circulació. A l’hemisferi sud, que ara deixa enrere el clima hivernal, enguany sí que s’ha detectat una presència més intensa del virus gripal i una afectació en els pacients més intensa del que seria normal, segons explica el doctor Güerri.

“La nostra immunitat ha disminuït perquè no hi hem tingut contacte. Si enguany hi hagués una temporada de grip com les prepandèmiques, hi hauria un increment d’hospitalitzacions que podria complicar la tardor”, diu Campins.

Vacunes noves, quan i per a qui?

Alguns països ja van començar a repartir la quarta dosi durant la setena onada. Però aquí, després d’un cert debat sobre si era del tot convenient, es va decidir esperar per fer-ho un cop superat l’estiu, garantint que la protecció coincidís amb el moment en què el virus ho té millor per circular. Una decisió que s’ha demostrat encertada, i encara més tenint en compte que ara s’inocularan vacunes ja adaptades a la variant òmicron, per bé que als llinatges inicials i no exactament als que circulen ara.

Així, demà ja es començarà a administrar la quarta dosi a les persones de més edat que viuen en residències. Posteriorment s’inocularà als més grans de 80 anys i s’anirà baixant fins al llindar dels 60 anys. Per als menors d’aquesta edat, si no hi ha canvis, no hi haurà vaccí tret que tinguin alguna condició de risc que ho faci necessari. Si les vacunes de la grip arriben a temps, la idea del Departament de Salut és aprofitar i fer la doble vacunació en el mateix moment, una a cada braç.

Com ho patiran els sanitaris?

“Tot indica que als hospitals no hi haurà una explosió de casos; ho patiran més els companys de la primària”, pronostica el coordinador de covid de l’Hospital de Sant Pau, Pere Domingo. Els professionals dels CAP seran els encarregats de vacunar, d’atendre la simptomatologia, de controlar els pacients de més edat i de fer les baixes i altes dels que estiguin en edat laboral. Si tot va com s’espera, aquest cop l’impacte en l’entorn hospitalari no hauria de ser tan elevat per haver de desprogramar de nou l’activitat no urgent, com ja ha passat més d’una vegada.

El sistema està prou preparat?

Depèn d’on es posi el focus. En l’àmbit hospitalari, en principi sí: “Després de tantes onades sabem que els plans de contingència funcionen molt bé. La gestió més complicada és la dels recursos humans, però ens ho maneguem”, explica el doctor Güerri des de l’Hospital del Mar. Pel que fa als sistemes de quantificació de contagis i de seqüenciació del virus, els entesos tenen més dubtes: “Estem millor del que estàvem, però probablement s’hauria de reforçar més. El problema és que és una despesa no visible i costa que hi dediquin recursos.” En canvi, on és fàcil que hi hagi problemes és als CAP, que s’han reforçat amb nous perfils, com dietistes o psicòlegs, però que continuen amb dèficit de metges.

Què demanen els professionals?

“Estaria bé no tornar a col·lapsar el sistema per tràmits administratius d’altes i baixes que no requereixen estrictament un metge. La resta d’Europa ho té resolt amb les declaracions autoresponsables per un període de baixa curt. Aquí es va donar una solució puntual de baixa automatitzada que va ser útil, però la llei segueix dient que per obtenir la baixa i l’alta cal una visita presencial del metge. Ara que hi ha temps, estaria bé que el ministeri ho solucionés”, demana Jaume Sellarès, vicepresident del Col·legi de Metges. Com a director d’un CAP de Barcelona, el doctor Sellarès també té clar que si els professionals tinguessin més capacitat d’autogestió, el servei milloraria. “Seguim unes directrius úniques, però les necessitats a Badalona o a l’Hospitalet no són les del Priorat o l’Urgell. Si tinguéssim la capacitat d’organitzar els nostres propis recursos aniríem molt millor”, diu.

S’aixecaran les últimes mesures?

Ara mateix ja en queden ben poques. La més evident és l’ús de la mascareta al transport públic, que cada cop se segueix menys i està més qüestionada. En les darreres jornades ha crescut la pressió cap al Ministeri de Sanitat, amb el conseller Argimon al capdavant, per tal de “convertir l’obligació en recomanació”. És possible que els assessors de Carolina Darias ho aprovin en els pròxims dies. Amb tot, acceptant que el moment epidemiològic ho permet i que així s’evitarien tensions entre els passatgers, hi ha experts que no li troben sentit a fer-ho ara, un cop passat l’estiu: “És probable que d’aquí a un mes o dos s’hagi de tornar a posar, així que és millor no fer ballar el cap a la gent.” En canvi, la retirada de la mascareta als centres sanitaris o a les residències ni es planteja.

Podrem eliminar el virus?

Aquesta és la gran qüestió. El doctor Pere Domingo admet que és complicat, però encara confia en una darrera carta: les vacunes intranasals. “Bloquejarien el virus amb anticossos a les mucoses nasals i s’evitaria la infecció i la replicació”, diu, esperançat. En canvi, la doctora Campins té un discurs més resignat: “Ens hem de fer a la idea que el virus serà endèmic, com la grip, i amb sort es convertirà en estacional i només ens molestarà quan faci fred”, teoritza. Güerri tampoc és optimista: “Si el coronavirus desapareix serà perquè ens ha passat vint vegades per sobre i ja no té a qui infectar.”