Medi ambient

La biomassa escalfa 78 edificis municipals a la demarcació

Des del 2014, a les comarques de Girona han proliferat aquests tipus d’instal·lacions, incentivades per les subvencions de la Diputació

La generació d’energia tèrmica amb estella estalvia l’emissió de 6.062 tones de C02 l’any

L’este­lla estal­via 6.062 tones de C02 l’any, gràcies als equi­pa­ments de bio­massa que han pro­li­fe­rat en equi­pa­ments muni­ci­pals Les cal­de­res de bio­massa, ali­men­ta­des per este­lla de pro­xi­mi­tat, han pro­li­fe­rat a tota la demar­cació els dar­rers anys com a mitjà per escal­far aigua per a ús cale­fac­tor en edi­fi­cis muni­ci­pals.

En con­cret, les ins­tal·laci­ons de pro­pi­e­tat muni­ci­pal que dis­po­sen de cal­de­res de bio­massa ja són 78, totes habi­li­ta­des des de l’any 2014 cap aquí, tre­balls faci­li­tats per la línia de sub­venció oberta des de la Dipu­tació de Girona. Les xifres d’inversió a les comar­ques giro­ni­nes són defi­nitòries de l’empenta enfo­cada a la pro­li­fe­ració d’aquest tipus de plan­tes, feta amb fer­mesa i sota la moti­vació d’un per­cen­tatge de cons­trucció que ha fluc­tuat al llarg dels anys entre el 50 i el 75 per cent del cost total.

En vuit anys, s’han inver­tit, a tota la demar­cació, fins a 12,9 mili­ons d’euros per aixe­car pro­jec­tes de cons­trucció i ins­tal·lació de cal­de­res de bio­massa i de xar­xes de calor que abas­ten diver­sos equi­pa­ments muni­ci­pals pròxims. Molts són en equi­pa­ments esco­lars pro­pi­e­tat dels ajun­ta­ments, però també hi ha pave­llons espor­tius, bibli­o­te­ques, ajun­ta­ments i cen­tres d’atenció mèdica locals. Es fomenta la ins­tal·lació de cal­de­res de bio­massa i xar­xes de calor per con­tri­buir a reduir el con­sum de com­bus­ti­bles fòssils, per millo­rar l’eficiència energètica i per con­tri­buir a tenir bos­cos més cui­dats i pre­ve­nir, per tant, incen­dis fores­tals.

A par­tir del bui­datge de dades dels Pla d’Acció per a l’Ener­gia Sos­te­ni­ble (PAES), la Dipu­tació, que és qui impulsa, pro­mo­ci­ona i sub­ven­ci­ona aquest tipus d’equi­pa­ments, ha ela­bo­rat un estudi en què se sos­pesa la poten­ci­a­li­tat de les ins­tal·laci­ons de bio­massa a les comar­ques de Girona. A par­tir de l’ava­lu­ació tècnica del con­sum i la ubi­cació de 2.919 equi­pa­ments públics de la demar­cació, s’ha arri­bat a la con­clusió que uns 551 d’aquests equi­pa­ments superen els 40.000 kw/h per any de con­sum tèrmic i que n’hi ha 223 més en què el con­sum s’eleva als 100.000 kw/h l’any. L’anàlisi tècnica con­clou que els cen­tres edu­ca­tius són els tipus d’equi­pa­ments públics amb més poten­cial perquè la bio­massa esde­vin­gui fonts d’ener­gia tèrmica bàsica.

L’engi­nyera d’eficiència energètica del ser­vei de medi ambi­ent de la Dipu­tació, Remei Aldrich, apun­tava, en unes jor­na­des cele­bra­des a Dar­nius fa poc, que “convé tenir pre­sent la siner­gia dels edi­fi­cis amb cal­de­res de bio­massa amb altres equi­pa­ments pròxims”. Per això, molts dels pro­jec­tes impul­sats a través de les sub­ven­ci­ons de la Dipu­tació són xar­xes de calor que abas­ten diver­sos edi­fi­cis muni­ci­pals, sovint con­ti­gus.

Des de l’any 2015, la Dipu­tació ha sub­ven­ci­o­nat la gran majo­ria de les 78 cal­de­res de bio­massa i xar­xes de calor que s’han ins­tal·lat a la demar­cació. L’ens supra­mu­ni­ci­pal, a més, al llarg d’aquest temps, ha donat suport tècnic i jurídic, a través del Pla de Ser­veis per a la Tran­sició Energètica i l’Acció Climàtica, als ajun­ta­ments que van deci­dir apos­tar per l’ener­gia tèrmica que gene­ren les cal­de­res de bio­massa ali­men­ta­des per este­lla. En el període 2015-2019, el pro­jecte euro­peu Hori­zon 2020 també va donar suport a les ini­ci­a­ti­ves.

Cinc, aquest 2022

Aquest any 2022, hi ha pre­vist que es com­ple­tin cinc pro­jec­tes. A Quart, s’ins­tal·la un cal­dera de bio­massa per ali­men­tar l’escola, el pavelló i el cen­tre cívic, amb un cost de 173.863 euros. També s’ins­tal·la a Espi­nel­ves un cal­dera de bio­massa que ha d’assor­tir la sala poli­va­lent. El cost d’aquesta ins­tal·lació és de 92.143 euros. La ter­cera de les pre­vis­tes per a aquest any és la de Mas­sa­nes. Es tracta d’una cal­dera de bio­massa i una xarxa de calor per a l’ajun­ta­ment i el local social i l’edi­fici Serafí Mongé. El cost és de 79.860 euros. A Sant Joan de les Aba­des­ses, es fa una cal­dera de bio­massa per a la Casa de l’Ermità, amb un cost de 139.150 euros, men­tre que a Pala­fru­gell s’amplia la xarxa de bio­massa al pavelló de hoquei i a l’estadi Josep Pla i Arbonès. Hi ha cal­de­res de bio­massa a Aigua­viva, Amer, Arbúcies, Begur, Besalú, Bor­dils, Breda, Cal­des, Calonge, Camp­devànol, Cassà, Celrà, Dar­nius, Espo­lla, Figue­res, Fon­ta­nals i Font­co­berta, Gar­rigàs, Girona, Hos­tal­ric, la Jon­quera, Bon­matí, Sant Llo­renç de la Muga, Santa Coloma de Far­ners, Set­ca­ses, Vidre­res, Vila­bla­reix, Vila­de­muls, Vila­lloga, Vilobí, Vila­drau, Osor, Sant Jaume de Lli­erca, Serinyà, Sant Joan les Fonts, Olot, Bol­vir i la Cellera.

LES XIFRES

5
instal·lacions
són les que estan previstes que quedin completades aquest matiex any 2022.

LES FRASES

30
llocs de treball
són els que es calcula que genera aquestes instal·lacions de manera directa i indirecta.
16.449
hectàrees
és la superfície de bosc que es gestiona per a poder obtenir l’estella per alimentar les calderes.
L’estella es busca de proximitat. Tenim la voluntat que es tregui dels boscos propers, municipals en molts casos
Hi ha un estalvi que pot oscil·lar entre el 15 i 20 %. Es fonamenta que siguis el propietari de la teva energia
Lluís Amat
DIPUTAT DE MEDI AMBIENT

Un centre logístic per al Puig de les Basses

El mes de juliol passat, les conselleres de Justícia, Lourdes Ciuró, i d’Acció Climàtica, Teresa Jordà, van presentar a Figueres un projecte de centre logístic de biomassa que ha d’aixecar-se a la banda oest del centre penitenciari del Puig de les Basses, al perímetre del centre.

Es tracta d’un complex integral que estarà finançat per la Generalitat i que comportarà tot el procés, des del tractament per convertir la fusta en estella fins a les calderes, que assortiran de calor tot el centre penitenciari en un futur. Ocuparà una superfície de 8.000 m² que es destinarà, majoritàriament, a l’assecatge de fusta, que es portarà d’altres llocs. La planta també tindrà una àrea de producció d’estella i d’aigua calenta de 300 m², on instal·laran una estelladora, el garbell, el dipòsit d’estella i la sala de calderes per produir aigua calenta.

De la planta de biomassa sortiran les canonades que aniran connectades a l’edifici de les instal·lacions de la presó, que és on es troben els acumuladors que rebran l’aigua calenta de les calderes situades al centre logístic. L’aigua calenta servirà per abastir d’aigua sanitària i per a la calefacció del centre penitenciari. A la planta de generació de biomassa també hi haurà un espai de 120 m² on es farà la formació especialitzada als interns que hi treballaran.

El cost de la planta serà de 4,3 milions d’euros i l’assumirà el Departament d’Acció Climàtica, en concret del fons climàtic que es nodreix de la recaptació de l’impost sobre les emissions de CO2 de vehicles.

L’estella de quilòmetre 0 com a font d’energia

Joan Puntí

Les xifres globals són clares i consistents: els 78 projectes impulsats al llarg d’aquests anys (2014-2022) que han tingut un cost de 12,9 milions d’euros tenen una producció tèrmica de biomassa, és a dir, aigua tèrmica feta amb biomassa, de 22.831 megavats/hora per any i el consum d’estella és de quilòmetre 0. El diputat de medi ambient de la Diputació, Lluís Amat, remarcava aquest aspecte: “L’estella es busca de proximitat. La voluntat màxima és que es tregui dels boscos propers, municipals en molts casos. D’aquí s’assorteix les calderes que generen energia per als equipaments. Fomenta l’economia circular.”

Amat destaca alguns dels avantatges que veuen els ajuntaments en aquests tipus de projectes: “Per exemple, hi ha un estalvi que pot oscil·lar entre el 15 i 20 %. Però també es fonamenta que siguis el propietari de la teva energia, que no depenguis de grans multinacionals.” La quantitat d’estella consumida en un sol any per alimentar aquestes 78 instal·lacions és de 6.579 tones provinents de la gestió de 16.449 hectàrees de bosc. L’estalvi d’emissions de CO2 xifrades en tones anuals és de 6.020.

Aquestes plantes de biomassa generen, segons expliquen des de la Diputació, fins a 30 llocs de treball, entre els directes i els indirectes. Es tracta de feines lligades a les feines que es fan al bosc –colles a muntanya treballant– i al tractament per obtenir l’estella, en les empreses que s’hi dediquen.

Des de la Diputació també es fa un seguiment dels contractes per tal de mantenir l’alta qualitat de les instal·lacions i l’operativitat. Es procura que l’estella sigui d’alta qualitat i que tingui la humitat adequada perquè sigui eficient.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Els nostres subscriptors llegeixen sense anuncis.

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia