Administracions

Ports clou la temporada amb més creuers a la Costa Brava

Palamós, amb 56 escales des de l’abril, supera el millor registre, tot i que el volum de passatgers transportats, 48.645, disminueix respecte del 2019

Sumant-hi l’activitat a Roses, els dos ports gironins superen 50.000 creueristes

El vai­xell de cre­uer Seven Seas Splen­dor, amb la seva pri­mera visita al port de Palamós, va tan­car ahir la tem­po­rada cre­ue­rista a la Costa Brava. Trans­por­tava 670 pas­sat­gers, que han dei­xat el balanç glo­bal –amb els 1.660 viat­gers que han pas­sat pel port de Roses des de la pri­ma­vera– en 50.307 visi­tants. Són encara un 11% menys res­pecte del dar­rer regis­tre pre­pandèmic, del 2019, però el balanç del direc­tor de Ports de la Gene­ra­li­tat, Pere Vila, és “molt satis­fac­tori”, ja que les 63 esca­les que han aglu­ti­nat entre tots dos ports supo­sen un 26% més res­pecte a les dades de fa tres anys.

La pre­visió ini­cial era encara una mica supe­ri­ors, amb 66 esca­les, tot i que tres van aca­bar des­pro­gra­ma­des per les con­di­ci­ons mete­o­rològiques o can­vis de rutes. Pel que fa al pas­satge, tot i haver recu­lat una mica res­pecte al 2019, bona part de la dava­llada s’atri­bu­eix sobre­tot a la menor ocu­pació dels vai­xells de cre­uer a prin­cipi de tem­po­rada, men­tre que els per­cen­tat­ges s’han recu­pe­rat a l’estiu i en el tram final.

Més ope­ra­do­res

Els dos ports de la Costa Brava han rebut con­jun­ta­ment 15 línies de cre­uers, una xifra que suposa cinc més que el 2019 i un nou rècord per a la Costa Brava, ja que fins ara la quan­ti­tat màxima eren 13. De les 15 línies de cre­uer, un 73% són de gamma alta. Dues de les línies estratègiques de Costa Brava Cruise Ports són “cap­tar noves com­pa­nyies per diver­si­fi­car el seg­ment de cre­uers i, en paral·lel, fide­lit­zar les com­pa­nyies perquè repe­tei­xen visi­tes i les ampliïn amb vai­xells de la seva flota”.

Pel que fa a la pro­cedència dels pas­sat­gers, un 56% venen del Regne Unit; un 20%, d’Amèrica del Nord; un 9%, d’Ale­ma­nya; un 5%, de França; un 3%, del Canadà i Irlanda; un 2%, de Bèlgica i Austràlia, i un 4%, d’altres naci­o­na­li­tats.

Les excur­si­ons més sol·lici­ta­des pels turis­tes de cre­uer han estat Pals, Pera­ta­llada i Púbol; Girona, Platja d’Aro, Figue­res, Tossa de Mar, Empu­ri­a­brava i Begur. Alguns turis­tes han llo­gat bici­cle­tes elèctri­ques per visi­tar Cale­lla de Pala­fru­gell o vies ver­des de l’entorn. Però ahir Keith i Jane Tay­lor, una pare­lla britànica de New­castle, des­ta­ca­ven que ja gau­dien sim­ple­ment fent una pas­se­jada per Palamós i tre­pit­jant ter­ri­tori, per no con­su­mir les hores a terra “tan­cats en un autobús”.

L’impacte econòmic esti­mat de l’acti­vi­tat dels cre­uers el 2022 al ter­ri­tori ha estat de 4,8 mili­ons, cal­cu­lat segons un estudi de l’Asso­ci­ació Inter­na­ci­o­nal de Línies de Cre­uers (CLIA), que cal­cula que cada pas­sat­ger que desem­barca gasta una mit­jana de 90 euros. A més, s’hi han afe­git 6 euros per pas­sat­ger, per la des­pesa vin­cu­lada al vai­xell en con­cepte de ser­veis por­tu­a­ris.

Pers­pec­ti­ves de futur

Per l’any vinent, comp­ten amb noves com­pa­nyies que encara facin créixer una mica més el ven­tall d’oferta, i més encara el 2024, arran de l’impacte posi­tiu de l’assem­blea de Med­Cruise que a la pri­ma­vera es va cele­brar a la Costa Brava.

No obs­tant això, l’objec­tiu és con­so­li­dar xifres i incre­men­tar esca­les en el seg­ment del luxe –vai­xells amb menys capa­ci­tat però amb més expec­ta­tiva de des­pesa per càpita–, i ja no tant pel que fa a volum total de pas­satge.

LA XIFRA

50.307
creueristes
han passat aquest any pels ports de Palamós i Roses, que retornen a nivells d’activitat del 2019.

Un 90% dels vaixells d’enguany ja són híbrids i cal electrificar els ports

Dels 63 vaixells de creuer que han visitat els ports de Palamós i Roses, el 90% funcionen amb motors híbrids (electricitat i dièsel), en línia de l’estratègia de les companyies de creuers que treballen perquè cada cop els vaixells siguin més sostenibles i d’acord amb els objectius de l’administració portuària de treballar per una activitat mediambientalment més sostenible.

El president de Ports de la Generalitat, Pere Vila, destacava l’“aposta per la descarbonització” conjuntament amb les navilieres que operen en el negoci, i l’“esforç per electrificar els ports”, que ja preveuen en els pressupostos dels pròxims plans d’inversions, prioritàriament als ports que acullen vaixells de creuer –Palamós, Roses i el de la Ràpita, a les Terres de l’Ebre.

Els projectes, però, encara estan en fase d’estudi, i Vila destacava la dificultat d’abastir un gran vaixell de creuer, amb centenars de cabines de pernoctació i serveis, per als quals caldria “una petita central elèctrica”, inscrita en un espai ja prou ajustat del moll i on de vegades conviuen vaixells de passatgers amb l’activitat comercial de càrrega i descàrrega de mercaderies. Però és una aposta de futur. Fonts de Ports destacaven que moltes companyies ja planegen solucions i innovacions tecnològiques perquè els vaixells no depenguin de la crema de dièsel o fuel per alimentar generadors elèctrics, un dels factors que han alimentat l’oposició social als creuers en el context de reducció d’emissions.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia