Cerquen una opció alternativa a Solius
Per Peraire, encara hi ha marge per mantenir en servei l’abocador, però limitat
El Consell estudia una nova ubicació
El buidatge de Vacamorta és la gran operació que l’Agència de Residus de Catalunya té ara mateix sobre la taula, però a la mateixa comarca del Baix Empordà té un altre problema sobre la taula, que és el futur de l’abocador de Solius. L’última sentència del Tribunal Suprem, que confirmava la del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) i desestimava els últims recursos del consorci municipal i la concessionària GBI, mantenia el 16 de novembre que l’activitat d’abocament de residus s’havia d’acabar en un màxim de 30 dies, com manava el tribunal català. Segons els opositors al dipòsit, s’aturava el recorregut de possibles apel·lacions, però ahir el director de l’ARC, Isaac Peraire, explicava que els serveis jurídics encara tenen marge per intentar mantenir l’activitat a través de nous recursos, però que cal anar cercant-hi una alternativa, i comarcal.
Mapa complex
El recurs de Solius, impulsat de manera legal per una mancomunitat integrada per Llagostera, Santa Cristina, Sant Feliu de Guíxols, Castell-Platja d’Aro i Calonge i Sant Antoni el 1987, havia prestat servei a bona part de la comarca fins al 2014, quan els municipis aliens van centrar els abocaments a la planta de triatge de Lloret. Seria una possible alternativa, però per Peraire, provisional, ja que la nova estratègia pretén, a banda de reduir la fracció resta, escurçar els desplaçaments. I a la comarca, ara mateix, no hi ha cap alternativa viable.
Moviments comarcals
Fonts del Consell Comarcal baix-empordanès explicaven que han encarregat un estudi per cercar possibles alternatives, que es basarien a mantenir a Solius infraestructures com ara la planta d’orgànica existent –que es podria potenciar millorada– amb alternatives per a l’abocament, però sense avançar-ne encara ubicacions possibles.
Caldrà debat, en el si del consell d’alcaldes. Tot i que ara mateix sigui incòmode a cinc mesos de les municipals, i en una comarca amb moltes hectàrees incloses en els PEIN de les Gavarres, l’Ardenya, Muntanyes de Begur i el Montgrí, a més del Baix Ter, i la resta densament urbanitzada o poblada, sobretot al litoral. Però que hauran d’acordar per estalviar quilòmetres als camions i amb el risc que la clausura de Solius faci apujar la factura municipal als cinc municipis afectats.
