Reciclatge estancat
En la darrera dècada s’ha passat de reciclar el 40% dels residus al 46,6%
Es consolida l’aposta dels municipis per models com el porta a porta per arribar a l’objectiu de la UE de reciclar almenys el 55% dels residus el 2025
El reciclatge a Catalunya està estancat, i és a molta distància de referents europeus com Alemanya, que té una taxa de reciclatge del 80%. La recollida selectiva al Principat va arribar el 2021 al 46,63% del total de residus, encara lluny de l’objectiu de la UE per al 2025 d’arribar al 55%. Per avançar en el reciclatge, s’estan adoptant nous models, com el porta a porta o els contenidors intel·ligents (tancats). Amb aquests sistemes més personalitzats, s’espera reciclar més i millor.
L’any 2010 es van reciclar el 40,5% dels residus del país. És a dir, en 11 anys s’ha avançat un 6% en el reciclatge (46,6%). A l’Estat, la taxa de reciclatge és encara inferior: el 35%. Aquest ritme és insuficient i, per això, les administracions estan actuant. Diversos municipis estan canviant els sistemes de recollida de brossa, assessorats tècnicament per l’Agència de Residus de Catalunya (ARC), que vol impulsar el reciclatge. El seu director, Isaac Peraire, assevera que és l’hora de les grans ciutats: en concret, els 20 municipis més poblats que tenen 4 milions d’habitants, que implica la regió metropolitana. Un salt endavant aquí seria significatiu. De moment, 303 municipis ja han aplicat el porta a porta, cosa que “ha permès millorar dades”, però encara ha de venir l’empenta clau. “Si hi sumem les grans ciutats arribarem al 55% de residus reciclats”, diu Peraire, tot i que es vol anar més enllà. Manlleu, de 20.000 habitants, i Ripollet, de 40.000, ja estan aplicant el porta a porta. També els barris barcelonins de Sarrià i Sant Andreu, i zones de Manresa i Mataró. El Barcelonès té una taxa de reciclatge del 37% i el Baix Llobregat, del 42%. La comarca amb pitjors xifres és la Cerdanya, amb un 28%, empesa a actuar. En canvi, la Conca de Barberà té una taxa de reciclatge del 80%: hi va arribar canviant el sistema de recollida convencional pel porta a porta i els contenidors tancats. Van deixar d’estar estancats en la taxa del 50% el 2018 per enfilar-se al 80% actualment.
Models adaptables
Canviar de model té un cost, però fa augmentar l’eficiència en la recollida selectiva. També cal tenir en compte les diferents realitats dels municipis, tot i que Peraire assegura que el model porta a porta “és el que dona millors resultats” i “es pot aplicar en tots els municipis perquè és perfectament adaptable”. Hi afegeix que “també va molt bé el sistema de contenidors intel·ligents”, que és “un gran complement al porta a porta”. És a dir, “els models mixtos donen bons resultats”.
Ara bé, cada municipi és diferent i, malgrat que models d’Europa siguin referents, “s’han d’aplicar quirúrgicament en cada cas: per nombre d’habitants, característiques urbanístiques, etcètera”. En tot cas, s’aposta per individualitzar la recollida d’escombraries: el director de l’ARC ho justifica adduint que augmenta el reciclatge i contribueix a una “fiscalitat justa”. Diu que recollir la brossa té un cost: qui ho faci malament, haurà de pagar més. Així, es beneficia els bons recicladors, que no han de pagar els plats trencats, i s’esperona aquells que no ho fan prou bé per millorar.
De tota manera, el catedràtic en psicologia social i ambiental de la UB Enric Pol Urrutia, que és expert en gestió de residus, assegura que l’aplicació de models com el porta a porta i contenidors intel·ligents comporta problemes pel tarannà predominant en un indret concret. “Als Països Baixos, com que tenen el concepte estricte de seguiment de la norma, els contenidors tancats funcionen, però aquí som menys estrictes: o ho adaptem a la cultura que tenim o la intentem canviar, cosa molt difícil per a canvis immediats”, relata. Alhora, explica que “no és el mateix aplicar un porta a porta en un poble petit de cases que en una ciutat plural de gran trànsit en què hi ha moltes famílies per cada porta”. “En una gran ciutat d’aquí és molt difícil que pugui funcionar el porta a porta” generalitzat, mentre que, “si hi ha una zona de cases unifamiliars, sí que es pot fer bé, com a les ciutats nòrdiques”, que tenen una estructura de cases. És a dir, segons Pol, el que funciona en un barri pot no funcionar en un altre, per les característiques urbanístiques o per les dinàmiques econòmiques i socials imperants.
En indrets com el barri barceloní de Sant Andreu del Palomar, els veïns s’han queixat diverses vegades per la brutícia generada per la brossa, de vegades acumulada al carrer perquè no s’ha llençat la matèria que toca. L’incivisme d’alguns també és recurrent. Aquests són alguns dels maldecaps en grans ciutats.
Una nova iniciativa que podria funcionar és la recollida incentivada (no prevista pas per l’administració catalana). Enric Pol exposa que el sistema, força implantat a Alemanya per a diversos envasos, va reeixir en una prova pilot de la UAB entre estudiants universitaris, que havien de retornar ampolles. “El fet de generar un cert ingrés va funcionar”, ja que “en determinats contextos els pot anar bé”.
D’altra banda, les tècniques que s’empren per recollir la brossa i permetre’n un nou ús van canviant, segons la tecnologia. “Parlem de les millors tècniques disponibles per al reciclatge actualment”, sosté el director de l’ARC, Isaac Peraire. Per aquest motiu, “fem inversió en recerca i desenvolupament [R+D]: estem oberts a noves tècniques i hem d’anar evolucionant”. Per fomentar la recollida selectiva als municipis, l’ARC hi va destinar 22 milions el 2022, i aquest any s’hi afegiran 10 milions més.
Tenint clar que és la tecnologia el que marca el tipus de recollida selectiva, Enric Pol afirma que “l’actual sistema implica una tecnologia complicada per al ciutadà perquè sempre hi ha hagut elements que generen confusió que no faciliten la recollida com voldríem”. Diu que “amb la tecnologia que tenim és el millor que podem fer, però es fa una comunicació massa categòrica i cal deixar clar que si la tecnologia avança canviarem la manera de separar els residus”. Defensa que cal desmentir mites i llegendes falses sobre el reciclatge amb transparència i claredat comunicativa, explicant els processos i deixant sempre la porta oberta a la innovació.
Conscienciació i model
La rellevància de conscienciació als ciutadans no ha variat, però com assegura Peraire, volen “deixar clar que no només depèn de la ciutadania, també de l’eficiència dels sistemes que s’implementin i de la indústria”. A més, recorda que “el millor és el residu que no es genera”, que és la primera baula de la cadena.
Enguany justament fa 10 anys de l’anunci d’“Envàs, on vas?”, que va suposar un canvi important per a les campanyes de comunicació del reciclatge. Aquest anunci per promoure el reciclatge i amb una correcta separació va quedar al cap de molts catalans i, per això, la Generalitat ha fet un anunci per commemorar-ho, seguint amb el mateix tarannà i peticions. Però, més enllà de la conscienciació, el catedràtic de la UB Enric Pol adverteix que, si bé “la gent tendeix a fer-ho tan bé com pot, cal tenir en compte fins a on està disposada a arribar i trobar l’equilibri entre les exigències i les possibilitats”. “El problema és que cal entendre que som persones i grups socials i hi ha un cert desajustament que pot generar un sobreesforç excessiu” i això implica que no tot funcioni com es preveu. També indica que cal revisar constantment les polítiques de recollida per millorar, si bé desconeix si s’arribarà a temps de complir l’objectiu de la UE de taxa de reciclatge, del 55% el 2025. De fet, l’objectiu augmenta fins al 60% el 2030 i fins al 65% el 2035. Caldrà veure si el canvi de model de reciclatge triomfa amb les fites immediates.
LES XIFRES
El camí cap a l’economia circular
Mesures com ara l’impost al plàstic d’un sol ús, que ha entrat en vigor aquest any, pretenen reduir aquests residus, que taquen el mar: només a l’Estat, hi acaben 126 tones a l’any. Alhora, vol fomentar els productes a granel, que hauran de suposar un 20% de les grans superfícies. A la reducció dels residus, s’hi afegeix la millora del reciclatge i el reaprofitament. El director de l’Agència de Residus de Catalunya, Isaac Periare, constata que el 84% dels residus són potencialment reciclables i posa l’accent en la correcta separació, sense oblidar la segona vida que han de tenir: “Hem de passar del comprar, usar i llençar (economia lineal) a una economia circular.” Actualment, el 12,8% dels recursos a Europa són d’origen reciclat. A l’Estat és un 11,2%, mentre que als Països Baixos, un 30%. El marge per millorar la circularitat és gran i cal implicar-hi la indústria. Peraire relata que es pot millorar en la circularitat de la matèria orgànica: s’ha invertit en plantes de compostatge i en normatives per als productes. Alhora, els avenços tecnològics permeten admetre les bosses de plàstic al contenidor groc (abans només reservat als envasos). El catedràtic de la UB Enric Pol sosté que la part que va al rebuig depèn de la tecnologia que tenim i això determina si es pot recuperar quelcom “ni que sigui per valoració energètica del rebuig” (incineració per fer energia). Però Pol també critica el model de societat “que ens fa consumir més i generar més rebuig”.