Contra la “criminalització” dels patinets elèctrics
Els conductors exigeixen que l’ATM deixi de prohibir accedir amb aquests vehicles al transport públic
Es concentren a Barcelona per reclamar una regulació justa i proporcionada
“Vull denunciar la patinetfòbia que s’ha instal·lat en la societat. És cert que ha explotat la bateria d’un patinet elèctric, però també ho és que n’hi ha 50.000 més que no exploten. També es produeixen 8.000 intoxicacions alimentàries cada any i no per això es prohibeix el menjar.” El paral·lelisme és de Sergi Cuevas, un dels centenars d’usuaris de patinets elèctrics que, ahir, es van concentrar davant l’estació de Sants de Barcelona per exigir que l’Autoritat del Transport Metropolità (ATM) es faci enrere i deixi de prohibir l’entrada d’aquests vehicles de mobilitat personal (és com s’anomenen tècnicament) al transport públic.
La mesura que ha pres l’ATM durant sis mesos, mentre elabora una normativa específica per a aquest mitjà de transport, cada dia més popular, ha indignat els qui el fan servir. Se senten assenyalats, perseguits i, com relata Marissa Boncompte, professora de 55 anys, fins i tot “criminalitzats”. “Hem de fixar-nos en el conductor i no en el tipus de vehicle. De conductors irresponsables, n’hi ha a tot arreu, també al volant d’un cotxe, una bicicleta, una moto o un autobús”, reflexiona. Com tota la resta de concentrats ahir a a la capital catalana, Boncompte deixa clar que els usuaris de patinets elèctrics són els primers que volen que es persegueixin els comportaments incívics i perillosos. “Aquest mateix matí, m’han passat per davant dos patinets petits conduïts per gent molt jove que s’han saltat el semàfor en vermell. Fa molta ràbia, però encara més que ens posin a tots al mateix sac.”
Opció que va a l’alça
Segons les dades de l’Associació Catalana de Monocicles Elèctrics, un de cada deu catalans ja fa servir el patinet elèctric per desplaçar-se. Com va recordar ahir el president d’aquesta entitat, Òscar Alonso, és un mitjà de transport ecològic que s’ha convertit per a molts en una “eina indispensable”. Ho és per a Alexander Morales, de 20 anys, que, combinant-lo amb el tren, el fa servir per anar a estudiar perquè és un mitjà de transport molt econòmic, i també per a Sergi Cuevas, de 36, que combina Rodalies i patinet per anar a treballar. “Ara, hi aniré amb bicicleta, però només aguantaré dos mesos: el camí fa pendent i entro a les 3 de la tarda. Amb calor és insostenible.”
Al costat de Cuevas hi ha un vigilant de seguretat que, al febrer, haurà de tornar a agafar el cotxe: “Visc a Manresa, agafo el tren fins a la Meridiana de Barcelona i vaig a la feina amb patinet, perquè el transport públic nocturn té molt mala connexió i no es compleixen els horaris.” Té fins i tot assegurança i, com molts dels concentrats, veuria bé que s’obligués tots els usuaris a contractar-la. No s’oposen a una regulació; només exigeixen que sigui “justa” i “proporcionada”.
Reclamen que se’ls escolti
“Pot explotar la bateria d’una bicicleta, d’un mòbil o d’un portàtil. Hem d’observar més de prop el liti i fer recerca per poder garantir la seguretat de totes les bateries”, indicava, ahir, Òscar Alonso, president de l’Associació Catalana de Monocicles Elèctrics. A banda que s’anul·li la prohibició de l’ATM, l’entitat vol que s’agilitzi la constitució del comitè d’estudi i que s’hi incorporin experts de l’associació. “No som un problema, som la solució”, van reiterar ahir.
