Societat

Patrimoni

Campanes estimades

A petició dels veïns, l’Ajuntament de Mieres ha reparat el mecanisme del toc del cloquer de l’església de Sant Pere

No sonava des de feia mig any i ho trobaven a faltar

Hi ha pobles i ciutats on el so de les campanes ha generat la queixa de veïns o clients d’hotels perquè els molesta, sobretot a la nit. A vegades s’ha anat a judici i tot. A Mieres ha passat just a l’inrevés. El cloquer de l’església de Sant Pere, que domina la silueta del poble, havia deixat de sonar ara fa mig any i, per a molts veïns, això era una pèrdua del seu dia a dia, de tan habituats que estaven al seu so. Aquest sentiment va arribar a l’Ajuntament i com que el temple és propietat del Bisbat es van fer gestions amb la Casa Carles, però no se’n va obtenir cap compromís. “Vam tenir clar que o ho arranjàvem nosaltres o no tindríem campanes mai més”, va manifestar ahir a aquest diari l’alcalde, Enric Domènech, molest amb les autoritats eclesiàstiques perquè no s’havien responsabilitat de la reparació, tal com els pertocava. És probable que no s’hagués arribat a aquesta situació si al poble hi anés regularment el capellà que havien tingut fins fa poc, perquè era un bon intermediari entre el consistori i el Bisbat. “Però des de la covid no el tenim i la relació amb el Bisbat és complexa”, diu Domènec. “En fi, entenem que és un patrimoni immaterial de Mieres i que calia recuperar-ho”, argumenta l’alcalde, resignat. La reparació de l’avaria –en el mecanisme automàtic que activa els tocs– ha costat 3.500 euros, una quantitat que per a un poble petit com aquest no és menudalla.

En aquesta església que presideix el poble, hi ha cinc campanes, foses entre el segle XVI i l’any 2001, quatre de les quals, a can Barberí, i una altra, a la foneria Miquel Coromina. Les principals, destinades als sons festius i cerimonials, van ser batejades amb els noms dels sants Martí i Pere i de Maria Immaculada. Les altres dues són les que marquen els quarts i les hores. El seu so no està protegit amb cap ordenança municipal com s’ha hagut de fer en algun lloc i segurament no cal: pel que s’ha comprovat, l’estima que li tenen els mierencs és un blindatge potent.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

La ronda de Dalt, una ferida que supura

Barcelona
Agustí Cortés
Bisbe de Sant Feliu de Llobregat

“Quan es va fer la partició, aquí no hi havia res que pogués ser un bisbat”

Barcelona
Oscar Palomino i Joan Hernàndez
Portaveus de Millorem Barcelona

“Si no tapen la ronda del Mig, farem talls quan torni el Barça”

Barcelona

“Per què no fan primer el tram més perjudicial per a la salut?”

Barcelona

“No volem una paret amb plantes”

Barcelona
GIRONA

Girona busca l’equilibri entre l’auge ciclista i els veïns

GIRONA
opinió

La ronda de Dalt i la ciutat construïda

Arquitecta en cap de l’Ajuntament de Barcelona
Olot

Recullen firmes per preservar l’únic espai verd del Montsacopa

Olot

El CCM diu que s’ha estalviat 2,11 milions d’electricitat des del 2021 pel sanejament d’aigües

Mataró