“El cos em demana que comenci la festa”

No, nooo! No sento cap pressió! Soc una persona molt alegre i crec que no em costarà gens fer-ho. Ara ja només tinc ganes de sortir al carrer, a gaudir de tota la feina que hem fet, a fer passar una bona estona a la colla i tota la gent que ens vindrà a veure, a transmetre tota l’alegria que porto a dins... Ara hem de sortir a ballar i a donar-ho tot. Em fa tanta il·lusió que estic comptant les hores.

Per mi ho és tot! El carnaval de Sitges em va salvar la vida. Jo vaig arribar a la colla Brisa Tropical l’any 2008, gràcies a una amiga, quan travessava un moment molt difícil i crític de la meva vida. Faltaven només dues setmanes per a la rua i no sabia ni si podria tenir vestit. Finalment, vaig tenir vestit i em vaig haver d’aprendre totes les coreografies en només dos assajos, però quan vaig sortir a la rua em va tocar anar sobre la carrossa i allò, per mi, va ser millor que qualsevol medicina... Va ser un abans i un després. Des d’aleshores no he deixat la colla. A partir del tercer any ja em vaig fer càrrec de les coreografies i després vaig assumir tasques d’organització amb Belén Torrents, que és la cap de colla. I, aquest any que la colla fa el 25è aniversari, poder ser la Reina és un regal.

El carnaval de Vilanova i el de Sitges són dos conceptes diferents. A Sitges la rua és l’essència del carnaval, els lluentons, les plomes... Però també hi ha curiositats com ara la cursa de llits. Jo no crec que hi hagi cap altre lloc del país on es faci una activitat com la cursa de llits de Sitges [riu]. Però, a més, a la nostra colla som una família. Sempre hi ha gent que entra i surt, alguns que venen a provar i ho deixen, i d’altres que tornen. Però hi ha una base de gent que som més que una colla.

Nosaltres, des de la colla, vam començar a parlar de presentar un projecte per portar la Reina del Carnaval la nit de la Rua de l’Extermini de l’any passat. L’endemà ja ens vam començar a animar i a preguntar com ho havíem de fer i, finalment, al maig vam presentar el projecte conjunt amb la colla 1,2,3, que porten el rei Carnestoltes, tot i que hem treballat conjuntament la temàtica i l’espectacle.

Aquest any, l’espectacle està basat en dos teatres operístics que van patir incendis devastadors: el Teatre La Fenice de Venècia i el Liceu de Barcelona. El rei Carnestoltes i el seu seguici representaran el Teatre La Fenice i nosaltres, el Liceu. El tema es va triar a partir de diferents propostes que es van fer des de les dues colles i vam arribar a aquesta idea, que era la més ben valorada per les dues entitats. Però no hem parat de treballar. Primer, per preparar la proposta que vam presentar al maig i des d’aleshores, per preparar el que ja podreu veure a partir de demà.

No. És veritat que sortim a passar-ho bé, però hem d’assajar, hem de garantir que les coreografies lluiran, que els vestits i el maquillatge lluiran, i això només es pot fer organitzant bé les coses. Per això, ens repartim la feina en comissions per triar les músiques, el maquillatge, els vestits, les coreografies... I aquest any hem fet tots els vestits nosaltres, i hem fet totes les coreografies noves, excepte dues que són històriques de la colla. Per això, és important tenir en compte que a la colla hi ha persones com la Belén, la Patri, la Maribel, la Susi, la Cristina o en Juan Carlos que fan una tasca importantíssima. Només els puc estar agraïda.

Jo crec que aquest any hi haurà molta gent. Tothom té moltes ganes de viure la festa com s’havia fet sempre. I nosaltres hem muntat un projecte amb un gran espectacle. El nostre projecte és molt ambiciós i això, en algun moment, et genera algunes inseguretats, però després de la gala Drag Queen de diumenge, i de veure la reacció de la gent, creiem que tot anirà molt bé. De fet, he dormit poc aquests dies, però el cos em demana que comenci ja la festa. Ara l’hem de viure!