Barcelona beu reciclat

No plou però de les aixe­tes dels domi­ci­lis de Bar­ce­lona no deixa de rajar-ne aigua i, tot i que les pre­vi­si­ons de la pri­ma­vera no són gaire opti­mis­tes pel que fa a la pluja que ha de caure, en prin­cipi no n’ha de dei­xar de sor­tir. No és qüestió de màgia, és tec­no­lo­gia apli­cada a garan­tir el sub­mi­nis­tra­ment d’aigua als ciu­ta­dans a través de dues grans fonts d’abas­ta­ment: la des­sa­li­nit­zació i la rege­ne­ració de l’aigua bruta.

“Si ana­lit­zem l’esce­nari actual, el 50% de l’aigua que con­su­mim no la podríem tenir si no fos per la des­sa­li­nit­za­dora i la rege­ne­ració”, explica el regi­dor d’Emergència Climàtica de Bar­ce­lona, Eloi Badia. La font d’abas­ta­ment menys cone­guda és la de la rege­ne­ració, que suposa el 25% del con­sum total i que s’obté fent remun­tar l’aigua del riu Llo­bre­gat que arriba a la depu­ra­dora del Prat fins a l’estació pota­bi­lit­za­dora de Sant Joan Despí. Allà, un cop com­pleix els paràmetres mar­cats per salut, s’injecta a la xarxa.

“La des­sa­la­dora està tre­ba­llant a màxim ren­di­ment”, avisa Badia, que indica que els plans de futur han de pas­sar per acom­plir dos objec­tius, incre­men­tar la capa­ci­tat de bom­beig del Prat cap a Sant Joan Despí, és a dir, més aigua rege­ne­rada, i pen­sar a fer el mateix que es fa al Llo­bre­gat amb l’aigua del Besòs, que ara s’escola tota al mar a la seva desem­bo­ca­dura entre Sant Adrià i Bada­lona.

La reu­ti­lit­zació del Besòs no serà pos­si­ble, però, fins que es cons­tru­eixi una planta pota­bi­lit­za­dora com la de Sant Joan Despí, i això encara avui és només un pro­jecte. “Això serà per a la següent sequera”, iro­nitza Badia, que asse­nyala que l’objec­tiu és arri­bar a poder garan­tir el cent per cent d’aigua a la ciu­tat per la via del reci­clatge.

Hi ha una ter­cera via d’estalvi indi­recte a la ciu­tat de Bar­ce­lona i és l’extracció d’aigua del freàtic que hi ha al sub­sol de la ciu­tat, que no és pota­ble, però sí que per­met regar parcs i jar­dins i nete­jar car­rers a cop de mànega. Aquesta via de sub­mi­nis­tra­ment per­met incre­men­tar la quan­ti­tat d’aigua pota­ble que es des­tina al con­sum de boca sense dei­xar de pres­tar ser­veis essen­ci­als com la neteja. Tot i això, el reg està aquests dies res­trin­git al gota a gota de super­vivència i els grans par­ter­res de gespa s’han dei­xat de regar.